Diari Més

Una Copa per llepar-se les ferides

El Nàstic passa de ronda en un partit agònic que arriba fins els penals, on tres errades dels locals els acaben condemnant

Suzuki, titular avui, en una imatge d'arxiu.

Una Copa per llepar-se les feridesAD Alcorcón

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Novament va tocar patir. Novament va ser moment per tirar d’èpica i, novament, el Nàstic en va sortir victoriós. Van ser necessaris els 90 minuts reglamentaris, una pròrroga i, fins i tot, uns penals. Però el Nàstic ja és a la següent ronda de la Copa del Rei. Quini va fallar el penal clau, però també van errar Nacho i Trashorras pel cantó dels locals i Álex López i Emaná pel cantó visitant.

Com era d’esperar, Vicente Moreno va apostar per un onze completament nou, molt diferent a l’habitual en Lliga. No hi havia cap tipus de dubte que el tècnic li donaria l’alternativa a Dimitrievski sota pals, ni que Kakabadze seria el lateral dret i Djetei, un dels dos centrals. Les incògnites, viatjant Molina, Suzuki, Giner i Mossa se centraven a endevinar qui seria la parella de l’africà a l’eix i qui ocuparia el carril esquerre de la rereguarda. Doncs Suzuki i Giner van ser els escollits.

Molina no es va quedar a la banqueta, sinó que va entrar al doble pivot, amb Muñiz. També Lobato va sortir d’inici, amb Delgado, Maloku i Stephane Emaná, que van tenir la seva oportunitat com a titulars.

Era un dia per reivindicar-se, sense oblidar la nefasta situació de l’equip a la Lliga, on és cuer i està oferint una mala imatge tot i empatar a quatre gols el passat dissabte a Elx. I, carregat de suplents, o no habituals, com se li vulgui dir, l’equip que entrena Vicente Moreno va deixar grans sensacions. Va agradar del Nàstic tant la seva fortalesa defensiva com la seva alegria al centre del camp, amb Molina realitzant les tasques de pivot i Muñiz i Lobato per davant. A dalt, Stephane Emaná es va fer un fart de córrer perquè Maloku i Delgado tinguessin més opcions de cara a porteria. De fet, el croat sí que en va tenir una, de clara, i la va clavar.

Era la primera acció de perill real dels tarragonins, ja que els madrilenys sí que n’havien tingut una, a càrrec d’Álex Moreno va robar una esfèrica a la medul·lar i, després d’una cursa, va disparar perquè Dimitrievski pogués aturar. Però la bona era la de Maloku, la que va significar el 0-1, i que va ajudar que el Nàstic encara jugués més còmode del que ho estava fent. Li va caure una esfèrica a Delgado, a qui se li va fer de nit. L’ex de Colo Colo es va escorar fins sortir de l’àrea i, en veure que no tenia bones opcions ni de xut ni de centrada, va veure com li bufava a les orelles Giner. Aquest, en rebre, no s’ho va pensar dues vegades i va centrar, trobant el cap de Maloku, qui va establir un il·lusionant 0-1.

Els dos equips van preferir buscar sempre el marc contrari i Lass, en el minut 34, no va ser capaç de rematar una bona centrada per banda esquerra. Es va elevar i, en comptes d’impactar amb l’esfèrica, es va haver de conformar amb fer-ho amb l’aire que passava per allí, ja que va fallar inexplicablement davant de Dimitrievski. Sí que va impactar molt bé Muñiz, un minut després, amb el llençament d’una falta que podria haver significat el segon gol dels tarragonins. Era un llençament lliure molt llunyà, i tirat a l’esquerra del meta rival. Però l’asturià no s’ho va pensar dues vegades i va provar sort. Gazzaniga, molt insegur durant tot l’enfrontament, va enviar l’esfèrica a córner.

Canvi dràstic

Però les coses a la segona meitat no van ser iguals. El Rayo va sortir molt més endollat i va fer patir en excés el Nàstic durant els primers minuts. Les entrades de Manucho i Trashorras van donar un altre aire a l’equip, qui es va trobar amb el gol als 50 minuts de joc. Per cert que, en el descans, també va moure fitxa Vicente Moreno, introduint al camp Lévy Madinda per un Maloku que ja estava mostrant símptomes que tenia molèsties en el primer acte.

Quini va centrar des de la dreta i Manucho, sol, va rematar. Aquesta jugada la va defensar molt malament el Nàstic, i va recordar a algunes de les recents badades en Lliga, que han acabat costant punts. Fins el minut 60 el Nàstic no va igualar les forces, ja que les embranzides del Rayo es van aturar llavors.

Quan tot semblava abocat a la pròrroga, el col·legiat, el ja conegut pels nastiquers Rubén Eiriz Mata (Llagostera), va assenyalar penal de Dimitrievski, on Trashorras va posar-hi més pa que formatge. El futbol va ser just amb el Nàstic i el macedoni, amb una gran estirada a la seva dreta, va endevinar les intencions de Trashorras desviant el penal.

El mateix Dimitrievski també va ser decisiu en la pròrroga, on el Rayo va disposar d’alguna ocasió clara, sempre repel·lida pel meta del Nàstic. Una d’elles, molt clara, li va aturar en dos temps a Manucho en un tret des de l’interior de l’àrea. Al final, els penals i, la història, va acabar bé.

FITXA TÈCNICA

Rayo Vallecano. Gazzaniga, Quini, Ze Castro, Zuculini, Nacho, Peinado Clavería (Manucho, 46’), Lass, Piti (Trashorras, 46’), Álex Moreno (Galán, 101’) i Miku.

Nàstic. Dimitrievski, Kakabadze, Djetei, Suzuki, Ferran Giner, Xavi Molina, Juan Muñiz (Rharsalla, 85’), Lobato, Juan Delgado (Álex López, 91’), Maloku (Lévy Madinda, 46’) i Stephane Emaná.

Gols. 0-1, Maloku (25’); 1-1, Manucho (50’). Penals: 0-1 Madinda, falla Trashorras, 0-2 Kakabadze, 1-2 Ze Castro, falla Álex López, falla Nacho, falla Emaná, 2-2 Miku, 2-3 Rharsalla, 3-3 Manucho, 3-4 Suzuki, 4-4 Peinado, 4-5 Xavi Molina, falla Quini.

Àrbitre. Rubén Eiriz Mata (gallec). Va mostrar la targeta groga als locals Peinado, Quini i Trashorras; i als visitants Maloku, Suzuki, Xavi Molina, Juan Delgado i Rharsalla.

Incidències. El Camp de Futbol de Vallecas va acollir 5.282 espectadors.

tracking