Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Nàstic
Bouzón, durant una acció del partit.

La vida del Nàstic s'ennegreix més

Bouzón, durant una acció del partit.

LaLiga

La vida del Nàstic s'ennegreix més

Primera derrota de Juan Merino com a tècnic d’un equip que s’enfonsa com a cuer tot i que dóna la cara en tot moment contra el líder

Actualitzada 06/02/2017 a les 00:53

Que l’equip que és el cuer de la categoria hagi de lamentar perdre, per 2-1, tot i merèixer empatar, al camp del líder, diu molt de la situació d’un Gimnàstic de Tarragona que té tal dèficit de punts que no es pot permetre el luxe ni de perdre al camp de tot un Llevant.

Però el futbol és així. El gran compta amb Roger i pot permetre’s el luxe de tenir a Morales a la banqueta i, el que és cuer, ha d’encomanar-se sempre a Achille Emaná en l’aspecte ofensiu, ja que és el que tira del carro tot i ser un nouvingut en el mercat d’hivern.

Els tarragonins van perdre 2-1. Això sí, van donar la cara en tot moment, i el resultat just, si la justícia existís en el món del futbol, hauria estat un empat. A banda de la derrota, va ser negativa la lesió de Gerard Valentín, que es va retirar del terreny de joc al quart d’hora per una punxada que podria motivar que es perdés algun partit més.

No es preveien gaires canvis a la formació de Juan Merino respecte a la que va presentar el passat dissabte, al Nou Estadi, durant l’empat contra l’Osca. El tècnic andalús, que no renuncia al seu 5-3-2, va formar amb els mateixos al darrere (Gerard Valentín, Daisuke Suzuki, Perone, Iago Bouzón i Mossa). Amb Reina insubstituïble sota pals, en el centre del camp jugaven també els mateixos: Luismi, Sergio Tejera i Miguel Ángel Cordero. Sí que sorprenia l’entrenador amb l’acompanyant d’Achille Emaná a l’atac.

Amb José Carlos, Jean Luc i Álex López fora de la convocatòria per decisió tècnica, i Stephane Emaná lesionat, tot feia indicar que seria Manu Barreiro l’escollit per jugar d’home més avançat. Tot i això, el fet que el gallec encara estigui arrossegant unes molèsties musculars anteriors, i que alguna cosa haurà vist Merino durant els entrenaments de la setmana, van motivar que, finalment, l’entrenador s’acabés decantant per Juan Delgado. Tota una sorpresa.

Delgado
No va estar desentonat el sud-americà, tot i que tot el perill, l’entrega i el pes ofensiu de l’equip el va portar, com sempre, un home que es diu Achille, i que té com a cognom Emaná. El que fa aquest home és realment increïble. Quan els partits, com el d’aquest diumenge davant del Llevant, estan per a tot menys per a poder lluir-se, ell apareix, i mostra una dosi d’entrega i esforç que és completament anormal per a un futbolista de les seves característiques i, sobretot, de la seva edat. Doncs el perill era seu. De fet, l’únic tret entre els tres pals de la primera meitat el va protagonitzar el. Transcorria el minut 33 de l’enfrontament, i el futbolista va recollir una centrada des de la dreta, rematant-la directament. Un defensor, però, s’havia interposat entre ell i l’esfèrica, i el tret va anar perdent força.

No va ser un escàndol en atac el Nàstic durant els primers 45 minuts, però els de Merino van saber contrarestar el perill que li proposava el rival, un Llevant que, era líder, però que no ho demostrava sobre la gespa. La teranyina proposada pel Nàstic servia perquè els valencians no poguessin sortir-ne ben parats. Una centrada a la qual no va poder arribar-hi Roger, de cap, va ser l’únic perill real que va demostrar el conjunt que entrena Juan Ramón López Muñiz.

Però el més destacat durant el primer acte va ser la nota negativa del duel. Gerard Valentín, l’home que no té recanvi real a la plantilla, sempre segons les paraules del seu entrenador, va notar unes molèsties al quart d’hora i, instants després, va demanar el canvi. Amb els jugadors que hi havia a la banqueta, Juan Merino va optar per l’opció, en principi, més lògica. No importava que Ferran Giner fos esquerrà, ja que l’entrenador del Nàstic buscava un futbolista llarg, ràpid, i capaç d’atacar i defensar. Va estar força entonat l’esquerrà, al qual no se li va notar el fet d’haver de jugar en una posició que, en cap cas és la seva però que, depenent de l’abast de la lesió de Valentín, potser podria repetir dissabte al Nou Estadi.

Després del descans
Tota l’acció de l’enfrontament es va desenvolupar durant els segons 45 minuts. Gols, tensió, canvis... Tot el que demanen els espectadors. Malauradament, pel Nàstic, dels tres gols que hi va haver durant l’enfrontament, dos els va marcar el quadre local, que va demostrar per què és el líder, sobretot en l’aspecte finalitzador.

L’eficàcia de Roger i de Morales, dos jugadors més que contrastats i de nivell de Primera Divisió, sense discussió, va resultar determinant durant els segons 45 minuts. Havia avisat Roger en el 57’, amb una acció en la qual gairebé arriba, de cap, a rematar una centrada des de l’esquerra. Però el pitxitxi no va fallar dos minuts després. També per una centrada des de l’esquerra, el 9 anotava l’1-0. I, després del primer, el segon.

El Nàstic, obligatòriament, havia d’anar a pel gol, sacrificant la part del darrere. Ho va fer sense modificar el sistema, i es va trobar amb la gran diana de Morales, un Morales que ja sap què vol dir jugar bé contra el Nàstic, i que va saber solucionar molt bé un dos contra u, quan els de Juan Merino ja estaven completament bolcats a l’atac.

El 2-0 hauria significat la mort segura per a qualsevol dels equips de la categoria de plata, però el Nàstic no es va voler rendir. Els de Juan Merino van treure forces des d’on van poder, i van saber retallar distàncies. En una bona acció entre Sergio Tejera i Juan Delgado, aquest darrer va aconseguir connectar amb la porteria, retallar distàncies. S’obria un nou horitzó. Començava un altre partit. Entraven primer, Lévy Madinda i, posteriorment, Manu Barreiro, per intentar l’empat.

Tot i això, li van faltar alguns minuts al Nàstic, un Nàstic que està obligat a guanyar els dos pròxims partits a casa si vol tenir esperances de salvació. Si no ho aconsegueix, podria dir adéu massa aviat a la categoria.

FITXA TÈCNICA

Llevant

Raúl Fernández, Pedro López, Sergio Postigo, Rober, Toño, Lerma, Natxo Insa, Jason, Espinosa (Campaña, 74’), Rubén García (Morales, 46’) i Roger (Chema, 90’).

Nàstic
Manolo Reina, Gerard Valentín (Ferran Giner, 17’), Daisuke Suzuki, Perone, Iago Bouzón, Mossa, Luismi (Lévy Madinda, 71’), Miguel Ángel Cordero (Manu Barreiro, 79’), Sergio Tejera, Achille Emaná i Juan Delgado.

Gols
1-0, Roger (59’); 2-0, Morales (67’); 2-1, Juan Delgado (71’)


Àrbitre
Jorge Valdés Aller (Col·legi castellano-lleonès). Va mostrar la targeta groga als visitants Luismi, Achille Emaná, Perone, Iago Bouzón i Juan Delgado.

Incidències
L’Estadi Ciutat de València va acollir 11.542 espectadors.
Temes relacionats
Twitter DiariMes Twitter

@Diari_Mes

Envia el teu missatge
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43