Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Nàstic
Els jugadors del Nàstic, a Chapín, celebrant un ascens inesperat i més que merescut, tot just ara fa deu anys.

Un dia com avui fa deu anys

Els jugadors del Nàstic, a Chapín, celebrant un ascens inesperat i més que merescut, tot just ara fa deu anys.

Domingo Garcia

Un dia com avui fa deu anys

El Nàstic fa tot just una dècada que va pujar a Primera Divisió, una data històrica que queda en la memòria de tots els nastiquers

Actualitzada 02/06/2016 a les 21:46

Era el 3 de juny del 2006. 40a jornada del campionat lliguer de Segona Divisió A. El Nàstic viatjava a Xerez sabedor que si guanyava o, com a mínim, puntuava, tenia molta part del camí de l’ascens a Primera Divisió feta. Llavors, a la categoria de plata, també amb 22 equips participants, els tres primers classificats pujaven de forma directa. Una ensopegada del Lorca, quart abans de començar la jornada, posava en safata de plata l’ascens als tarragonins i, dit i fet. El Lorca va caure derrotat (0-1) contra un Lleida que s’hi jugava la vida, fet que va motivar que l’empat sense gols del Nàstic a Xerez resultés suficient per provocar la bogeria amb una fita històrica.

Avui, doncs, fa deu anys de l’última gesta del Nàstic, la d’un ascens que es pot repetir deu anys i un dia després si demà l’equip de Vicente Moreno és capaç de vèncer l’Alabès i que el Leganés no pugui sumar el triomf al camp del Mirandés. Demà, Moreno vol agafar el relleu d’un Luis César que va ser capaç d’elevar el Nàstic al cel i que va aconseguir que la ciutat s’unís completament deixant enrere qualsevol diferència o pensament per anar tothom a una.

L’alineació d’aquell històric Xerez-Nàstic la van formar Rubén Pérez, Ruz, David García, Llera, Lupidio, Carlos Merino, Abel Buades, David Cuéllar, Diego Torres, Antoni Pinilla i Bolo. D’ells, els únics que continuen en actiu és David Cuellar, jugador del Vilaseca de Primera Catalana; i Rubén Pérez, que ha baixat aquesta temporada a Tercera Catalana amb el CDC Torreforta. La resta, han pres camins diversos. Alguns d’ells han seguit vinculats al món del futbol, mentre que d’altres han pres la decisió d’agafar un altre camí. Tots ells, però, quedaran en la memòria dels milers i milers de tarragonins que, dos dies després de l’ascens, el dilluns 5 de juny, van sortir al carrer per festejar amb els seus.

Un futbolista que no apareixia en aquesta alineació, però que també formava part de la plantilla i que va ser vital per a l’ascens a la categoria d’or és un home que tothom coneix. Un jugador que porta el «6» a l’esquena i que també va ser partícip de l’ascens de la passada temporada a Segona Divisió. Un jugador que s’ha guanyat el cor de l’afició grana i que ja va dir, en petit comité, en acabar la temporada passada, que el Nàstic no trigaria més d’un any a tornar a celebrar un ascens. Es tracta de Manolo Martínez, un futbolista etern que, a més, és un dels màxims líders en el vestidor i un jugador que assegura que el millor encara està per arribar a Tarragona.

Andreu i Maragall
«Estic molt feliç. Hem patit molt al llarg de la temporada i ens ho mereixíem. Estic especialment content per la gent, que sempre ha estat al nostre costat. La nostra afició és de Champions». Així es manifestava el president del Gimnàstic, Josep Maria Andreu, instants després de saber que eren equip de Primera Divisió. Les reaccions no es van fer esperar, ja que Pasqual Maragall, llavors president de la Generalitat de Catalunya, va reblar a Andreu: «Moltes felicitats, president». Joan Miquel Nadal, alcalde de Tarragona per aquell temps, afegia que «vull destacar que l’equip va saber jugar, l’entrenador va saber fer les coses i el president Andreu ho ha fet molt bé».

L’Ajuntament va detallar que van ser més de 12.000 persones les que es van aplegar a la plaça de la Font per celebrar l’ascens. Una pantalla gegant de 35 metres quadrats va servir perquè tots, units, poguessin viure en directe una fita tan assenyalada. Traques, cava i càntics no van faltar en un dia que tothom té gravat en el seu cervell.

Tothom es va emplaçar a dilluns, quan els futbolistes es van convertir en els autèntics protagonistes. «Visca el Nàstic i visca Tarragona», exclamava el capità, Jesús María Serrano, a què el tècnic, Luis César, afegia que «hem patit, però entre tots ho hem aconseguit». «De segona qui no boti!», va sentenciar el central Egoitz Jaio.
Temes relacionats
Més informació
Twitter DiariMes Twitter

@Diari_Mes

Envia el teu missatge
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43