Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Nàstic

Un altre gir a la pissarra de Merino que funciona i acaba amb victòria

L’entrenador del Nàstic va passar del seu 5-3-2 habitual amb un 5-2-3 on Madinda i Tejera eren els únics centrecampistes

Actualitzada 26/03/2017 a les 20:48

Nova sorpresa de Juan Merino a l’onze, i nova victòria. El que fa aquest entrenador és digne d’estudi ja que, tot i que prova coses que molts no entenen, li acaben funcionant. Canvis que, en definitiva, estan ajudant a què el Gimnàstic de Tarragona estigui protagonitzant un gran creixement i que hagi passat de ser el «fanalet vermell» de la Segona Divisió A a un equip que viu fora del descens i que, amb un parell de bons resultats pròximament, pot situar-se en una zona còmoda.

El futbol, o sigui, els resultats, li estan donant la raó a un entrenador que va tornar a fer un gir en el seu sistema de joc aquest dissabte a Valladolid. Agradés més o menys, va ser un encert, ja que el Nàstic va vèncer als val·lisoletans 1-2 gràcies a les dianes de Perone i a la de Barreiro. Aquest darrer, per cert, va ser un golàs.

Si Merino portava ja algunes setmanes amb el 5-3-2 completament afiançat, dissabte va canviar. Va apostar per un 5-2-3, un sistema, en principi, condicionat per les nombroses baixes que tenia l’equip. El fet d’apostar per Xavi Molina de central deixava als tarragonins amb només tres centrecampistes a la plantilla, com eren Lévy Madinda, Sergio Tejera i Zahibo, ja que Cordero i Luismi estaven lesionats. Deixant a Zahibo a la banqueta pel que pogués passar, Merino va apostar pels altres dos centrecampistes i, tot i que Madinda no va brillar gaire, Tejera sí ho va fer.

Al darrere, Suzuki, central nat, va ser el carriler dret. Una autopista durant tot el partit, ja que el Valladolid va entrar per la seva banda com va voler, fins que va entrar Lobato. En el centre de la defensa, Bouzón tornava a la titularitat, i va ratllar a un bon nivell (una errada gran a banda, que no va anar a més). Mossa també recuperava el carril esquerre de la defensa.
Però on més novetat hi va haver va ser en aquesta davantera de tres homes, on Delgado i Stephane Emaná feien la tasca de desgast, i Manu Barreiro ho baixava tots i obria espais com el gran jugador que és. Una aposta que podria tenir continuïtat.
Temes relacionats
Twitter DiariMes Twitter

@Diari_Mes

Envia el teu missatge
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43