Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Protesta
Pla general de la concentració d'entitats ecologistes per commemorar l'accident de Fukushima. Darrere, la central nuclear de Vandellòs II. Imatge del 12 de març de 2016

Vandellòs II, central nuclear, Fukushima

Imatge d'arxiu de la concentració d'entitats ecologistes per commemorar l'accident de Fukushima, al març de 2016.

Un manifest denuncia l'efecte 'pervers' del futur impost sobre les nuclears

El document afirma que el nou gravamen eludeix la responsabilitat del govern d’atenposar la salut als beneficis econòmics
  • Redacció

Actualitzada 16/01/2017 a les 20:58

Més de 70 persones del món universitari, laboral, social i ambiental de Catalunya han signat un manifest demanant al govern de la Generalitat que retiri el Capítol setè del Projecte de llei de pressupostos.  Aquest capítol proposa la creació d’un impost sobre les nuclears i, segons Ecologistes en Acció –que també ha signat el manifest– aprovar-lo significa que la Generalitat reconeix que la dispersió d’elements radiotòxics suposa un greu perill per a les persones. Segons el manifest, l’aprovació de l’impost té un doble impacte negatiu. Per una banda, anteposa els beneficis econòmics a la salut de les persones. Per l’altra, té un efecte «pervers», ja que, a major contaminació, més quantiosos són els ingressos.

«El Capítol setè del Projecte de llei de pressupostos de 2017 suposa el reconeixement oficial d’un aspecte de l’energia nuclear que fins avui era rotundament negat per la indústria nuclear i per les administracions: que les emissions rutinàries dels reactors tenen un impacte sobre la salut de les persones», afirma Ecologistes en Acció. L’organització justifica el seu rebuig a l’impost amb què «no va acompanyat de cap mesura que aturi aquest impacte negatiu sobre la salut».

El manifest afirma que, «des dels seus inicis, la indústria nuclear ha argumentat que les emissions radioactives que els reactors emeten cada dia, les anomenades ‘baixes dosis’, eren inofensives, i s’han fet múltiples estudis a nivell estatal i internacional per rebatre cada intent provinent de l’àrea de la salut pública de mostrar aquest impacte. A més, tots els estudis oficials han conclòs que no hi havia relació entre centrals nuclears i salut de la població». El darrer d’ells, segons s’assegura al manifest, va ser redactat el 2009 per un equip de l’Institut de Salut Carlos III, i supervisat per una Comissió en la qual estava representada la Generalitat. Aquest estudi va insistir en la mateixa conclusió.

Amb la presentació del «Projecte de Llei de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic; de creació de l’impost sobre el risc mediambiental de la producció, manipulació i transport, custòdia i emissió d’elements radiotòxics; de l’impost sobre begudes ensucrades envasades; de l’impost sobre grans establiments comercials, i de l’impost sobre les estades en establiments turístics», el govern de la Generalitat reconeix que la «dispersió d’elements radiotòxics genera un important risc mediambiental i per a les persones», i declara que vol cobrar un «impost» per les «emissions rutinàries  que es produeixen en la operació normal d’un reactor termonuclear», segons recull la proposta.

El manifest recull l’efecte pervers que té el reconeixement. «En primer lloc, eludeix la responsabilitat de qualsevol govern d’anteposar la salut de la població als beneficis econòmics; en segon lloc, té l’efecte pervers de què a major contaminació radioactiva (i per tant, més malalties i sofriment) més ingressos per al Govern, i més tranquil·litat per a les companyies que la generen; en tercer lloc, sense cap tipus de estudi sanitari que avaluï l’impacte concret, legalitza els efectes de la contaminació radioactiva, assumint com  rutinàries les malalties que genera; en quart lloc, no hi ha garantia que les companyies no recuperin la quantia de l’impost amb un increment de tarifes, amb la qual cosa seria la ciutadania qui acabaria pagant el dret d’aquestes companyies a enverinar l’entorn; i en cinquè lloc, la implementació d’aquest impost sobre la contaminació la treu de l’àmbit que li pertoca, que és la salut pública i emmascara el problema com si fos una qüestió dinerària», enumera.

Ecologistes en Acció afegeix que «millor regal no es podia fer a les empreses elèctriques». Destaquen que aquest «impost» s’aplica a uns reactors nuclears envellits, «que ja porten més de 30 anys emetent radioactivitat». «Reactors que haurien d’haver tancat fa anys i que obtenen amb  l’impost una justificació addicional per continuar funcionant. Estem davant d’un mecanisme per justificar un dissimulat allargament del seu funcionament», conclou Ecologistes en Acció.
Twitter DiariMes Twitter

@Diari_Mes

Envia el teu missatge
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43