En veure la dimissió de Cristina Cifuentes d’ahir no puc fer res més que solidaritzar-me amb ella perquè ja són massa coincidències les que ens uneixen. Corria l’any 2011, quan vaig fullejar el llibre El Món Groc, d’Albert Espinosa, a l’FNAC de l’Illa. Sense adonar-me’n, vaig sortir amb el llibre a les mans més tranquil que Pinotxo a Antena 3, saludant el vigilant de seguretat amb un somriure. Em vaig adonar a casa de l’estafa involuntària. Vaig voler tornar, però m’imaginava a dos vigilants jurats amb bats de beisbol repartint el meu cervell per les prestatgeries de la secció infantil. Així que, demano disculpes als propietaris de l’FNAC. Ho sento molt, no tornarà a passar.
Jo també tinc un màster que no em serveix de res. També del 2012. No és de la Rey Juan Carlos, és de l’Autònoma de Barcelona, però, als de l’Ajuntament, els va semblar que això no era un títol vàlid per treballar-hi. I no, no em demaneu el treball final de Màster, que tampoc el trobaria. Per si no n’hi hagués prou, també se’m va tirar a sobre un cotxe a una cruïlla quan anava en moto. Va ser al carrer Jaume I amb el carrer Canals, a Reus.
Per tant, #JesuisCifuentes. Ara, en Zoido enviarà dos policies per visitar a l’Albert Espinosa per haver posat un títol amb la paraula «Groc», un autocar ple de policies aniran a la fàbrica de les cremes que va robar la Cifuentes. Paral·lelament, una sèrie d’inspectors s’encarregaran de revisar els comptes del supermercat per multar-lo. L’empresa de seguretat serà sancionada per odi cap a una política i la cadena haurà de canviar de nom perquè està clar que Eroski és basc, i per tant, terrorista. Quin país!