Diari Més

Xisco Muñoz. Segon entrenador del Nàstic

«A aquell que ens vulgui guanyar, li costarà moltíssim»

El segon entrenador del Nàstic assegura que hi ha molts arguments per creure en la salvació i promet que   «aquest equip està en creixement»

Xisco Campos, a la banqueta local del Nou Estadi, on ell, des de principis de temporada, realitza les funcions de segon entrenador.

«A aquell que ens vulgui guanyar, li costarà moltíssim»Cristina Aguilar

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

—Com ha viscut un canvi tan gran, de trepitjar la gespa a passar al cos tècnic?

—És un canvi molt gran, per diferents motius. Quan ets jugador només tens la preocupació d’estar bé per poder competir i, ara, he d’estar pendent de com estan 25 nois. Que estiguin bé, disposats i de la millor manera possible. És molt difícil veure-ho des de dins que des de fora. Es nota molt el canvi. Era una cosa que sempre m’havia apassionat, i que volia fer.

—Vostè ja coneixia la casa abans de passar al cos tècnic. És millor així, o arribar nou a un club?

—És molt positiu poder començar amb gent que ja coneixes, i que ja han estat companys teus. Saps el que necessiten. Els companys m’han ajudat molt.

—Xisco Muñoz sempre ha manifestat que tenia l’espina clavada de no haver pogut demostrar com a jugador del Nàstic tot el que ell podia donar. Ho vol fer ara des del cos tècnic?

—Quan vaig arribar a l’equip, a Segona B, ja tenia una certa edat. Els companys no afluixaven i estaven a un nivell increïble. No deixaven marge a què un pogués entrar a l’equip. I l’any passat va ser tan bo perquè cap company va deixar d’anar al màxim.

—La seva experiència a l’estranger li ha servit per aquesta nova etapa que se li ha presentat?

—Sí. Quan vaig decidir abandonar el futbol professional espanyol, la meva idea era conèixer el pensament que tenen a l’estranger i vaig descobrir que, sobretot en la formació, treballen d’una forma molt diferent.

—És fotut que un entrenador hagi de marxar a mitjans de temporada, i més després del que va aconseguir Vicente Moreno, no creu?

—Sí, molt. És un gran entrenador, va donar molts èxits a la casa i tothom l’estimava molt.

—És molt diferent treballar amb Vicente Moreno a fer-ho amb Juan Merino?

—Són formes de pensar diferents, sistemes diferents... Però jo em quedo amb què amb Vicente Moreno he après moltíssim. Crec que ens va donar el lloc on som ara mateix i, amb Juan, ens toca treballar igual de bé que ho estem fent fins ara, i aconseguir la salvació.

—L’aficionat pot no entendre que se surti amb cinc defenses.

—Crec que els resultats diuen que va bé. A més, els nois se senten còmodes i, al final, hem de salvar a l’equip amb un 4-4-2 o amb el sistema que sigui. No per jugar amb un sistema o un altre t’assegures guanyar o perdre. Sí que és veritat que l’equip ha crescut amb aquest sistema, està avançant, i també sabem que el podem canviar en qualsevol moment del partit.

—I com afronten els jugadors, des de l’arribada del nou entrenador, passar del tot al res o del res al tot? Em refereixo als minuts de joc.

—Això ens ha passat a tots. Un participa, i l’altre no. A tu t’agrada més un jugador i, a mi, un altre. Jo he estat futbolista i he estat egoista i pensava que podria jugar més amb el nou entrenador. Els que juguin menys, han d’empènyer més i aprofitar les oportunitats quan els toqui jugar.

—Com porta la pilota aturada?

—Ara se n’encarrega Juan. Només es pot encaixar un gol de tres maneres: de transicions, a pilota aturada, o amb centrades laterals. Hem fet estadístiques per veure com ho podem controlar. Ho treballem al màxim, intentant-ho portar de la millor manera, i hi ha partits en els quals la pilota aturada ens ha anat bé i, en d’altres, no.

—Quins arguments té per dir que el Nàstic se salvarà?

—Molts. Estic molt convençut que aquest equip està en creixement, i a passos de gegant. Hi ha molta qualitat. Aquest equip s’ha vist en situacions molt difícils i ha acabat remant, està molt preparat per competir. Perdrem algun partit, però a aquell que ens vulgui guanyar, ha de saber que li costarà moltíssim.

—Dissabte, durant el Nàstic-Numància, els xiulets del públic de la primera meitat es van acabar convertint en aplaudiments.

—Sí, però si et poses a analitzar el primer gol, és un escàndol. Són 20 tocs de pilota abans de marcar. No ho vaig veure així al camp, però va ser. Entenc que la necessitat de punts porta al final a què se sigui una mica injust amb el que estan fent ells. Entenc que se’ls ha de respectar, ja que voluntat de treball en tenen sempre.

—Per què va començar tan malament l’equip?

—És una de les preguntes que sempre em faig. Els inicis de temporada fan que, en el tram mig del campionat, puguis tirar cap a un lloc o cap a un altre. Per jugadors, no ha estat. Per entrenador, tampoc. Per petits detalls se’ns han escapat molts partits. Detalls controlables? De vegades, sí i, en d’altres, no. El millor que té aquesta competició és que, al final de la temporada, et dirà fins a on pot arribar aquest equip. Tothom ha donat molt de suport. Des de la premsa fins el públic. Tothom.

—Veu quatre equips pitjors que el Nàstic ara mateix?

—No. Ara mateix, veig que des del que té 33 punts cap avall, tots estan en perill. Hi ha molta igualtat, i tot pot passar.

—Després de guanyar al Numància, seria decebedor no sumar un bon resultat a La Romareda?

—Tu has de guanyar tots els partits, has de pensar-ho. L’equip està preparat per a aconseguir-ho. Si l’equip continua al nivell que està i perd, no passa res, ja que guanyarà més partits dels que perdrà.

—El veurem aviat com a primer entrenador?

—No. (Riu). Ara em centro en el Nàstic, que és un repte molt bo

tracking