Diari Més

Municipal

Reus retalla un 50% la inversió i va a crèdit en un pressupost «realista»

El Govern presenta un expedient sense propostes de l'oposició i que prioritza atenció a les persones, projecció i reducció del deute

Pla mig del regidor d'Hisenda de l'Ajuntament de Reus, Joaquim Enrech, durant la presentació dels pressupostos del 2018 a la sala de premsa del consistori. Imatge del 18 de gener del 2018

inversions, HIsenda, Ajuntament de Reus, comptes, Joaquim Enrech, pressupostos, qüestió de confiançaACN

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El govern de Reus ha presentat aquest dijous l’expedient de pressupostos 2018, amb una previsió de 110,2 milions d’euros per a l’Ajuntament –319 el consolidat– que en destinarà 3,4 a inversions –pràcticament la meitat que l’exercici anterior– i reservarà els ingressos extraordinaris resultants de la regularització cadastral de l’IBI per part d’Hisenda i de la devolució de l’IBI d’exercicis anteriors de Sirusa –fins a 1,4 milions més– per a Jocs del Mediterrani, Reus Ciutat de la Música 2018, la candidatura Reus Ciutat Europea de l’Esport 2019 i l’estudi del plec del nou contracte de la brossa.

Liquidat anticipadament el Pla d’Ajust, l’Ajuntament torna a tenir capacitat per anar a crèdit i ho farà per 3 dels 3,4 milions d’inversions, que abastaran quatre grans àrees: la seguretat, amb la compra de nous vehicles per a la Guàrdia Urbana; els serveis d’atenció a les persones, amb un increment de recursos per a l’adolescència i l’ajuda a domicili; la transformació digital dels tràmits municipals, que ha de consumar-se abans de la tardor; i la posada al dia de la via publica amb la reforma de l’entorn de la plaça de la Sang, accions de microurbanisme i el desenvolupament del Pla de Barris de Sol i Vista i Immaculada. El govern preveu reduir, amb aquest expedient de pressupostos de «rigor, realisme, contenció i bona gestió», dels 229 milions a tancament del 2017 fins als 213 milions, i mantenir la ràtio per sota del 75% que obligaria a comunicar despeses. La despesa de l’Ajuntament en personal preveu també un creixement de 4%, 1,4 milions fins als 33,8.

Pressió fiscal i tributs

Sobre aquest 50% de retallada a les inversions respecte a l’exercici anterior, el regidor d’Hisenda, Joaquim Enrech, es limitava dijous a valorar que «una de les prioritats és seguir amb la reducció de la despesa i del deute», i reiterava un missatge de «realisme i contenció». Enrech feia especial referència també, a l’hora de desgranar aquest esborrany de comptes, al fet que «en els darrers anys no s’ha incrementat la pressió fiscal», una qüestió que atribuïa a que «els primers quatre anys per la conscienciació sobre la conjuntura econòmica i els dos següents perquè no ha estat possible arribar a una entesa» per aprovar unes noves ordenances fiscals, ara prorrogades.

En aquest sentit, la situació queda parcialment compensada amb un increment de la recaptació via tributs que es concreta en «el creixement de l’activitat econòmica, de manera especial en l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres –d’aquí surten 400.000 euros–; i l’augment de la xifra del nou contracte programa amb Benestar de la Generalitat, per 800.000 euros».

Ingressos extraordinaris

Pel que fa als 1,4 milions d’ingressos extraordinaris que detalla el govern, 1,1 entren a les arques municipals són procedents d’una regularització cadastral, corresponent als exercicis 2014 a 2017, que ha dut a terme el Ministeri d’Hisenda. La resta són resultat d’una consulta realitzada per l’Ajuntament i que ha conclòs que no és pertinent el pagament de l’IVA entre aquest i Sirusa per la prestació de serveis que realitza l’empresa. Per tant, Sirusa torna a Reus un import de fins a 273.000 euros corresponent a aquest concepte.

Pel que fa al pressupost consolidat, amb empreses municipals i organismes autònoms inclosos, és de 319,8 milions per al 2018. En aquest capítol, el govern ha reduit l’aportació als organismes però l’ha incrementat a totes les empreses municipals excepte el Grup Salut, que perd un 3,5%.

