Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Vila-seca
El pròxim 2 de setembre es jubilarà després de 27 anys en el càrrec de Director de l'escola.

«No tot està per fer ni tot és possible»

El pròxim 2 de setembre es jubilarà després de 27 anys en el càrrec de Director de l'escola.

Olívia Molet

«No tot està per fer ni tot és possible»

Josep M. Pérez Reverté, director de l'escola Sant Bernat Calvó de Vila-seca, es jubila després de 35 anys com a docent
  • Cristina Serret

Actualitzada 23/06/2016 a les 10:52

Josep M. Pérez Reverté va començar a treballar a l’escola Sant Bernat Calvó l’any 1981. Fill de la Canonja, en aquella època ja vivia a Vila-seca, on havia conegut la que seria la seva dona. Havia escollit la professió de mestre per vocació i també per circumstàncies familiars: l’economia domèstica no permetia anar a estudiar a Barcelona, i els estudis de magisteri es podien seguir des de Tarragona. Aquells primers anys a Vila-seca van estar marcats pel clima polític, i la transició no va ser només un fet social, sinó també educatiu: «els mestres érem joves, volíem canviar el món i canviar l’escola. Estàvem imbuïts per l’esperit dels setanta, de l’escola catalana, democràtica i popular. Als anys vuitanta vam entrar molta gent jove a les escoles que vam intentar posar-ho en pràctica», recorda Pérez. Justament va ser aquest afany el que el va portar, pocs anys després, a assumir el càrrec de director: «va ser l’any 89, jo ja feia set anys que treballava al Sant Bernat, i l’entrada de la llengua catalana va portar una mica de tibantor al claustre, hi havia dos bàndols molt enfrontats amb el tema de la llengua i calia algú per assossegar els ànims. Em van dir que jo era una persona de consens, i vaig acceptar. Havia de ser només per un any, fins a ‘apagar el foc’. I n’han sigut 27».

Un llarg camí
El pròxim 2 de setembre el Josep Maria es jubilarà. Enrere deixa un camí ple de reptes superats. Al davant, un altre camí per recórrer, farcit de nous desafiaments, que haurà de superar algú altre: «després de reconduir la situació del català a l’escola, als anys 80 vam haver de treballar per incorporar tota la immigració que va arribar. Després, vam haver de fer front a les innovacions tecnològiques, ens vam haver de posar al dia amb la informàtica, i ara el repte és introduir el plurilingüisme a l’escola, el repte de futur és que els nens surtin dominant la llengua anglesa, que la vegin com una llengua quotidiana».

I, tot plegat, amb una qüestió de fons que l’amoïna profundament: «en aquests anys totes les direccions han tingut el mateix problema, i és que en aquest país no hi ha una llei d’educació consensuada per totes les forces polítiques; no pot ser que cada tres o quatre anys ens la canviïn, ara ha entrat la llei Wert, que segons els resultats de diumenge canviarà o no, i això ens fa anar molt malament. Sort que els professionals ‘passem’ de les lleis i ensenyem el que hem d’ensenyar, però és una pena que no hi hagi un consens polític i una llei que serveixi per a 15 o 20 anys».

Tot plegat ho comenta sense perdre de vista que al capdavall, el més important són els alumnes i la seva educació. Una educació en la qual la família, assegura, hi jugar un paper clau, tot i que també apunta que en els últims anys han observat factors, com els divorcis cada cop més prematurs, que de vegades fan que els nens «vinguin a l’escola amb una motxilla carregada de problemes».

Visió realista
Ara, a les portes de la jubilació, Pérez Reverté se sent satisfet de la feina feta. «Quan vam arribar als anys 70 teníem molta il·lusió, però amb els anys t’adones que ni tot està per fer ni tot és possible. Hi ha coses que s’han fet bé i que s’han de mantenir, potser millorar, i també hi ha coses impossibles de canviar, i t’ho has de posar al cap. Hi ha molta cosa feta, gràcies a Déu».

A qui li prengui el testimoni a la direcció de l’escola només li recomana una cosa: «li diria que es carregui de paciència, i abans de prendre una decisió compti fins a deu, que no corri. Al món educatiu hi ha molta tendència a fer les coses ‘pim-pam’. Quan pugi l’escuma ha de deixar que baixi, assossegar-se unes hores abans de prendre decisions, perquè treballem amb nens, que actuen molt per instint, i nosaltres ens hem de centrar i estar tranquils, no actuar a impulsos com ells. També cal escoltar molt als mestres, que estan sotmesos a molt d’estrès, i als pares. I també és important saber escoltar als nens».
 
Una escola plurilingüe, inclusiva i amb un claustre compacte
L’escola Sant Bernat Calvó té dues línies, i s’hi imparteix ensenyament des de P3 fins a 6è. En total hi entren i surten cada dia 450 alumes. Segons el seu director, Josep M. Pérez Reverté, els trets distintius del centre són quatre. Començant per la cohesió de l’equip docent. «Hem procurat que hi hagi molta harmonia entre els mestres, passem moltes hores junts i la feina que fem és molt important de cara a la societat», assenyala Pérez Reverté. Un altre tret distintiu és l’aposta ferma pel plurilingüisme, amb un projecte integral pensat per integrar la llengua anglesa al dia a dia de l’escola. El tercer, i un dels més destacats pel seu director, és la integració dels nens amb necessitats educatives especials. «Tenim molt clar que els volem prioritzar, ens hi aboquem, si cal deixant de banda altres coses, perquè amb les retallades dels últims anys aquest camp ha quedat molt afectat, però nosaltres volem una escola inclusiva i per això hi dediquem molts recursos, d’hores i de personal», apunta el director. Finalment cal esmentar l’aposta per incloure els escacs dins de l’horari lectiu perquè, segons explica Pérez Reverté, «és una eina pedagògica molt important». I ara, amb un nou horitzó al davant, què li queda per fer? «He acabat la tasca docent però no he acabat a l’escola. Tinc un nét que al setembre començarà a P3, així que cada dia em veuran el pèl. Amb els amics que vénen a portar els néts anirem a fer una cervesa un cop a la setmana, alguna cosa farem», explica l’encara director, que també es veu fent de pagès al tros de terra que té a Salou i «cuidant i ajudant la dona.
Temes relacionats
Twitter DiariMes Twitter

@Diari_Mes

Envia el teu missatge
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43