Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Arqueologia
Vista dels treballs d'excavació a la Mina del Barranc de la Boella.

Arqueòlegs confien trobar les proves més antigues de Catalunya a la Boella

Imatge dels treballs d'excavació a la Mina del Barranc de la Boella.

IPHES
Objecte punxant de sílex localitzat al Barranc de la Boella

Arqueòlegs confien trobar les proves més antigues de Catalunya a la Boella

Objecte punxant de sílex localitzat al Barranc de la Boella

IPHES
Latrina de hiena trobada en una campanya anterior i que ara és objecte d'anàlisi en un article científic.

Arqueòlegs confien trobar les proves més antigues de Catalunya a la Boella

Latrina de hiena trobada en una campanya anterior i que ara és objecte d'anàlisi en un article científic.

IPHES

Arqueòlegs confien trobar les proves més antigues de Catalunya a la Boella

En aquests primers dies ja s'han localitzat eines de pedra i restes esquelètiques de grans mamífers
  • EFE

Actualitzada 18/05/2017 a les 10:48

Els arqueòlegs que treballen en una excavació que es porta a terme al jaciment de la Boella, a La Canonja, confien a trobar les proves més antigues de presència humana a Catalunya, informa l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).

L'excavació es va iniciar el passat 1 de maig, finalitzarà el 3 de juny i en aquests primers dies ja s'han localitzat eines de pedra i restes esquelètiques de grans mamífers, com coprolits (excrements fossilitzats) de hienes i grans herbívors.

Al jaciment la Cala 1 s'han extret sediments que contenen ceràmiques d'època romana, i per sota d'aquests nivells s'han trobat nombroses restes prehistòriques de sílex tallades, datades de forma preliminar entre 200.000 i 500.000 anys enrere.

Les troballes arqueopaleontològiques que argumenten l'origen del poblament humà fora d'Àfrica són molt escasses a tota Euràsia.

«Les primeres poblacions humanes que van arribar a la península ibèrica, fa un milió d'anys, eren molt reduïdes, de pocs individus», segons assenyala l'investigador de l'IPHES i codirector de l'excavació, Josep Vallverdú.

En aquest sentit, «el registre fòssil del Barranc de la Boella és singular per explicar les primeres migracions humanes procedents del continent africà».

Intervé en l'excavació un equip multidisciplinari de 35 persones, format pels membres de l'IPHES , del Museu de Ciències Naturals de Madrid (MCNM), del CSIC i estudiants.

L'excavació coincideix amb la publicació d'un article científic sobre les dinàmiques de competència entre homínids i altres grans depredadors al Barranc de la Boella fa un milió d'anys.

Ho ha publicat «Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology», amb Antonio Pineda (becari predoctoral IPHES) i la codirectora de l'excavació Palmira Saladié com a investigadors responsables.

L'article constata que homínids i grans carnívors van compartir l'espai en moments en que els recursos eren abundants, mostrant al mateix temps la capacitat dels primers de subsistir en moments d'elevada competència.

Està prevista la publicació d'un segon article que analitza una latrina de hienes i els copròlits trobats al jaciment de La Mina d'aquest barranc en campanyes anteriors.

La investigació ha permès caracteritzar la morfologia, la composició i els continguts dels copròlits de hiena i la seva comparació amb una latrina que es va recuperar en el nivell TD6.1 de la Gran Dolina (Serra d'Atapuerca, Burgos).
Temes relacionats
Twitter DiariMes Twitter

@Diari_Mes

Envia el teu missatge
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43