Diari Més

Els 100 diumenges de Natxo González liderant un revolucionari CF Reus

L’entrenador va arrodonir contra el Getafe una xifra que resumeix la tornada al club, dos ‘play-off’, l’ascens i un lloc destacat a la classificació de Segona

El tècnic roig-i-negre celebra la victòria en l'anada del derbi contra el Nàstic (1-0) a l'Estadi.

Els 100 diumenges de Natxo González liderant un revolucionari CF ReusOlívia Molet

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

«Torno a la que va ser casa meva durant quatre anys i on vaig viure moments bons i també delicats. Aquest és el projecte ambiciós que buscava a la categoria i aquí no em faltarà professionalitat, compromís, ni feina». Era la carta de presentació de Natxo González, el 2 de juny del 2014, als inicis de la seva segona etapa al CF Reus. L’entrenador firmava de nou, després d’haver-se acomiadat de la capital del Baix Camp amb l’equip a Tercera i al desenllaç de la promoció frustrada pel Betis B, com a pedra angular d’una revolució profunda i esperonada per la conversió a SAD i l’entrada de Joan Oliver en forma de màxim accionista. Ara, 100 jornades després, una xifra que assolia diumenge passat en la cita amb el Getafe, tirar la vista enrere serveix per veure el seu nom escrit a la història recent roig-i-negra com el tècnic del primer play-off al futbol professional, del campionat de Segona B, el de l’ascens a Segona i l’únic que n’ha aconseguit dos al capdavant de l’equip.

També el que va situar-lo al mapa futbolístic estatal quallant una primera volta impecable de què l’afició va saber gaudir, permanentment instal·lada en una de les sis primeres places, i que va acumular el coixí que manté el CF Reus a la meitat superior de la classificació. El balanç d’aquestes dues temporades i mitja deixa 48 diumenges amb victòria i 25 empats, 169 punts 33 dels quals condueixen el conjunt reusenc a la permanència de plata. El director esportiu, Sergi Parés, parla del vitorià i del cos tècnic que l’envolta com «el principal actiu» de l’entitat.

Fins a 100 caps de setmana, aquests, 100 partits amb què l’entrenador ha anat estampant als seus homes un segell d’atreviment i fiabilitat en què, ja ho avisava d’entrada, «la feina i l’esforç són innegociables». I això que el seu particular trajecte roig-i-negre no sempre ha estat plàcid. Sota la imatge dura amb què es va presentar en la tornada a «casa», i una relació amor-odi amb l’afició que el va portar a sentir el CF Reus com «l’equip on més incòmode em trobo jugant com a local», els bons resultats i la consecució dels objectius van anar destapant un altre Natxo González.

«Casa meva és a Reus»

El que reconeixia «no mirar més enllà del curtíssim termini, de l’avui i el demà» a les portes de la visita al Sardinero. El que tot i saber que «la perfecció no existeix», tampoc no es plantejava «deixar mai de buscar-la». O el que admetia emocionat, a la sala de premsa de l’Estadi només minuts després de celebrar el salt a Segona, que «Vitòria és la meva terra però casa meva és a Reus» Poques setmanes enrere, l’entrenador revelava viure un tram feliç de la seva carrera esportiva, «satisfet» pel rumb de l’equip en el seu debut a la plata i partícip d’una il·lusió que roman instal·lada al vestidor roig-i-negre des del passat 30 de maig.

Més de 9.000 minuts dirigint i els que el tècnic, de personalitat detallista i perseverant haurà abocat a les instal·lacions de l’Estadi, en 100 jornades que han rebentat registres i han traslladat el CF Reus a una nova dimensió. La que el portarà, aquest diumenge, al Nuevo Estadio Los Pajaritos, i el posarà davant el Numància per acumular el seu partit 101.

tracking