Ens deixa un mite: mor Ignasi Rojas
El que va ser jugador del Nàstic i futbolista i entrenador del CF Reus va morir ahir a l’edat de 74 anys per culpa d’una malaltia
Ignasi Rojas, un històric exjugador del Nàstic, lliura una equipació del 1972 al club
El mític jugador del Gimnàstic de Tarragona Ignasi Rojas va morir aquest dimarts als 74 anys. Patia Atròfia Multisistèmica (una malaltia neurodegenerativa) des de feia anys.
Va ser jugador del Nàstic durant els anys 70 i després va passar a ser entrenador del primer equip del club grana, on també va donar moltes alegries als seus.
Rojas va ser un dels protagonistes de l’adéu al camp de l’avinguda Catalunya i va ser l’autor del quart gol del Nàstic en el 4-3 contra el Girona, el 23 de gener del 1972.
Com a futbolista, a banda de vestir la samarreta de Nàstic, se’n va posar moltes més. Va formar part del planter del Bara i va jugar al CD Condal, UE Sants, UE Lleida, CD Europa i CF Calella.
La seva etapa com a entrenador també estar marcada per diversos clubs. A la banqueta del CF Reus va ser campió d’Espanya d’aficionats, i també va militar a les banquetes de CF Cartagena, Diter Zafra, CD Tortosa, CF Andorra i Sporting Mahonés.
Aquest dimecres, a les tres de la tarda, hi haurà una missa en el seu honor a l’església de l’Hospitalet de l’Infant, on s’espera que hi acudeixin familiars i amics.
Durant tot el matí, i fins abans que el traslladin per poder començar la missa, el seu cos romandrà al Tanatori de l’Hospitalet de l’Infant.
«Un gran company»
«Vam ser companys, amics i, a l’escola d’entrenadors, també vam ser companys. El vaig conèixer a la temporada 1970-71 i també vam coincidir en la 1971-72. Ell, en aquella època, jugava de mig centre, i era capità de l’equip». D’aquesta manera recorda a Ignasi Rojas un dels que va ser company seu al Nàstic, Fernando García Ramos.
Ramos recordava, en declaracions a Diari Més, que Ignasi Rojas era «un home molt treballador al camp». De fet, segons García Ramos, «ja se li notava que havia de ser entrenador. Manava molt, estava molt pendent de tot. Era d’aquells companys que, en un principi, et semblaven antipàtics al camp, ja que manava molt, però al final t’adonaves que era el seu caràcter».
Fernando García Ramos també apuntava que ja feia anys que no tenia tracte amb Rojas, ja que, per motius diversos, el contacte pràcticament s’havia perdut. «Fa molts anys ell vivia a l’Hospitalet de l’Infant, i jo no tenia tracte amb ell des de feia temps», especificava l’exfutbolista i exentrenador.
A més, la seva relació no només es va limitar al camp, sinó que també van tenir contacte fora de la gespa, ja que, segons recordava García Ramos, «ell va ser professor meu a l’escola d’entrenadors. Ell també va ser director de l’escola. L’any següent, ell va marxar i jo em vaig quedar com a director» de l’esmentada escola.
«Ell va tenir un gran èxit com a entrenador, ja que va ser campió d’Espanya d’aficionats», va sentenciar García Ramos.