Benito: «Pensava en el debut, però ni m'havia atrevit a somiar amb fer gol»

«Aquest és, com a mínim fins ara, el gol més important de la meva carrera. Ho és pel debut del Reus a Segona i pel meu de propi, perquè també era el primer que marcava amb l’equip, pel rival, i perquè val tres punts». Ho explica el lateral del CF Reus Alberto Benito, artífex de la primera diana de plata en aquesta nova etapa que arrencava dissabte per als roig-i-negres a Son Moix amb una victòria segellada per l’altafullenc al minut 89. El gol del 0-1, de bellíssima factura, venia d’una acció que arrencava «amb un canvi de joc, un control i una paret amb Ramon Folch. Anava conduint i al límit de l’àrea no vaig veure solució de passada. Vaig decidir xutar i vaig veure com la pilota entrava», detalla el defensa. A un sospir del compliment del temps reglamentari, Benito s’estrenava de cara a porteria amb la samarreta del conjunt reusenc, en el punt de partida de la seva segona campanya a la capital del Baix Camp. «Feia dos anys que no marcava, ho havia aconseguit per darrer cop encara amb l’Sporting de Gijón, i l’alegria que vaig sentir en veure que era gol va ser immensa», recorda el central, que celebrava l’èxit davant Santamaría abraçat a l’extrem portuguès Ricardo Vaz, sobre la gespa.

«Pensava en el debut a Segona divisió, un li dóna voltes però, a sobre tenir la sort de fer un gol? Ni se’m va passar pel cap, ni hi havia somiat», concreta sobre un matx que l’equip esperava des del passat 29 de maig, quan un global de 4-0 servia els homes de Natxo González per consumar el salt a la plata. Ja de ple en la competició, en què l’equip posava el primer peu pràcticament dos mesos després d’haver tornat als entrenaments i amb una dotzena de cares noves al vestidor, Alberto Benito explica, sobre les circumstàncies en què aconseguia la diana i l’oponent davant el qual ho va fer, que «nosaltres no sortim mai a buscar l’empat però durant un partit passen moltes coses. Ens havíem quedat amb un home menys per l’expulsió de Migue, i contra tot un Mallorca». «Quan van expulsar també un dels locals, als últims minuts, vam ser superiors i vam continuar fent el nostre joc: tocar la pilota, atacar. Mai no vam deixar d’insistir, i és quan insisteixes que pot arribar allò que busques», conclou. La fita ja ha donat peu a les primeres bromes a un vestidor plenament decidit a gaudir d’aquest moment idíl·lic: «Em deien ‘un gol, tu? Llavors ja pot passar qualsevol cosa aquesta temporada».

Amb la ment al Mirandés

El salt de categoria deixa moltes i il·lusionants sensacions als qui trepitgen la Segona Divisió per primera vegada. «Al cap i a la fi, és el camp del Mallorca, que no és qualsevol club, i veus jugadors que coneixes, hi ha molta gent a l’estadi i el nivell de joc és un altre», apunta Benito, «però tot passa molt ràpid». Sobre les opcions de la plantilla 2016-17 en aquest nou camí al futbol professional que tot just ara comença, el lateral no dubta: «Ens esperem qualsevol cosa perquè tenim un gran vestidor i també som conscients que és una categoria complicada i que la temporada és llarga i l’important és veure com acabes i no com comences». «Els punts es faran bons contra el Mirandés i després en la següent jornada, i en la següent. Però, veure’ns allà a dalt ens dóna l’alegria de pensar que han començat bé les coses», valora sobre un 0-1 que ha col·locat el CF Reus prematurament a la tercera posició de la taula classificatòria.

El record de l’ascens

Amb tot, i malgrat el privilegi d’haver passat a aquest principi d’història com l’home que va anotar el primer gol dels roig-i-negres a la Segona Divisió, «el meu millor record futbolístic continua sent l’ascens. Estic convençut que allò ja sí que no ho oblidaré mai». En l’àmbit més personal, i sobre el paper que l’espera en una campanya en què Sergi Parés i Ferran Asensio han reformulat pràcticament la meitat del vestidor, Benito sap que «sempre, a tot arreu, un ha de lluitar el lloc a l’onze. Joan Campins i fins i tot Melli poden jugar a la meva posició, sempre hi ha competència» i recorda que «Natxo vol des del primer dia un equip unit, que siguem forts defensivament i busquem l’atac, i que intentem jugar la pilota. A partir d’aquí, les coses aniran sortint».