Diari Més

Salut

Més de 4.500 menors tarragonins van ser atesos per trastorns mentals el darrer any

El Codi per Risc de Suïcidi, que busca detectar una temptativa alta i oferir l’atenció urgent, es va activar per a 21 joves

Dades del CatSalut a la Regió Sanitària del Camp de Tarragona del darrer exercici. Imatge d'arxiu.

Més de 4.500 menors tarragonins van ser atesos per trastorns mentals el darrer anyACN

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Fins a 4.522 menors de 18 anys van necessitar atenció psiquiàtrica o psicològica al Camp de Tarragona l’any 2016 per trastorns emocionals, reaccions a l’adaptació, desordes de manca d’atenció o en el desenvolupament, entre altres. En el vessant més greu, 21 joves van requerir l’activació del Codi per Risc de Suïcidi, que tracta de detectar precoçment una temptativa alta i activar tots els recursos necessaris per a una atenció urgent als centres especialitzats.

Els 4.500 joves atesos l’any passat ho van ser a través del sistema públic, als que s’hi han de sumar els infants i adolescents que també reben tractament en consultes privades. Segons l’entitat Obertament, que lluita contra l’estigmatització de les malalties mentals, un de cada cinc adolescents pateix algun tipus de trastorn: «L’ansietat, la depressió o l’anorèxia són molt més comunes del que creiem», apunten.

Darrera dels números hi ha històries personals molt dures, com la de la Niobe Portero, una jove que ara ja està en edat adulta –té 25 anys– però que, des dels 13 anys, ha hagut de ser atesa en múltiples ocasions per psicòlegs i psiquiatres. «No em sentia bé amb el meu cos, estava grassoneta i em van començar a fer bullying a classe. Així que vaig començar una dieta i em va marxar de les mans», desenvolupa. Li van diagnosticar un Trastorn Alimentari i després de diverses crisis i recaigudes, un Trastorn Límit de la Personalitat –inestabilitat emocional, impulsivitat i pensament polaritzat–.

La Niobe va optar, durant els primers anys, per no explicar-ho al seu entorn d’amistats. Aquest fet, li va produir encara un major patiment: «Un simple ‘com estàs?’ t’ajuda en molts moments. Crec que és pitjor la por a l’estigma que pots patir, que el mateix trastorn», exposa la jove.

Va ser durant la seva estada de vuit mesos a l’Hospital de Dia, on acudia per reordenar els hàbits alimentaris i fer teràpia intensiva, quan va poder parlar, per primera vegada, amb naturalitat, de la seva malaltia mental: «Es genera molta més empatia, totes les que estàvem allí sabíem el que passava i quins problemes teniem», desgrana.

Avui dia, la Niobe ha de continuar lidiant amb el trastorn de la personalitat, però ja no necessita prendre pastilles diàriament, només les té en cas de crisi puntual, «i cada cop en són menys», puntualitza. Gràcies a la teràpia ha après a gestionar les emocions i té eines per canalitzar l’excés de ràbia o frustració.

En l’àmbit educatiu, l’estigma segueix preocupant i molt, als professionals de la salut mental.

Segons un estudi del darrer any d’Obertament en col·laboració amb administracions públiques, un 29,5% dels joves amb un trastorn han estat discriminats per companys, dels quals un 10,8% ha rebut burles i insults per la seva situació, i un 14,3% ha sentit que la resta s’allunyen o li impedeixen participar d’activitats.

tracking