Qüestió de confiança

El que va exposar dijous el govern és només l’expedient de pressupostos. Aquest, remès als grups municipals dimecres, passarà dilluns per comissió informativa i arribarà al ple dijous 25 de gener. Al Nadal, l’alcalde Carles Pellicer ja va manifestar que l’única via de diàleg oberta amb l’oposició de cara a l’aprovació dels comptes era amb el PSC. I el PSC va respondre «no», en principi, a la seva proposta, tot i no valorarà l’expedient fins dilluns. Si el grup socialista confirma el posicionament inicial, l’alcalde hauria de tornar a recórrer a la qüestió de confiança per tenir pressupostos.

El Grup Salut resulta l’única empresa que perd aportació: 5,7 milions

En l’apartat d’empreses municipals, el Grup Salut resulta l’única que perd recursos respecte a l’exercici anterior, i afrontarà el 2018 amb un 3,75% menys, és a dir, amb un total de 156 milions pels 161 amb què va comptar al 2017. Per a la resta, el pressupost creixerà entre el 0,17% de Reus Transport i el 12,03 de Reus Esport i Lleure. El govern va declinar ahir pormenoritzar les xifres d’aquest capítol, però sí que va confirmar que, dins el Grup Salut, l’Hospital Sant Joan de Reus disposa d’un pressupost tot i trobar-se teòricament a les portes de la constitució del consorci amb el CatSalut que n’hauria d’assumir la gestió. El consorci, pel qual va signar-se abans de l’aplicació del 155 un acord d’intencions, havia d’haver entrat en vigor l’1 de gener d’aquest 2018, i haver-se fet càrrec del concert, els treballadors i el lloguer del centre sanitari, però s’ha endarrerit. En les darreres setmanes, la regidora de Salut, Noemí Llauradó, havia manifestat la previsió que aquest pugui prendre forma durant el mes de gener. El regidor Enrech, qualificava ahir el pressupost del Sant Joan com «una acció de realisme sobre la situació que tenim avui», i apuntava que «el conveni s’anirà desenvolupant de mica i hem d’esperar que això passi».

La Ciutat de la Música s’emporta 175.000 euros dels ingressos extres

Coincidint amb la clausura de Reus Capital de la Cultura Catalana 2017, l’alcalde Carles Pellicer va anunciar una proposta cultural que vol superar les dimensions de la capitalitat aquest 2018. Es tracta de la Ciutat de la Música, una iniciativa sobre la qual l’Ajuntament no ha desvetllat encara cap detall. L’expedient de pressupostos municipals per al 2018 reserva a la Ciutat de la Música un total de 175.000 euros extrets dels ingressos extraordinaris que ha percebut l’Ajuntament a compte de la revisió del cadastre i de Sirusa. La xifra és la tercera més gran sobre aquests ingressos, per darreres de 500.000 euros vinculats al fons de contingència i d’altres 215.000 euros que aniran a inversions.

Dels ingressos extraordinaris, 116.000 euros aniran a l’estudi del plec del nou contracte de neteja viària i de la brossa. Aquest començarà a materialitzar-se ara tenint en compte la data en què expirarà l’actual contracte de la brossa, l’1 de gener del 2019. El tema ha generat debat en els darrers mesos per la voluntat de la CUP d’internalitzar el servei, i aquest ha estat un dels principals esculls de cara a un acord per l’aprovació dels pressupostos.

Els pressupostos participatius continuen i seran 200.000 euros

Després d’haver engegat finalment enguany el sistema de pressupostos participatius, que permet a la ciutadania decidir on aniran a parar 750.000 euros de la partida d’inversions del pressupost, el govern va anunciar ahir que mantindrà els pressupostos participatius per al 2018. Ho farà, en aquest cas, amb 200.000 euros, tot i que «voldríem que fossin més diners i mirarem que així sigui», apuntava ahir Enrech. El procés participatiu obert a finals de novembre per decidir a què es destinaran aquests 750.000 euros va tancar-se el 17 de desembre, amb prop de 90 propostes registrades a la plataforma que l’Ajuntament va habilitar per a aquesta finalitat. Aquestes hauran de ser agrupades, ara, en dos blocs: petites, que requeririen una inversió de fins a 50.000 euros; i grans, a partir d’aquesta xifra i fins a un màxim de 150.000 euros. Les propostes hauran de ser analitzades, d’inici, per comprovar que s’ajusten a criteris com resultar viables econòmicament, no suposar contractació de nou personal ni despeses de manteniment i respectar el marc legal.

El govern també manté, al seu expedient de pressupostos, el 3% per a polítiques socials.

tracking