Un bon punt i millors sensacions

Un punt més. Això és, en essència -i en realitat- el que ha aconseguit el Gimnàstic de Tarragona en l’estrena de Juan Merino com a entrenador del conjunt tarragoní. El partit tenia tots els condicionants perquè l’equip sumés els tres punts. El Nou Estadi va superar les 7.000 presències, l’equip va jugar bé, els locals van veure porteria... Però la victòria no va arribar.

El conjunt tarragoní va empatar, a un gol, contra un Tenerife que va jugar contra un equip que no semblava el cuer. Basant-se sempre en un joc ofensiu i en acumular homes a dalt, el Nàstic va agradar. Però es va trobar amb dos condicionants que acostumen a penalitzar, i molt, en el món del futbol. El primer, que et marquin en la primera acció del partit a pilota aturada. El segon, que t’expulsin un jugador i, a més, que hagi d’abandonar el terreny de joc per treure’s l’espinillera davant del quart àrbitre. Ho va reconèixer Juan Merino a la sala de premsa, en una acció imperdonable per a un futbolista professional.

Quan aterra un entrenador a un equip el que sempre es pregunta tot aficionat és quin onze utilitzarà i, sobretot, de quina manera jugarà. Doncs Juan Merino va trencar totes les travesses, ja que va realitzar una autèntica revolució a l’alineació. L’andalús entén que els nous han vingut per millorar i per estar ben presents en els seus onzes.

La primera gran novetat de Merino a l’onze va estar sota pals. Pocs dubtes hi pot haver a l’hora d’escollir el millor futbolista del Nàstic des de principis de temporada. Stole Dimitrievski, amb les seves aturades i intervencions miraculoses ha evitat al seu equip d’encaixar encara més derrotes o golejades massa doloroses. Doncs Merino, tot i tenir-ho en compte, va apostar per Reina, veterania sota pals.

En defensa, la major novetat de totes. Perone i Bouzón potser eren els dos centrals que menys s’esperava el públic a l’eix de la defensa. Ni Molina, ni Suzuki, en el lateral dret contra els illencs. A l’esquerra, Mossa, com sempre. A la medul·lar, Tejera necessitava un company de quilòmetres, i aquest era Luismi. A les bandes, els dos futbolistes amb més poder de desequilibri: Jean Luc i Achille Emaná. A dalt, Uche i Manu Barreiro.

No es podia demanar un onze més ofensiu en el primer duel amb Merino, un enfrontament en el qual els quatre fitxatges d’aquest mercat d’hivern eren titulars. Un futbolista per línia (porteria a banda) per deixar clar que els nous ha vingut per jugar i per ser importants des del primer segon.

La sort sembla que no està aliada amb aquest equip. Va ser millor el Nàstic que el seu rival en els primers 45 minuts, una primera meitat de tendència ofensiva grana. I no era per a menys. Emaná intentava fer màgia per l’esquerra, Jean Luc imprimir la seva velocitat per la dreta i, mentrestant, Barreiro es multiplicava en atac buscant ocupar tots els espais per, així, estar a punt per a les ajudes i, per què no, per rebre alguna pilota i introduir-la al fons de la xarxa. Uche estava més apagat que els seus companys.

El primer avís a porteria va anar a càrrec de Mossa, qui recollia una esfèrica a la frontal i disparava, alt. Però aquesta sort de la que sempre en va necessitat el Nàstic va aliar-se del costat d’un Tenerife que no va haver d’exigir-se gaire per avançar-se a l’electrònic. Córner a la dreta de la porteria de Manolo Reina, i topa l’esfèrica amb un jugador local, el suficient com perquè aparegués sol al segon pal Cristo González i afusellés al de Villanueva del Trabuco.

0-1 i només havien passat dotze minuts de partit. Tornaven els fantasmes al Nou Estadi. Tot i això, l’afició no va voler abaixar els braços i va intentar empènyer el seu equip, tot i el fred que feia al Nou Estadi.

El gol va animar als visitants, que van controlar el partit fins el 20’ però, des d’aquest moment, va ser el Nàstic el clar dominador, tant en joc com pel que fa a accions perilloses de gol. Sempre Barreiro va ser l’home que va portar més perill a l’àrea contrària. Llàstima que el punta fitxat de l’Alabès no podrà tenir continuïtat a l’onze a causa de la seva expulsió.

La primera del gallec va arribar en el 31’, amb un xut sense aparent perill. La segona, va ser un minut després. Tejera, molt intel·ligentment, va fer una deixada a dins de l’àrea que va estar a punt d’engaltar el punta. El gol semblava proper. En el 42’, encara una de més clara, amb idèntics protagonistes. Passada interior de Sergio Tejera, que troba a Barreiro. Aquest, mentre salta, remata, però es troba amb el porter, un Dani Hernández encertat sota pals.

Ja en el segon acte, el Nàstic va sortir encara més fort. Es feia molt necessari anar cap a dalt i deixar sec el rival, no deixar-lo pensar en cap moment i intentar l’empat ràpid. No es va esperar gaire Juan Merino, ja que nou minuts després del descans, va moure la banqueta, i ho va fer per partida doble. Va donar entrada a Juan Muñz i a José Carlos, deixant asseguts a Achille Emaná i a Jean Luc. No ho va poder fer millor ja que, en la primera pilota que va tocar l’andalús, va arribar el gol. Acció personal de José Carlos per banda dreta, dispara l’extrem i, després de tocar l’esfèrica a un rival, aquesta entra al fons de la xarxa. 1-1, i tot un món per jugar-se.

Però va arribar l’expulsió de Barreiro. Segona groga, per treure’s l’espinillera, i cap al vestidor. A partir d’aquí, ball de cartolines grogues i el Nou Estadi més que emprenyat amb una actuació arbitral que va tornar a ser més que discutible.

El Nàstic, amb deu futbolistes, també va ser superior al seu rival. Més posessió de la pilota i, sobretot, més incidència en atac, amb José Carlos fresc i un Tejera al qual li funcionaven les idees. Uche va acabar sent substituït per Álex López, qui va mostrar molta voluntat, tot i que no va tenir temps per a res.

FITXA TÈCNICA

Nàstic. Manolo Reina, Daisuke Suzuki, Iago Bouzón, Bruno Perone, Mossa, Sergio Tejera, Luismi, Jean Luc (José Carlos, 53’), Uche (Álex López, 79’), Achille Emaná (Juan Muñiz, 53’) i Manu Barreiro.

Tenerife. Dani Hernández, Raúl Cámara (Jouini, 72’), Jorge, Alberto, Camille, Vitolo, Carlos Ruiz, Suso, Aarón (Omar, 63’), Amath i Cristo González (Lozano, 56’).

Gols. 0-1, Cristo González (12’); 1-1, José Carlos (56’).

Àrbitre. Jorge Figueroa Vázquez (Andalús). Va mostrar la targeta groga als locals Iago Bouzón, Manu Barreiro (2, 62’), Mossa, Perone i Juan Muñiz; i als visitants Carlos Ruiz i Raúl Cámara.

Incidències. El Nou Estadi va acollir 7.231 espectadors.