Golejada per seguir amb el somni viu

Res se li podrà retreure a un Gimnàstic de Tarragona que ahir va fer la feina, i que va golejar el Lugo (0-3) en un duel completament dominat pels tarragonins, però que no va servir per retallar distàncies als dos primers classificats. L’Alabès va fer la feina i, a les deu de la nit, ja era equip de Primera Divisió. Per tant, els vitorians visitaran el Nou Estadi aquest dissabte sense absolutament res en joc. Per la seva banda, el Leganés, que segueix segon, amb un punt més que el Nàstic, dependrà d’ell mateix per ascendir. Si el pròxim cap de setmana venç el Mirandés, pujarà de categoria. És així perquè ahir va acabar amb el Llagostera (2-0), i el va enviar a Segona Divisió B.

No hi va haver cap sorpresa a l’onze inicial del Nàstic, ja que només hi va haver un canvi respecte al darrer onze, el de la victòria de dimecres contra l’Osasuna. Gerard Valentín, completament recuperat de les seves molèsties, va ocupar el lateral dret, al costat dels ja habituals Suzuki, Molina i Mossa. Per davant, Lobato a la dreta, Aburjania a la mitja punta i Naranjo a l’esquerra, deixant a José Naranjo com a únic punta.

El conjunt tarragoní va tenir el partit controlat en tot moment. El Lugo no s’hi jugava absolutament res, i va ser el quadre de Vicente Moreno el que hi va posar totes les ganes i la intensitat sobre la gespa. En les primeres compasses del duel, la major part del joc es va desenvolupar a l’àrea gallega, tot i que amb arribades tímides que, al principi, no inquietaven massa al meta Roberto.

La jugada del primer gol es va començar a cuinar als quinze minuts de joc, quan Giorgi Aburjania va agafar l’esfèrica a la frontal, i va disparar, acabant el seu tret en servei de cantonada, després de topar en un defensor. Allí, no s’ho va pensar el cervell grana, Sergio Tejera, qui va agafar l’esfèrica i, amb cama esquerra, des de la mateixa esquerra de Caballero, va centrar realitzant l’esfèrica una paràbola perfecta, tan impecable que va arribar pràcticament neta al segon pal, on Mossa esperava la seva oportunitat d’afusellar el porter. Així ho va fer el lateral, amb cama esquerra, en el que, a banda de ser un gol vital, resultava un premi majúscul per a un futbolista que ha realitzat una temporada esplèndida al conjunt tarragoní.

Va baixar una mica la intensitat el quadre tarragoní després del gol, però la va recuperar de forma immediata, conscient que no havia de baixar els braços, ja que algun dels seus rivals en la lluita per l’ascens directe, Alabès o Leganés, estaven obligats a guanyar per no ficar-se en problemes. Per la seva banda, el Lugo buscava internades per banda dreta, mitjançant Iriome, tot i que no eren suficientment perilloses com per inquietar en excés als catalans. En el 23’, a punt va estar de pujar el segon a l’electrònic el Nàstic, quan José Lobato va robar pilota a camp propi, va cavalgar fins a la frontal de l’àrea rival i va veure com es desmarcava un Naranjo que va rebre l’esfèrica i que, tot seguit, va disparar. Roberto va desviar el tret i, quan Emaná es disposava a recollir el rebot, el jutge de línia va assenyalar fora de joc.

El gol de la tranquil·litat va trigar a arribar una mica, però va ser una realitat als 38 minuts de joc. Mossa, molt incisiu en atac durant tot l’enfrontament, va arribar a la frontal i, escorat a l’esquerra, va entrar a l’àrea, i va disparar, sense que el porter pogués atrapar amb claredat. Va desviar l’esfèrica i allí l’esperava Emaná, qui no va perdonar i va situar un 0-2 que aportava tranquil·litat. El Nàstic dominava clarament, però també ho feia l’Alabès contra el Numància (2-0) i el Leganés també guanyava al Llagostera (1-0). Així, quedava tot igual.

El Lugo empeny

Molt més espès va sortir el Nàstic a la segona meitat, una espessor involuntària, ja que els gallecs van agafar la iniciativa. Ara bé, això no vol dir que els tarragonins no tinguessin el duel controlat, ans tot el contrari. El conjunt de Vicente Moreno no va patir en excés, tret d’alguna acció puntual. En el 58’, Manolo Reina es va veure obligat a lluir-se, i de valent. Jonathan Pereira, un futbolista que no fa gaire havia sonat com a possible fitxatge del Nàstic, va engaltar un tret impressionant i perfectament dirigit des de fora de l’àrea, i el de Villanueva del Trabuco va volar per enviar l’esfèrica a córner. Era el preludi de la gran fita de Reina, el qual va tornar a ser protagonista, als vint minuts de la segona meitat.

Era una jugada aparentment senzilla, en la qual l’esfèrica va quedar-se gairebé aturada a la línia de fons. No anava amb suficient força com per deixar-la passar, Lévy Madinda va arribar. Va equivocar-se en la seva decisió, ja que en comptes d’enviar la pilota a la cinquena graderia, va voler cobrir-la. El davanter rival li va guanyar la partida, li va robar la cartera, i el de Gabón no va tenir més remei que cometre un penal que, d’haver pujat al marcador, hauria resultat un problema força gran per al Nàstic. Caballero va ser l’encarregat de llençar-lo, però el porter andalús va endevinar perfectament les seves intencions. Es va llençar a la seva pròpia dreta, i va atrapar l’esfèrica.

La segona meitat, però, va acabar sent un monòleg dels locals a l’àrea del Nàstic, tot i això, sense perill suficient com per fer inquietar una victòria que estava més que assegurada. La nota negativa de l’enfrontament va ser que Vicente Moreno es va veure obligat a treure del camp a Gerard Valentín, i a donar entrada a Iago Bouzón en el lateral dret perquè el carriler català va demanar la substitució, per molèsties. Com a contrapartida, els tarragonins encara van oferir un gol més, el que servia per arrodonir la golejada a un Anxo Carro que acomiada la temporada sense pena ni glòria, amb un equip que volia disputar la promoció d’ascens i que no ho podrà fer. Jean Luc va comandar un contraatac i, molt intel·ligentment, va servir una assistència cap a Aníbal, recentment ingressat al terreny de joc, qui va afusellar Roberto.