Diari Més

Ángel Martínez: CF Reus Deportiu

«Aquí no hi ha ningú que vagi d'estrella»

«Hi ha futbolistes que han jugat a Primera Divisió i que es dediquen a animar als companys»

Àngel Martínez, jugador del CF Reus.

«Aquí no hi ha ningú que vagi d'estrella»Cristina Aguilar

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

—Ángel Martínez és un central que pot jugar de lateral o un lateral que pot jugar de central?

—En teoria, venia de jugar de central amb l’Espanyol B i em van fitxar per jugar de central i, a mode d’urgència, fer-ho de lateral. Ara bé, en les categories inferiors he jugat molt de lateral. Vaig arribar a Reus, em va donar continuïtat en aquesta demarcació, i ara tinc molta confiança jugant de lateral esquerre.

—Normalment, quan un central juga de lateral, no acostuma a ser un futbolista que pugi molt la banda. Però qui hagi vist a Ángel l’últim any pensarà tot el contrari.

—He jugat molts anys de lateral a l’Espanyol. Sí que és cert que portava dos o tres anys jugant de central i que havia après els mecanismes d’aquesta demarcació. Ara bé, vaig trobar el to físic per pujar i baixar la banda, i ara em trobo molt còmode.

—Alberto Benito està quallant una temporada espectacular i puja i baixa la banda sense complexes. Es fixa molt en el lateral dret del seu equip a l’hora d’intentar incorporacions a l’atac?

—L’entrenador demana que, quan un dels dos puja, l’altre es quedi al darrere. Ara, també vol que quan un centri, l’altre pugi al remat o estigui atent al refús. Ens hi hem de fixar molt, tan ofensivament o defensivament.

—Quan va arribar a Reus pensava que la història aniria així?

—Bé, això és el que somiem tots. Quan signes amb un equip que ha disputat elplay-offi que té un projecte com aquest, és el somni de tothom. Sabíem que el grup tercer de Segona B era molt complicat, però vaig veure que hi havia un gran grup, tant a nivell humà com a professional.

—Què fa que aquest equip sigui tan bo?

—El primer és que aquí no hi ha ningú que vagi d’estrella. Hi ha futbolistes que han jugat a Primera Divisió i que es dediquen a animar i a ensenyar als companys. Hi ha un gran ambient. No hi ha baralles ni res que trenqui el bonfeeling, i això és una de les causes que l’equip funcionés tan bé l’any passat i que ara ho continuï fent.

—Quina culpa té Natxo de tot el que està succeint a Reus?

—És un grandíssim entrenador. Controla molt bé tots els registres del futbol. És un tècnic molt exigent i això ens va a tots molt bé per no perdre l’estat d’alerta i rendir com ho estem fent.

—Si mirem l’onze més utilitzat aquesta temporada, aquest compta amb vuit futbolistes que ja eren al club la temporada passada. S’ha mantingut el bloc i el CF Reus continua oferint bon joc i aconseguint bons resultats.

—Normalment, els equips recentment ascendits donent continuïtat a les seves plantilles, i continuen funcionant. En el nostre cas, l’entrenador ens ha donat confiança i nosaltres intentem donar el màxim nivell. L’altre dia va venir la primera derrota, però tant vam poder guanyar com perdre.

—Jugadors com vostè mateix, Alberto Benito o Folch, que no han jugat mai a Segona A, i ara sembla que ho hagin fet tota la vida.

—Confiava en què els jugadors que tenim poguessin jugar a Segona A. El d’aquesta categoria és un joc més tècnic. Ara bé, hem de tenir en compte que una pèrdua de pilota ens pot costar un gol. El nostre joc ens ve bé per a mostrar-nos.

—Dels rivals als quals s’ha enfrontat fins ara, n’hi ha algun que l’hagi sorprès?

—Sí, sobretot els equips que canvien el sistema habitual. Mirandés o Girona juguen diferent a la resta i es nota. És diferent, i de vegades no saps què fer en certes ocasions al partit. He defensat a jugadors que són molt bons i, en aquest sentit, sí que es nota la diferència.

—El Reus ja ha viscut la crueltat de la Segona Divisió. El partit contra el Rayo Vallecano a l’Estadi Municipal estava controlat, el seu equip guanyava 1-0 i, en els darrers instants, arriba l’empat. Com es viu això?

—Ja sabíem que podia passar. En aquella jugada, una connexió entre Trashorras i Javi Guerra va decidir l’empat. Érem conscients que un equip com aquest, que no estava connectant ni arribant, et podia fer mal. I així va ser. Aquesta jugada desgraciada va acabar en gol però vam acabar contents pel rendiment de l’equip i per com s’havia desenvolupat l’enfrontament.

—Quin és el sostre de l’equip?

—No només el nostre, sinó que el de tots els equips. Qualsevol equip de Segona A vol assegurar-se actualment la salvació. No ens posem cap sostre, però si assolim la salvació, aspirarem al més alt possible, sempre amb els peus a terra. Volem aconseguir la permanència el més aviat possible, i després ja veurem.

—Es fixen en exemples com Alabès o Leganés, equips que la temporada passada no havien d’aspirar a res més que la salvació i que van acabar pujant?

—Abans de començar la lliga, sense saber quina havia de ser la dinàmica de l’equip, vèiem que hi ha equips que aspiren a pujar i que estan lluitant per no baixar. És molt complicada aquesta categoria, però ja ens estem guanyant el nostre respecte.

—Què se li va passar del cap quan el Reus va guanyar a Mallorca en la primera jornada de Lliga?

—Aquell partit va ser clau. Començar amb una victòria a Segona A és el màxim. Potser llavors no se li va donar el valor que tenia, però va ser molt important. Ja ho veurem al final. El que està clar és que l’equip està realitzant una gran tasca i que això veurà la recompensa a finals de temporada.

tracking