Diari Més

Medi Ambient

Un total de 120 crancs de riu ibèric són alliberats a les rieres tarragonines

Els exemplars van néixer fa 2 anys al centre del Molí del Fort de Farena i ara han estat portats a la natura per repoblar aquesta espècie autòctona

Exemplars dels crancs que ahir van ser alliberats.

Un total de 120 crancs de riu ibèric són alliberats a les rieres tarragoninesMolí del Fort

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

L’astacifactoria dedicada a la cria de cranc autòcton del Molí del Fort, a Farena, ha aconseguit el seu objectiu: repoblar els rius catalans amb aquesta espècie protegida i, alhora, amenaçada. Va ser aquest dijous 26 que, després de molt de temps treballant en el projecte, es va fer el primer alliberament de cries nascudes, ara fa dos anys, al centre de cria en captivitat, ubicat al costat del riu Brugent i encapçalat per Rubén Alcázar.

Concretament, aquest dijous es van introduir un total de 120 crancs autòctons a dues rieres de la demarcació de Tarragona amb l’objectiu de «reforçar aquesta espècie en els rius catalans», explica Alcázar, que destaca la difícil situació en la qual es troben aquests crancs «davant l’amenaça que representa el cranc americà», una espècie invasora portadora d’un paràsit, l’afanomicosi, altament mortal pel cranc de riu ibèric. Paral·lelament, quaranta cries més s’han quedat al Molí del Fort al costat de 80 reproductors més i 200 cries nascudes l’any 2016, perquè es reprodueixin i, així, progressivament, poder anar repoblant els rius catalans. Després d’aquest primer alliberament, Alcázar explica que la previsió és repetir aquesta operació de forma anual, sempre alliberant cries de dos anys, ja que, d’aquesta manera, «ja estan desenvolupats, alhora que evitem que estiguin en captiveri durant massa temps», puntualitza.

El projecte, que compta amb el suport de la Generalitat, es va iniciar l’any 2015 amb la captura d’una cinquantena de crancs reproductors i, així, crear un centre de cria en captivitat al Molí del Fort de Farena. Els crancs viuen en tres estancs que, antigament, formaven part d’un molí fariner del segle XII, i on les condicions són seminaturals, «amb la mínima intervenció possible», destaca Alcázar.

En aquest sentit, per l’alimentació s’utilitzen elements com nimfes d’invertebrats i, en casos molt puntuals, s’aporta una alimentació suplementària. A més, els estancs estan protegits de la llum solar directa amb una malla per tal que l’aigua es mantingui a la temperatura adient, entre els 8 i 13 graus.

tracking