Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tribuna

La mili

  • Xavier Allué

Actualitzada 28/03/2017 a les 15:43

Xavier Allué

La mili

Xavier Allué

Tot coincidint amb l’anunci de la premsa sueca que el seu govern està considerant la restauració del servei militar obligatori, un jutge espanyol té l’ocurrència de dir que el jovent que Ni estudia Ni treballa, els Ni-Ni, s’hauria d’incorporar obligatòriament a les forces armades. Difícil d’interpretar que hi ha darrere d’aquesta proposta. Potser es tracta d’aprofitar una guerra perquè els matin, i amb això resoldre el problema de la desocupació juvenil. Bàsicament per a fer-los servir d’allò que es coneixia com a «carn de canó», per què sense grans coneixements i dubtosa motivació, no crec que arribin a formar part de tropes d’elit. Deliris d’un jutge poc prudent. Algú li hauria d’explicar que els militars més s’estimen que l’exèrcit el formin tècnics especialitzats, que puguin interpretar mapes o calcular una direcció de tir amb un ordinador portàtil de campanya.
Les guerres es lluiten al començament amb les armes de l’última guerra passada, i s’acaben amb les de la següent guerra. A hores d’ara ja és evident que els departaments de defensa han de dotar-se de sistemes informàtics potents que puguin desactivar els dels enemics.

Si ens plantegem un nou país, tenim una oportunitat per a decidir quin model de defensa volem comprometre per a la nostra gent. Que la defensa, com es va dir originalment, crec que, pel polític francès Clemenceau, és una cosa massa seria per a deixar-la en mans dels militars, ens retorna la responsabilitat als civils. La imatge jacobina de què l’exercit és «el poble en armes» té ja més de 200 anys i resulta, com a poc, llunyana. Protegir el territori, la gent i les propietats d’agressions possibles i complir amb els compromisos internacionals haurà de trobar una resposta ferma. Les organitzacions europees van una mica juntes: serà difícil mantenir-se en la UE sense participar d’alguna forma en l’OTAN. El problema en qüestió és que, en cas d’un conflicte bèl·lic, s’ha de decidir qui posa els morts i repartir-lo.
Sense amenaces evidents en l’espai o en el temps, és difícil comprometre a la població a això: posar-hi els morts. Però el que no podria ser és convertir-lo en una mena de castic pel jovent que no treballa.

Cal estudiar tots els extrems i optar per solucions que siguin acceptables, justes, clares i precises. I assignar els fons econòmics que ho facin possible i sostenible. Voluntaris o mercenaris poden no arribar a cobrir les necessitats. Pensem-ho.
Twitter DiariMes Twitter

@Diari_Mes

Envia el teu missatge
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43