Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Nàstic
Manu Barreiro, a la primera meitat.

A Tarragona qui mana és el Nàstic

Manu Barreiro, a la primera meitat.

A Tarragona qui mana és el Nàstic

Un Uche imperial, amb dues dianes i Barreiro, amb una i una lliçó d’entrega, remunten la diana de Maffeo als trenta segons de joc

Actualitzada 28/05/2017 a les 20:42

Imperial victòria del Nàstic contra el Girona en un duel amb remuntada inclosa. Maffeo, en el primer minut de joc, avançava als visitants, però Uche, amb un doblet i Barreiro, arrodonien una remuntada que apropa al Nàstic a la permanència.

Com era d’esperar, hi va haver canvis a l’onze. Alguns, de molt significatius. El més cridaner era l’entrada d’Ike Uche, futbolista inèdit durant els darrers mesos, però que gaudeix de tota la confiança d’un Nano Rivas que també va prescindir de Perone en defensa, ubicant-hi al japonès Daisuke Suzuki en el seu lloc.

Finalment, Luismi es va recuperar per complet, i va poder arribar a jugar, sent, novament, un dels millors del seu equip. Al seu costat, Madinda. El problema va produir-se a les bandes. Muñiz, a la dreta, no té recorregut per arribar a línia de fons i posar-la, mentre que Juan Delgado, per l’esquerra, no feia gens de mal, ja que cada vegada que arribava per centrar, es canviava l’esfèrica de cama. Mentrestant, Manu Barreiro, acompanyant d’Uche, es veia obligat a multiplicar-se tant en accions defensives com en atac, ja que els seus companys, valgui la redundància, no l’acompanyaven.

Però potser el Nàstic no hauria d’haver jugat tant forçat des del principi si el Girona no hagués inaugurat el marcador als trenta segons de joc. Sí, l’electrònic encara no assenyalava ni el primer minut quan Maffeo va fer aixecar els 1.500 seguidors visitants de les seves cadires.

Era la primera acció del partit, quan Sandaza va entrar a l’àrea. En el cos a cos, va topar amb Molina i, aquest, va aconseguir desviar l’esfèrica a un punt mort. No hi havia ningú. Mossa ho mirava des de lluny, perquè aparegués Maffeo i connectés un tret gairebé impossible d’aturar per a Reina. Els locals no s’ho podien creure. Molta gent encara no havia segut a les seves cadires, quan el Girona ja manava.

El joc del Nàstic no era el desitjat. L’única llum en forma d’esperança l’aportava Gerard Valentín, qui ho intentava una vegada i una altra per banda dreta, un carril d’on acostumava a desaparèixer Muñiz per entrar cap al centre. En una d’aquestes, Muñiz va tenir l’empat, però va fallar completament sol davant del meta visitant. Una gran diagonal de dreta a esquerra de l’asturià, en la qual el futbolista va sortejar a tres rivals, el va deixar sol davant del meta. Tot i això, va llençar al ninot, i l’acció va acabar en córner.

Cada contraatac del Girona significava que al Nàstic li vinguessin totes les pors. I no era per a menys. Longo, Sandaza Portu, Borja García després de la lesió de Pere Pons... Tot era perill a la banda gironina. De fet, la primera meitat va ser completament visitant però tot va canviar després del descans.

Un altre Nàstic
Amb els mateixos jugadors, el Nàstic va demostrar una cara completament diferent. Molt millor, més efectiva i, sobretot, més guanyadora. Els jugadors del Nano Rivas van prendre consciència de la importància que tenia guanyar. No cabia un altre resultat, ja que un empat o una derrota enfonsaven encara més al Nàstic a la taula classificatòria.
Ho van entendre tots, que van posar dues marxes més i van passar per damunt d’un equip que arribava amb el convenciment d’ascendir a Primera, ja fos via victòria o mitjançant un empat. La defensa va recuperar la fortalesa, el centre del camp es va multiplicar i, a dalt, van aparèixer dos genis. Un que semblava adormit, però que ha despertat, i de quina manera. I, l’altre, el punta fitxat al mercat d’hivern que venia per deixar l’equip a Segona. Recital absolut d’Ike Uche i de Manu Barreiro, que es va traduir en tres gols del Nàstic a la segona meitat. Dos de l’africà, i un del gallec.

El primer a foradar la xarxa contrària va ser Barreiro, però amb la complicitat de l’altre punta. Jugada de geni d’Uche per banda dreta, marxant de dos rivals. Centrada del futbolista del Nàstic i Barreiro, que la veu venir, s’eleva fins a l’infinit, molt més que la seva marca, i remata amb el cap, el cor, l’ànima i tot el que tenia. 1-1, i començava a embogir el Nou Estadi.

Comença el recital d’Uche
Després de l’assistència magistral en el gol de Barreiro, Uche va voler continuar endavant amb el seu dia. I és que era el dia d’Uche. Deu minuts després de l’empat, quan l’electrònic assenyalava el minut 60, l’africà va voler fer-s’ho sol. Pilota que recull a la línia de tres quarts i, des d’uns trenta metres, dispara fort i ras. L’esfèrica, sense excessiva velocitat, va entrar pel pal dret del meta rival. Golàs de bandera i la remuntada estava servida.
L’èxtasi que va suposar el segon gol del Nàstic no era suficient. Encara mancava el tercer, el de la tranquil·litat. Sí que és cert que al davant hi havia un Girona que abans del partit semblava un gegant, però es va convertir en un nan a mans de Barreiro i d’Uche. El gallec recollia l’esfèrica dins de l’àrea i, d’esquenes, la servia al seu company, qui agafava l’esfèrica, feia un gir de 180 graus, i afusellava el porter del Girona.

Èxtasi total per part d’un Nàstic al qual ja només li mancava mantenir el resultat. Ho va fer i, a més, amb grandesa. La grandesa del Nou Estadi en acomiadar Uche, substituït per donar a entrada a un Zahibo que va acabar aportant l’equilibri que necessitava l’equip. Com va dir Nano després del duel, queda molta feina per fer. Això sí, la meitat del camí està creuat.

FITXA TÈCNICA

Nàstic. Reina, Gerard Valentín, Daisuke Suzuki, Xavi Molina, Mossa, Luismi (Bruno Perone, 82’), Lévy Madinda, Muñiz, Uche (Zahibo, 71’), Barreiro, Uche i Delgado (Lobato, 76).
Girona. Bounou, Maffeo (Cifuentes, 56’), Ramalho (Cristian Herrera, 79’), Alcalá, Juanpe, Mojica, Álex Granell, Portu, Pere Pons (Borja García, 24’), Longo i Sandaza
Gols. 0-1, Maffeo (1’); 1-1, Manu Barreiro (50’); 2-1, Uche (60’); 3-1, Uche (68’).
Àrbitre. Eduardo Prieto Iglesias (Col·legi navarrès). Va mostrar la targeta groga als locals Juan Muñiz, Reina i Zahibo; i al visitant Juanpe.
Incidències. El Nou Estadi va acollir 11.103 espectadors.
Temes relacionats
Twitter DiariMes Twitter

@Diari_Mes

Envia el teu missatge
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43