El Nàstic es desfà del Mirandés (3-2) i mira a la segona posició

El Gimnàstic de Tarragona aconsegueix una victòria més que necessària contra el Mirandés (3-2), en un duel amb expulsions, gols, penals i un triomf que deixa els tarragonins a només dos punts de la zona d’ascens directe a Primera Divisió.

Vicente Moreno va decidir apostar per quatre centrecampistes per, d’aquesta manera, contrarestar la forma de jugar del rival. El Mirandés, amb un 3-5-2, o 5-3-2, com se li vulgui dir, va tenir la sort del gol a l’inici, tot i que el partit se li va posar d’esquenes després de l’expulsió d’Alain, per dues targetes grogues.

El tècnic del Nàstic va tornar a alinear Archille Emaná, qui va recuperar la titularitat després de superar les molèsties que el van impedir jugar el passat dissabte a Palamós, contra el Llagostera. Va formar parella de ball amb José Naranjo i, per darrere, Lobato, Aburjania, Madinda i Sergio Tejera. Un centre del camp molt poblat que va estar ajudat a les bandes pels dos laterals com Mossa i Valentín, que retornava després de la lesió, els quals van ajudar sempre en tasques ofensives.

El Nou Estadi no va mostrar la cara de les darreres cites, amb molts seients buits. Tot i això, va estar del costat d’un equip que va pecar de massa floritures a la zona ofensiva. Lobato, Aburjania i, sobretot, Emaná, buscaven una última passada que en moltes ocasions, només ells entenien.

La primera arribada del partit la va protagonitzar Cristian Lobato. Va ser una internada per la banda esquerra, als vuit minuts de joc, que va quedar en res. El Nàstic, tot i que controlava el joc, no s’acabava de trobar còmode sobre la gespa, un fet que notava el conjunt visitant, qui es va dedicar a esperar la seva oportunitat. Tampoc es va quedar enrere Alain qui, en el minut 11, va disparar des de l’esquerra. El seu tret, ras, va acabar desviat a l’esquerra de la porteria de Manolo Reina. Va respondre José Naranjo amb una internada per l’esquerra i, després de la seva primera retallada, li van prendre la cartera.

Se li va posar el duel de cara al conjunt de Vicente Moreno, quan als 36 minuts de joc l’àrbitre va mostrar la segona cartolina groga a Alain, i es quedava el Mirandés amb només deu futbolistes sobre la gespa. Poca cosa més fins el descans.

Vicente Moreno sabia que havia d’esperonar els seus, mostrar-los el camí per trencar la muralla rival i intentar un triomf que, cada minut que passava, es veia més llunyà. Per aquest motiu, els locals eren ben coneixedors que la clau era marcar aviat per entrar al partit i no haver d’anar a remolc durant molts minuts. Dit i fet. Valentín, participatiu en atac durant gran part del duel, s’internava per banda dreta i centrava, trobant Aburjania l’esfèrica. El migcampista no va perdonar i, de primeres, va afusellar Raúl, situant l’1-1.

Amb l’empat al marcador, les coses es posaven molt més fàcils per a un Nàstic que s’havia de limitar a tenir paciència i a saber aprofitar les oportunitats de què disposés. No va ser el d’ahir un dels millors partits del Nàstic d’aquesta temporada. De fet, tret del resultat, es podria dir que va ser dels duels més discrets. Però el que ara realment importa no és una altra cosa que sumar de tres en tres per acostar-se a l’objectiu, que ara no ha de ser un altre que el d’intentar l’ascens a Primera.

Així, el Nàstic ha biscat ser més pràctic i ha anat a per l’atac, sense tanta circulació de pilota. En una de les envestides dels tarragonins, ha arribat el segon, el que capgirava el marcador i oferia la tranquil·litat necessària per afrontar el final del partit amb certa tranquil·litat. Una centrada des de la banda esquerra ha motivat que José Naranjo s’enlairés i, suspenent-se a l’aire, el davanter va aconsguir batre el meta rival.

I, les lleis de futbol són clares. Una d’elles diu que quan perds t’entren les presses, tal com li va acabar passant al Mirandés. El rival del Nàstic no va poder trobar el control de l’esfèrica que buscava per anar a per l’empat, ja que el partit era completament local. No podia passar altra cosa que no fos l’arribada del tercer gol dels tarragonins i, per tant, la sentència definitiva. Així va ser. Va ser en la jugada següent a la del gol de Naranjo, amb idèntic protagonista. Un robatori de pilota a la zona de mitjos del Nàstic va continuar amb Naranjo conduint l’esfèrica. Uns 30 metres va córrer el davanter fins arribar a plantar-se davant de Raúl. Com acostuma a fer, José Naranjo no va perdonar, i va marcar el segon del seu compte particular, el tercer del Nàstic.

Amb el duel pràcticament sentenciat, Vicente Moreno va donar descans a Gerard Valentín, fent entrar al terreny de joc a Xisco Campos. Estava tot fet, i únicament mancava no despistar-se. El Mirandés, però, no es va donar per vençut, ja que va posar en problemes a Reina en un parell d’ocasions, però el meta del Nàstic va ser capaç d’allunyar totes les accions de perill. Dues d’elles, de molt de mèrit. La darrera, en el 78’, en un xut de Néstor, des de la banda esquerra, que va topar amb Xisco Campos, es va enverinar, i gairebé entra, de no ser per Manolo Reina.

El meta del Nàstic també va ser protagonista al final de l’enfrontament, en cometre penal sobre Álex García. Néstor es va encarregar de transformar-lo i d’anotar una diana intranscendent, ja que el duel estava decidit.