Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Erwin Rauhe. Exvicepresident de BASF Espanyola
«Servim al mercat català i espanyol, i estic content perquè la tensió ha baixat»

«Servim al mercat català i espanyol, i estic content perquè la tensió ha baixat»

Erwin Rauhe seguirà formant part del Consell de Basf Espanyola

Diari Més

«Servim al mercat català i espanyol, i estic content perquè la tensió ha baixat»

El vicepresident i conseller delegat de BASF Espanyola deixa la responsabilitat operativa després de 42 anys al capdavant
  • Carles Abelló

Actualitzada 23/05/2016 a les 20:45

Després de 42 anys de treball en la companyia, Erwin Rauhe, vicepresident i conseller delegat de BASF Espanyola deixa la responsabilitat operativa. Ha tingut diferents etapes en l’empresa i quan l’entrevisto se li veu distès, amb ganes de parlar i amb aquests ulls brillants d’haver complert amb escreix amb la tasca encomanada per la multinacional.

— Marxa de la companyia o queda lligat d’alguna forma?
— Seguiré formant part del Consell de BASF Espanyola durant un temps i després ja veurem com es desenvolupen les coses. Però no agafaré altres responsabilitats en el grup.

— Ha estat molts anys vinculat a BASF a Espanya.
— Així és, l’he dirigit en diferents etapes des de final de 2001, és a dir, durant uns quinze anys, amb diferents responsabilitats. Ha estat un període llarg que ha marcat la meva vida i, a partir d’ara, sempre em sentiré vinculat a aquesta terra i a aquesta cultura, jo i tota la meva família.

— Amb vostè es trenca el motlle, la persona que el substitueix, Carles Navarro, ja no tindrà el mateix càrrec que tenia Erwin Rahue. A què és degut?
— Carles Navarro tindrà la responsabilitat d’Iberia, és a dir, d’Espanya i Portugal. Des del nostre Grup, i això afecta tot Europa, volem tenir una incidència més forta en l’àmbit local. El problema que jo tenia és que no podia estar al mateix temps en diferents llocs on requerien la meva presència. Era impossible estar al mateix temps a Grècia i a Espanya o Portugal. Per això BASF vol que els seus directius estiguin més a prop del negoci local i dels clients. Això no vol dir que no hàgim estat a prop d’ells, ja que hem seguit creixent, però l’èxit d’una empresa és estar a prop del mercat. Sempre dic que l’èxit dels nostres clients és el nostre èxit i el nostre èxit és l’èxit dels nostres clients. Carles tindrà molt més temps que jo per conrear, seguir, empènyer i entendre als nostres clients. El nostre negoci és força complex, tenim grans sites de producció a Espanya i el mercat a la zona d’Iberia és molt gran i estratègic i és on volem créixer; per tant, ha de dedicar-se a aquest el màxim de temps possible.

— Quan una persona acaba un període de la seva vida sempre deixa una herència, que destacaria del seu llegat al capdavant de BASF al sud d’Europa?
— Tenim un equip excel·lent, molt motivat, millor que el de la competència. Això és el primer que deixo com a herència. Deixo també un mercat en molt bones condicions, em refereixo a les vendes que fem a Espanya i la relació amb els clients. Deixo també una part productiva molt forta, amb línies de desenvolupament molt clares, sobretot per a les dues plantes de Tarragona i de Guadalajara, una situació de les plantes molt bona, per què mai hem parat d’invertir mantenint-les al nivell més alt que podíem, i seguim invertint en els processos i desenvolupaments, i també unes relacions laborals i amb els sindicats positives. Deixo una situació en ordre i això permetrà a Carles Navarro desenvolupar encara més el paper de BASF a la química espanyola.

— Quins han estat el seu millor i el seu pitjor moment en aquests quinze anys?
— Dos positius i dos negatius. Als positius he d’apuntar quan vam inaugurar el complex de PDH (Sonatrach), després de l’embolic que es va generar per la torxa. I l’altre va ser la resposta que va tenir la meva gent després de la davallada de 2008 i el suport que he tingut d’ells en diferents situacions. El pitjor moment va ser quan vam tenir una fatalitat a Guadalajara, personalment va ser dels dies més durs de la meva vida, sobretot per què vam fer tot el que havíem de fer en temes de seguretat, i així ho va confirmar el jutge. Va ser un accident laboral que em va afectar molt. I l’altre mal moment va ser, sense dubte, l’embolic de la incertesa de Catalunya i tota la polèmica que va generar. Però crec que això s’ha acabat i ara estem millor.

— Està segur?
— Miri, crec que sí.

