Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Futbol
Juan Merino, parlant amb Zahibo durant el partit dels seus al Nou Estadi contra l'Almeria.

Getafe i les dues cares del Nàstic

Juan Merino, parlant amb Zahibo durant el partit dels seus al Nou Estadi contra l'Almeria.

Getafe i les dues cares del Nàstic

La mala primera part, amb cinc defensors grana al camp, es va convertir amb uns grans segons 45 minuts amb quatre al darrere

Actualitzada 23/04/2017 a les 21:43

El Gimnàstic de Tarragona va tornar a mostrar dues cares, però en aquesta ocasió les va mostrar en un mateix enfrontament. El partit a Getafe d’aquest dissabte és el clar exemple del que pot fer l’equip tarragoní quan va a pel partit, i el que li poden aconseguir quan surt a veure-les venir.
Al davant, al Coliseum Alfonso Pérez, hi havia un Getafe que feia por. Por perquè només havia perdut un partit a casa, perquè arribava de golejar a l’Alcorcón a Santo Domingo (0-4). Però, al final, un partit de futbol són onze contra onze.

Juan Merino, entrenador grana, va sortir al camp, com fa habitualment quan juga lluny del Nou Estadi, amb cinc defensors. De dreta a esquerra, Gerard Valentín, Suzuki, Perone, Bouzón i Mossa van ser els encarregats d’intentar que no arribessin amb perill els madrilenys. El resultat: un golàs de Portillo i dues ocasions fallades que eren gols clars, de Chuli i de Jorge Molina, respectivament.

En el segon acte, potser motivat per la cartolina groga que tenia Mossa, o bé perquè l’equip estava defensant, atacant... en fi, jugant malament, Merino va voler fer un gir. I aquest gir, simplement, va consistir a treure un defensa del camp, com va ser el mateix Mossa, i introduir un futbolista que ocupava una altra parcel·la, com era Lobato.

Es va distribuir el Nàstic sobre la gespa amb quatre defensors, on Iago Bouzón actuava com a lateral esquerre, tal com havia fet contra l’Alcorcón. Va funcionar a la perfecció, ja que per davant dels quatre defensors hi havia tres homes com Muñiz, el mateix Lobato i Sergio Tejera, tots ells escudats per Xavi Molina, que era qui aportava l’equilibri.

Els millors minuts del Nàstic van arribar des del moment del canvi, així com també va fer acte de presència el gol dels de Juan Merino, tan bon punt va començar la segona meitat, gràcies a una paret entre Juan Muñiz i Achille Emaná. Aquesta paret, potser, no s’hauria produït amb el sistema de la primera meitat, on Muñiz estava més endarrerit, massa lluny d’Emaná.

Amb quatre al derbi
La golejada contra el Mirandés i la segona part a Getafe donaran molt que pensar a Juan Merino, que ja prepara el derbi contra el CF Reus del pròxim 1 de maig al Nou Estadi (set de la tarda). El més probable, pel fet de jugar a casa, i pels dos condicionants abans esmentats, podrien motivar que l’andalús apostés, d’inici, pels quatre defensors.

El CF Reus, a més, no és precisament un equip que destaqui per la seva faceta golejadora, amb què apostar per un sistema conservador minvaria les possibilitats de victòria d’un Nàstic que segueix amb totes les urgències per sumar punts, ja que la permanència, tot i que encaminada, està molt complicada. Del que succeeixi en el derbi dependran moltes de les opcions de salvació grana.
Temes relacionats
Twitter DiariMes Twitter

@Diari_Mes

Envia el teu missatge
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43