Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Història
En primer terme, Anna Rufà durant una excavació al Molí del Salt.

Els homínids de fa 15.000 anys de Vimbodí i Poblet caçaven conills per tenir pells

En primer terme, Anna Rufà durant una excavació al Molí del Salt.

Cedisa Susana Alonso
Selecció d'ossos de conill amb marques de tall que indiquen el seu consum.

Els homínids de fa 15.000 anys de Vimbodí i Poblet caçaven conills per tenir pells

Selecció d'ossos de conill amb marques de talls que indiquen el seu consum.

IPHES

Els homínids de fa 15.000 anys de Vimbodí i Poblet caçaven conills per tenir pells

Un estudi demostra que al final del Paleolític superior i inicis del Mesolític, els humans treien el màxim profit de la fauna
  • EFE

Actualitzada 05/05/2017 a les 14:29

Els homínids que van viure a Espanya fa entre 8.000 i 15.000 anys tenien el conill com un animal molt preat, ja que no només el caçaven per menjar la seva carn, sinó per obtenir les seves pells per a diferents usos, segons un estudi de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).

L'estudi s'ha fet a partir del jaciment arqueològic ubicat a Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà), que, segons els paleontòlegs, és un bon exemple per entendre les estratègies de subsistència de les poblacions humanes al final del Paleolític superior i inicis del Mesolític. Els éssers humans eren capaços de treure el màxim profit de la fauna, encara que en aquest lloc centraven la seva atenció en els conills, segons l'estudi, publicat a la revista 'Historical Biology' i liderat per Anna Rufà, investigadora predoctoral de l'IPHES.

La investigació, que ha comptat amb la col·laboració d'altres membres de l'IPHES i del Centre Nacional d'Investigació sobre l'Evolució Humana (CEBIEH), ha analitzat els ossos de conill trobats al jaciment, que tenien talls que indicaven el seu consum i que han permès documentar una àmplia gamma d'activitats, des de l'escorxat de l'animal fins a l'extracció de medul·la òssia.

Segons Rufà, «l'alta fragmentació observada a les restes de fauna, entre d'altres aspectes, suggereixen un ús intens dels nutrients interns dels animals». «En el cas dels conills, els homínids no només podien obtenir beneficis alimentaris, sinó també recursos que no estaven destinats a fins nutricionals, com l'adquisició de pells que podrien ser utilitzades, per exemple, per protegir el seu cos», ha afegit.

L'alta presència de conills al Molí del Salt, que representa més d'un 90% de la fauna explotada en tots els nivells arqueològics, es deu al fet que serien un recurs abundant i ric en aquesta àrea, la qual cosa podria propiciar la seva captura. «La versatilitat d'aquesta espècie hauria propiciat la seva expansió per diferents entorns ecològics, probablement afavorits pels canvis ambientals que van tenir lloc a final del Plistocè superior», ha comentat Anna Rufà.

Segons la peleoecòloga, les altes taxes reproductives d'aquests animals van permetre que fossin caçats sense sobreexplotació. «Aquest fet facilita el seu èxit de supervivència, ja que poden continuar sent un recurs important per a les poblacions humanes a través del temps sense que perilli la seva pervivència», ha afirmat la investigadora.

De la mateixa manera, encara que no s'han extret proves concloents en aquest sentit, el gran nombre de restes de conills trobats suggereixen l'ús de possibles tècniques de captura (trampes, llaços i xarxes).
Temes relacionats
Twitter DiariMes Twitter

@Diari_Mes

Envia el teu missatge
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43