Diari Més

El Nàstic no guanya de cap manera

Una bona primera part queda enterbolida per una errada defensiva, i l’equip s’enfonsa completament després del descans

Molina (esquerra) i Mossa, en un salt.

El Nàstic no guanya de cap maneraCristina Aguilar

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

No hi ha manera. Nova derrota del Gimnàstic de Tarragona, equip que no aixeca cap i que suma ja deu jornades sense conèixer la victòria. Aquest cop, va ser el Valladolid el que es va emportar la victòria (1-2) en un duel en el qual el Nàstic va quallar una bona primera meitat, però va tornar a quedar condemnat per una greu errada defensiva, que va ajudar als val·lisoletans a avançar-se. Va empatar Uche amb un golàs però, en el segon acte, els locals es van enfonsar en el partit i, també, a la taula classificatòria. Una setmana més com a cuers, i diumenge toca visitar el penúltim, l’Almeria.

Es notava que el Nàstic havia de guanyar. El triomf no era necessari, sinó obligatori i, per aquest mateix motiu, els locals van sortir a per totes. Els primers 45 minuts van resultar realment intensos, amb un Nou Estadi molt entregat i un equip que també ho va deixar tot al camp.

Un equip que, per cert, comptava amb dues grans novetats a l’onze. La primera, la de Dimitrievski a la porteria. El meta macedoni va ratllar a un gran nivell en el duel de Copa del Rei, i Vicente Moreno li va donar l’alternativa també a la Lliga. L’altra novetat, la d’Otar Kakabadze en el lateral dret. Entre el gran parti que va quallar a Vallecas i les molèsties de Gerard Valentín, el carriler va aconseguir fer-se un lloc a l’onze.

Però el primer protagonista de l’enfrontament no va ser cap d’aquests dos jugadors, sinó que ho va resultar Juan Muñiz, novament molt actiu i protagonista amb la pilota als peus. Als setze minuts de joc, va estar a punt de pujar el primer a l’electrònic. Va ser després de recollir una esfèrica a la frontal, una mica escorat a la dreta. Va tenir temps l’asturià de col·locar-se-la a l’esquerra i de disparar, fent la rosca, però trobant-se amb la fusta. Bons primers minuts dels tarragonins que, amb quatre centrecampistes nats al camp (el mateix Muñiz, Lobato, Madinda i Tejera), buscaven amb insistència trencar la defensa rival i fer mal als castellans.

Els que van fer mal, però, van ser els visitants, que es van trobar amb el gol en la primera acció de perill de què van disposar. En una errada col·lectiva de la defensa del Nàstic, Juan Villar es va trobar amb l’esfèrica a l’àrea petita, es va girar i el seu tret va topar amb la fusta però, contràriament al que va passar amb Muñiz, aquí l’esfèrica sí que va entrar.

Els nervis van entrar al camp, i es va escoltar algun xiulet, però ràpidament aquests es van convertir en aplaudiments, ja que Uche va marcar un dels gols més bonics de tots els que porta el Nàstic. Álex López es va treballar una bona jugada per l’esquerra i va veure desmarcat el seu company al centre. No s’ho va pensar, li va passar, i l’africà tampoc va rumiar-s’ho gaire. Va recollir la passada i, des de fora de l’àrea, a uns cinc metres de la frontal, va disparar fort, i sec, imparable per a Becerra.

I també va començar amb molta força el Nàstic al segon acte. Amb més empenta que el rival, i amb ganes de trobar un gol que el posés per davant a l’electrònic, una diana que motivés que el públic del Nou Estadi s’esperonés i tornés a enganxar-se. Però es va acabar repetint la història de la primera meitat. Va ser el Valladolid el que va trobar porteria. I és que, ofensivament, el Nàstic va fer un partit prou digne, però en defensa va tornar a pecar d’errades individuals que van acabar perjudicant el col·lectiu.

Una d’elles va ser la que va motivar l’1-2, obra de Jose, qui va rematar sense gaire oposició una centrada de Moyano als 63 minuts de joc. Tornaven els nervis, els quals es van anar incrementant amb el pas dels minuts. No sortia absolutament res. La descoordinació entre la defensa i el centre del camp era màxima, i molts jugadors van anar baixant pistonada fins que semblava que havien desaparegut del partit.

Al final, l’equip va acabar abaixant els braços, no per no voler anar a pel duel, sinó perquè no els sortia absolutament res. A més, el Valladolid es va animar en atac i va voler buscar un tercer gol que mai va arribar. El que sí es va produir és l’expulsió de Daisuke Suzuki, que va veure dues targetes grogues per sengles entrades (l’última passat el minut 90) i es perdrà el duel d’Almeria, a l’Estadi de los Juegos Mediterráneos.

FITXA DEL PARTIT

Gimnàstic. Dimitrievski, Kakabadze, Suzuki, Molina, Mossa, Muñiz (Rharsalla, 59’), Tejera, Madinda, Lobato (Ferran Giner, 71’), Uche (Stephane Emaná, 64’) i Álex López.

Valladolid. Becerra, Javi Moyano, Álex Pérez, Guitián (Lichnovsky, 39’), Balbi, André Leao, Álex López (Luismi, 71’), Juan Villar (De Tomás, 70’), Joan Jordán, Míchel i José.

Gols. 0-1, Juan Villar (26’); 1-1, Uche (40’); 1-2, José (63’).

Àrbitre. Juan Manuel López Amaya (Andalus). Va mostrar la targeta groga als locals Sergio Tejera, Mossa i Suzuki (2, 91’); i als visitants Juan Villar, André Leao, Becerra.

Incidències. El Nou Estadi va acollir 6.244 espectadors.

tracking