Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Solidaritat
La baixpenedesenca ha acostat els castells al camp de refugiats de Katsikas.

Castells per fer més fàcil el dia a dia als camps de refugiats

La baixpenedesenca ha acostat els castells al camp de refugiats de Katsikas.

Cedida
La baixpenedesenca també ha ensenyat als refugiats a fer algunes figures de falcons.

Castells per fer més fàcil el dia a dia als camps de refugiats

La baixpenedesenca també ha ensenyat als refugiats a fer algunes figures de falcons.

Cedida
L'Alba, que sap parlar àrab, ha fet de traductora en diversos hospitals que atenen els refugiats.

Castells per fer més fàcil el dia a dia als camps de refugiats

L'Alba, que sap parlar àrab, ha fet de traductora en diversos hospitals que atenen els refugiats.

Cedida
L'Alba ha estat fins a tres cops fent de cooperant al camp de refugiats de Katsikas, Grècia.

Castells per fer més fàcil el dia a dia als camps de refugiats

L'Alba ha estat fins a tres cops fent de cooperant al camp de refugiats de Katsikas, Grècia.

Cedida

Castells per fer més fàcil el dia a dia als camps de refugiats

La baixpenedesenca Alba Vinyes ha fet de cooperant al camp de refugiats de Katsikas, Grècia, on ha acostat aquesta tradició catalana
  • Elisabet Soler

Actualitzada 23/01/2017 a les 19:58

El primer contacte de l’Alba Vinyes amb el camp de refugiats de Katsikas, situat a Grècia, va ser el juny de l’any passat. La baixpenedesenca va decidir utilitzar la seva setmana de vacances per anar a donar un cop de mà a les persones que s’han vist forçades a escapar de la guerra de Síria i viure aquesta dura realitat en arribar a Europa. Hi va anar animada per la Clara i l’Adrià, uns amics de Tarragona amb qui comparteix una de les seves grans passions: els castells.

Els tres joves van decidir emprendre aquest viatge per tal de prestar ajuda en tot el que poguessin al camp de refugiats. «Jo parlo àrab i vaig pensar que segur que feia falta algun traductor, vaig creure que podia ajudar», explica Vinyes. A part de les tasques que se’ls van assignar, però, també van dur a terme una funció molt important: fer que les persones que viuen en aquest camp de refugiats es poguessin evadir de la realitat per uns instants a través dels castells.

«Vam pensar que podíem fer un taller de castells, ja que tots som castellers», explica Vinyes. L’Alba, membre dels Castellers de Sants i cap de colla dels Aficionats de Llorenç, i l’Adrià i la Clara, de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, es van plantar espontàniament al mig del camp i van començar a fer castells i falcons petits, ja que Vinyes també era membre dels Falcons de Llorenç del Penedès, el seu poble. «De seguida va venir gent, els va encantar», afirma la llorencenca. D’aquesta manera els tres cooperants van ensenyar als refugiats a fer construccions petites de tres pisos de castells o figures senzilles de falcons per tal que ells també ho poguessin provar.

Vinyes explica que els castells van ser un element d’unió entre els cooperants i els refugiats, sobretot per la Clara i l’Adrià, que no parlaven el mateix idioma que ells. «No els va fer falta saber parlar àrab –explica la Llorencenca-. Amb els castells es crea un vincle molt estret sense necessitat de comunicar-se oralment, ja que concedeixes tota la teva confiança a la persona que puja sobre les teves espatlles i a la persona que t’aguanta». Després de l’experiència, la baixpenedesenca va tornar a Katsikas al mes d’agost, on els castells es van realitzar com a taller d’uns grups de girlscout per demostrar que l’esport i l’activitat física «és cosa tant d’homes com de dones».

Parlar el mateix idioma, una gran ajuda pels hospitals que atenen els refugiats
El fet que l’Alba parli àrab també ha estat de gran ajuda als hospitals i al personal mèdic que atén als refugiats, ja que l’idioma és un impediment per tenir una comunicació eficaç amb ells. La seva col·laboració amb el projecte d’hospitals al qual es va integrar, independent però tutelat per l’ONG AIRE, va començar el dia que un dels refugiats va patir un atac de cor. Després de superar-lo, l’home havia de ser intervingut d’urgència i estava molt espantat, per la qual cosa volia tornar al camp de refugiats i sotmetre’s a la intervenció un cop hagués agafat energia junt a la seva família. Però era necessari intervenir-lo ja. L’Alba va parlar amb ell i va aconseguir convèncer-lo que havia de quedar-se a l’hospital i sotmetre’s a la intervenció. I així ho va fer.

Tant els integrants del projecte com la mateixa Alba Vinyes van veure que la seva tasca era molt útil i van acordar que tornarien a treballar junts en el projecte. Així, la llorencenca va decidir tornar a Katsikas a l’agost, quan va estar-hi tot el més, i també hi ha tornat durant aquestes festes de Nadal, del 28 de desembre al 7 de gener.

A més de fer de traductora també ha fet una tasca d’acompanyament. «He estat moltes hores amb ells a urgències i hem parlat de diversos temes: culturals, religiosos, del dia a dia...» explica l’Alba, qua afegeix que així els ha pogut conèixer i saber la seva situació. «Hi ha gent de tot tipus: des de persones analfabetes fins a universitaris que vivien a la ciutat, i tots s’han quedat sense res», afirma la llorencenca. Per altra banda, també ha visitat als pacients uns dies després de tornar al camp per parlar amb ells, portar medicaments i veure com es troben, a més de fer un seguiment de les dones embarassades per tenir el seu historial en el moment del part.

La cara menys amarga del drama dels refugiats
Amb l’arribada del fred la situació de les persones que viuen en els camps de refugiats és molt més extrema. No obstant, Vinyes explica que aquest Nadal ha viscut la part menys amarga del drama dels refugiats, ja que les persones que es trobaven a Katsikas han estat traslladats a hotels. La raó és que ells van ser dels primers en arribar a Europa, entre el febrer i el març de l’any passat, i per tant en uns mesos rebran la resolució de la petició d'asil.

El camp ha quedat buit per posar-hi barracons i portar-hi gent de les illes, on la situació és dramàtica. «Els camps de les illes estan totalment desbordats hi ha unes condicions molt pèssimes que s’agreugen amb el fred», explica l’Alba, que afegeix que allà moltes persones estan vivint en barracons sense calefacció o inclús en tendes. «Aquestes persones estan morint a causa de la inacció d’Europa i hem d’ajudar-les», sentència Vinyes.

La baixpenedesenca assegura que tot i la duresa de l’experiència viure aquesta realitat l’ha canviat totalment, a més d’haver-la omplert i enriquit personalment en veure que la tasca que ha desenvolupat ha estat molt útil. Per això al mes de març tornarà a Katsikas per estar-hi durant mig any. «En viure aquesta realitat canvien les teves prioritats, la forma de veure el món. Ja mai més ets el mateix» conclou.
Twitter DiariMes Twitter

@Diari_Mes

Envia el teu missatge
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43