Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Cultura
L'historiador Pedro Otiña Hermoso, el vespre de la presentació del seu llibre a Vila-seca.

Vila-seca i el Camp de Tarragona, en el punt de mira de pirates i corsaris

L'historiador Pedro Otiña Hermoso, el vespre de la presentació del seu llibre a Vila-seca.

La presentació del llibre va comptar amb la presència d'un bon nombre de persones vinculades al món cultural de Vila-seca.

Vila-seca i el Camp de Tarragona, en el punt de mira de pirates i corsaris

La presentació del llibre va comptar amb la presència d'un bon nombre de persones vinculades al món cultural de Vila-seca.

Vila-seca i el Camp de Tarragona, en el punt de mira de pirates i corsaris

L’historiador Pedro Otiña ha publicat un llibre sobre els atacs pirates a la nostra costa

Actualitzada 26/01/2017 a les 17:30

Una profunda investigació en arxius i biblioteques duta a terme per l’historiador Pedro Otiña Hermoso ha culminat amb la publicació del llibre ‘Pirates i corsaris. Els atacs contra Vila-seca i la costa del Camp de Tarragona’, un estudi editat per la Secció de Lletres de l’Agrupació Cultural de Vila-seca, que es va presentar el passat divendres 20 de gener dins del programa de la Festa Major de Sant Antoni.

En el seu llibre, el també especialista en Arxivística mostra les evidències de l’atac a la costa de Vila-seca d’alguns dels principals corsaris que operaven pel Mediterrani entre els segles XIII i XVIII, i que en la seva majoria procedien del Nord d’Àfrica, tot i que també ha trobat referències a corsaris genovesos o provençals.

Entre les figures més destacades en la història dels atacs a la costa de Vila-seca i el cap de Salou l’autor esmenta Hamet ben el Cacip, considerat el més perillós i cruel del primer quart del segle XV; el petit dels germans Barba-rossa, així com alguns dels seus deixebles, com Turgut Rais, conegut com Dragut, o Salah Reis, que l’any 1552 va realitzar un atac contra Vila-seca  que, com detalla Pedro Otiña al seu llibre, «va ser d’aquells que es van recordar molts decennis després». Amb 22 galeres i 1.500 homes armats, el corsari va arrasar Vila-seca fins a tal punt que el poble va estar a un pas de quedar despoblat.

En el seu estudi, que compta amb el suport del Port de Tarragona i l’Ajuntament de Vila-seca, Otiña també fa una detallada aproximació al fet pirata i corsari, diferenciant totes dues activitats de manera clara: mentre el pirata no era més que un lladre que «actua en solitari o en companyia d’altres iguals», el corsari actuava a partir d’un contracte establert amb un determinat estat, «perseguint, capturant o visitant vaixells de guerra o de països enemics».

El treball es complementa amb una aproximació al territori històric de Vila-seca així com al desenvolupament de tota una arquitectura defensiva bastida per protegir els habitants i la vila dels atacs que arribaven per mar, els vestigis de la qual encara es poden contemplar a molts indrets del municipi. Una de les més importants va ser la muralla medieval de Vila-seca del Comú,  mentre que Vila-seca de Solcina s’estructurava al voltant d’una torre, germen del que acabaria sent l’actual castell. La torre d’en Dolsa, la torre del mas de Carboners o la torre de l’ermita de la Pineda també es van construir amb finalitats defensives, tot i que no se’n pot establir cronològicament la construcció.
L’acte de presentació va comptar amb la presència de Montserrat Garriga Pujals, en representació de la Secció de Lletres de l’Agrupació Cultural de Vila-seca,  del Doctor en Història Contemporània Enric Garcia Domingo i de l’alcalde Josep Poblet.
Twitter DiariMes Twitter

@Diari_Mes

Envia el teu missatge
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43