Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Ferran Giner. Jugador del Nàstic
«No signo l'empat, m'agradaria un 0-2»

«No signo l'empat, m'agradaria un 0-2»

Ferran Giner ha lluitat tota la temporada per disputar els màxims minuts possibles i, quan ha tingut l'ocasió, ha rendit a un nivell notable.

«No signo l'empat, m'agradaria un 0-2»

El futbolista creu que el Nàstic mereix pujar perquè «no hi ha un vestidor com el nostre»

Actualitzada 06/06/2016 a les 22:56

—Què sent actualment la plantilla? Alegria, decepció...
—Molta alegria. Està clar que el play-off és un premi que s’ha treballat durant tota la temporada.

—Pot arribar a entendre que l’afició estigui una mica decebuda pel fet d’haver tingut l’ascens directe tan a prop?
—No crec que hi hagi motius per estar decebuts. L’equip ha fet un gran treball i tots els aficionats haguessin signat estar en play-off a finals de temporada. Ara bé, tenint l’ascens a la mà, es pot entendre, però ara sí que depèn de nosaltres.

—Li agrada l’Osasuna com a rival?
—M’és igual. Crec que hem demostrat que no hi ha cap equip que estigui per sobre de nosaltres, i que hem donat la cara en cap enfrontament.

—Tot i fer una temporada espectacular, hi ha alguna cosa que hauria canviat?
—Des del principi de la temporada fins ara hem millorat, i encara hem de millorar.

—Va ser una decepció que el Nou Estadi no estigués ple dissabte?
—Ens hagués agradat que el camp estigués fins a la bandera, però hem de donar les gràcies a la gent que van venir. Esperem que tornin dissabte i, si poden ser més, molt millor.

—Quin resultat signa a l’anada contra l’Osasuna?
—Volem marcar allí, no volem empatar. M’agradaria un 0-2.

—En fitxar pel Nàstic, va somiar estar com està ara mateix?
—Sí. El que va passar a Llagostera fa tres anys ens va donar més forces, i crec que aquest equip pot pujar a Primera.

—Ja que parla del dia de Llagostera. Miri en quina situació està un equip, i en quina està l’altre.
—Està clar que és tot el contrari. El Llagostera ha baixat de categoria i nosaltres estem lluitant per pujar a Primera Divisió. Hem d’anar a la nostra.

—Té contracte l’any que ve al Nàstic?
—No.

—S’esperava tenir més protagonisme aquesta temporada?
—Si he de ser sincer, sabia que seria difícil en ser el meu primer any a Segona Divisió. Creia que tindria més minuts, però no llençaré la tovallola. Cadascú ha de saber el rol que té a l’equip. Si no jugo, seré treballant.

—Amb la marxa de Mousa, vostè va començar a treballar aspectes defensius. El dia en què Mossa va estar sancionat, vostè va jugar de lateral i va oferir un gran rendiment. És complicat per a un jugador que no és habitual sortir i fer-ho bé?
—Sí. Quan et donen una oportunitat així és on es demostra el treball que hi ha darrere de cada jugador, on queda clar el treball que hi ha en el dia a dia.

—Què tal jugar de lateral esquerre?
—És una posició que m’agrada. Tinc més espais per davant i puc fer més mal al rival. L’important és que l’entrenador confia en què en aquesta posició ho puc fer bé.

—Quin és el millor partit de Ferran Giner en les tres temporades amb el Nàstic?
—El de l’Hèrcules. Vaig sortir en el minut 15 de la segona meitat, i va ser un partit on teníem molta tensió perquè teníem moltes baixes, i em va sortir un partit rodó. D’aquesta temporada, em quedaria amb el de Tenerife.

—Per què?
—Era la segona jornada, veníem d’empatar 2-2 a casa contra l’Albacete i, si perdíem, no seria un bon inici. Vaig poder donar mitja assistència, marcant Pablo Marí i, en el segon gol, vaig centrar una bona pilota i Jean Luc, que sembla que no vagi de cap, va marcar.

—Pujarà el Nàstic a Primera?
—Sí.

—Segur?
—Sí.

—Per què pujarà el Nàstic i no ho faran Osasuna, Girona o Còrdova?
—Perquè el Nàstic s’ho mereix. No hi ha cap vestidor com el nostre, cap equip que té l’exigència que té aquest equip i, sense cap mena de dubte, crec que pujarà el Nàstic.

—Quan tenen coneixement que el Leganés ha marcat a Miranda de Ebro, aquest dissabte, què els passa pel cap?
—En dues ocasions va semblar que havia marcat el Mirandés. Va ser una muntanya russa de sentiments. Havíem de guanyar el partit, ja que, si no, no valia de res. Estava escalfant i mirava a l’afició, i els vaig preguntar si havien marcat. Em van dir que no.
 
Temes relacionats
Més informació
Twitter DiariMes Twitter

@Diari_Mes

Envia el teu missatge
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43