Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Societat
Maria Dolors Palau, fent-se les proves. Les mostres es recullen amb un frotis bucal.

«Només saber allí on va caure, no demano res més»

Maria Dolors Palau, fent-se les proves. Les mostres es recullen amb un frotis bucal.

Una de les persones que s'han fet les proves aquest divendres.

«Només saber allí on va caure, no demano res més»

Una de les persones que s'han fet les proves aquest divendres.

Generalitat
Mercè Navarro, veïna de la Serra d'Almos, amb la seva neboda i el marit d'aquesta mostraven documentació de l'època.

«Només saber allí on va caure, no demano res més»

Mercè Navarro, veïna de la Serra d'Almos, amb la seva neboda i el marit d'aquesta, mostraven documentació de l'època.

«Només saber allí on va caure, no demano res més»

Una seixantena de tarragonins es fan les proves genètiques per localitzar els seus familiars desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista

Actualitzada 21/04/2017 a les 15:31

«Si no podem trobar les seves restes, doncs només saber on va caure per poder-hi dur quatre flors, no demano res més». Maria Dolors Palau és de Valls, té 61 anys, i tota la vida que busca el seu tiet, mort durant la Guerra Civil, quan tenia uns 20 anys. Només sap que possiblement va morir a Valdelinares (Aragó), on l'any passat hi va anar, acompanyada del seu germà, a investigar, sense èxit. La Maria Dolors s'ha sotmès aquest divendres a les proves genètiques que poden ajudar a trobar el seu familiar. Prop de 600 catalans ja s'han fet aquestes proves, dels quals més d'una seixantena són del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. El Departament d'Afers Exteriors, a través de la Direcció de Relacions Institucionals i amb el Parlament, està informant els més de 5.300 registrats d'arreu de Catalunya al cens de persones desaparegudes, sobre el procediment a seguir per programar l'extracció de mostres genètiques als centres mèdics de Catalunya.

Creat l'any 2000, el cens ha crescut en el darrer any en un miler de persones. De les més de 5.400 persones registrades, unes 600 són de les comarques tarragonines. El Govern està enviant cartes a totes elles per si s'avenen a donar mostres per extreure'n l'ADN -a través d'un frotis bucal-, amb l'esperança que algun dia es pugui entrecreuar amb el perfil genètic de les restes òssies del familiar desaparegut durant la guerra, si és que finalment s'acaben localitzant. És aquí on, en una segona fase, entra en joc el pla de fosses, a partir del qual es localitzaran i s'exhumaran fosses d'arreu de Catalunya. N'hi ha 380 d'identificades, 36 al Camp de Tarragona.

De moment, i durant dos anys, s'estan fent aquestes proves genètiques en diversos centres mèdics de Catalunya. «Hem començat, és tard, ho sabem, però és implacable, amb la ferma voluntat d'arribar fins al final», ha declarat la directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Carme García. «I no volem que la gent no es faci la prova per creure que ha passat massa temps i no val la pena, al revés, obrim la porta perquè tothom disposi d'aquesta possibilitat i la nostra intenció és intentar ajudar, que això no vol dir que acabi ocorrent, però aquest és el nostre repte», ha afegit del cap de Genètica de l'Hospital Vall d'Hebron, el doctor Eduardo Tizzano.

Una vintena de familiars han donat mostres aquest divendres a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona, malgrat que la majoria no tenen moltes esperances d'acabar trobant les restes dels familiars. «No crec que puguem tancar aquesta ferida», s'ha lamentat Palau, que compartia la seva experiència amb una veïna de la Secuita, Ma Teresa Miravall, també neboda d'un soldat desaparegut. Familiars directes, com fills i germans, però també de segon grau, com nebots i néts, poden donar mostres gestionades des de l'Hospital Vall d'Hebron, que és on es van fer les primeres proves, al novembre. Des de llavors se n'han començat a fer a Lleida, Girona i Tarragona.

Acompanyada de familiars, Mercè Navarro, de la Serra d'Almos, s'ha presentat aquest divendres a l'hospital tarragoní, amb documentació de l'època. El seu germà va desaparèixer al front d'Aragó, per la zona de Maella. «Creiem que estava en un niu de metralletes, que hi va caure una bomba i que el devien enterrar allí mateix; de fet, l'última carta que va escriure va ser des d'allí», ha relatat. També Eudald Salvat, de Riudoms, confia trobar algun dia les restes del seu germà, destinat de camiller a Andalusia, i a qui mai va conèixer perquè ell va néixer al cap d'uns mesos de la seva desaparició. De fet, va «heretar» el nom del germà, que es canviarà si mai l'arriben a trobar.
Temes relacionats
Més informació
Twitter DiariMes Twitter

@Diari_Mes

Envia el teu missatge
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43