— Reformulant la pregunta: vostè va ser motiu de polèmica quan va dir què pensava sobre la independència de Catalunya. Es penedeix del que va dir?
— En primer lloc he de dir que jo vaig signar un document en el qual compartia part de les seves idees, era una discussió social. Jo sóc una de les persones més europeistes que hi ha i m’agradaria que poguéssim seguir circulant per Europa de la manera que ho fem ara i amb les facilitats que això comporta. Europa ha de tenir la seva pròpia entitat ja que, en cas contrari, no se’ns tindrà en compte a l’escenari global. Per això crec que una Europa unida ens beneficia a tots. Però també sé, com sud-tirolès que sóc, que per arribar a bon port necessitem seure en una taula i trobar un camí que sigui fiable per a tots, perquè si no es fa això, no se solucionarà el tema. Si vostè em demana què faria de diferent, probablement faria més pressió a Madrid, com a agrupació d’empreses, per fomentar més el diàleg.

— BASF s’ha plantejat mai que, si Catalunya abandona Espanya, vostès traslladaran els sites productius a un altre país?
— Ja he dit, amb molta claredat i en diverses ocasions, que no. Vostè creu que puc enviar un camió de nit per portar-me les plantes a un altre lloc? No és tècnicament factible i, a més, no tindria cap lògica, ja que aquí sempre ens hem trobat bé. Tenim una història de 50 anys, a Tarragona, que és una història d’èxit, i ho hem fet en un territori que ens ha entès, ens ha donat suport i ens ha donat els recursos que hem necessitat. Però, també hem de tenir en compte que servim al mercat català i espanyol i això no ho hem de perdre de vista. Però, estic molt content perquè la tensió ha baixat, que és la premissa perquè es vagi trobant una solució. Estic content que el suflé hagi baixat. Tornarà pujar? No ho sé. És imprevisible.

— Vostès vénen dient, des de fa vint anys, que la indústria química a Tarragona no és competitiva pel preu de l’aigua, de l’electricitat i per les infraestructures. Realment és així?
— En el tema de tarifes portuàries i del preu de l’aigua s’ha de fer alguna cosa i es pot millorar perquè la nostra competitivitat sigui més gran. Però el problema més gran és el de l’electricitat. Si mirem el que passa a Espanya, veiem que molta indústria bàsica marxa i no ho fa per què no li agradi estar aquí, ho fa per què li resulta car produir en aquest país. Tenim una despesa d’electricitat que és un 30 per cent superior a l’europea, parlo de cost industrial, i això vol dir que, quan faig una producció energie intensive, no tinc cap oportunitat de portar la planta aquí. Per fer-ho necessito processos que siguin de més valor afegit. Saben que importem productes de química bàsica d’Alemanya fins aquí? Té sentit això? Doncs, ho fem per que el cost de l’energia està més baix allà. Ho hem dit com a AEQT, com a FEIQUE, hem portat el ministre Soria a Tarragona perquè vegi la realitat d’aquest polígon químic... Però, no hem obtingut resposta. Pel preu de l’electricitat passa la competitivitat de moltes coses. A un complex químic com el de Tarragona cada planta té una vida d’uns 30 anys, i en elles anem invertint per renovar-les i perquè durin molt més temps. La planta de formulació que s’ha d’inaugurar serà per 30 anys més. Amb això vull dir als polítics que el complex tindrà futur, si es replanteja el preu de l’electricitat. Aleshores arribaran noves inversions.

— Però, el que estem veient darrerament és que, en comptes d’arribar, sembla que s’estan venent plantes. Estem en un cicle dolent de la química o cal portar nous inversors a Tarragona?
— Jo diria que les decisions que s’han pres són operacions de portafoli. Una mostra és que, ara, hem cedit una planta de catalitzadors i per al nostre site és bo que haguem pres aquesta decisió, ja que l’empresa que se l’ha quedat ho ha fet per revaloritzar-la. D’altra banda, si, a més, l’activitat principal d’aquesta empresa són els catalitzadors, és molt més durador que si es queda en una empresa que fa l’activitat per què ja la tenia. BASF inverteix cada any en les seves plantes. Ja sé que no podem anunciar cada dos per tres que arriba una de nova, ja m’agradaria a mi, però la solidesa del site és gran gràcies a la inversió anual que fem. La química segueix sent un bon negoci.

— L’ampliació de la planta de formulació que representarà?
— Representarà 30 llocs de treball. I, a més, vol dir que, quan el grup ha volgut posar una planta de formulació, s’ha fixat on hi ha més experiència. Estic convençut que una de les raons de poder-la portar aquí ha estat que hem demostrat que sabem fer les coses molt bé. És una planta capaç de produir fins a 60 productes diferents. Al final es fan les inversions en el lloc on es creu que es tindrà més èxit i en aquesta ocasió ha estat a Tarragona.

— BASF va ser l’única companyia que va traslladar la seva seu a Tarragona i ara l’ha tornat a traslladar a Barcelona, a què es deu?
— La situació ha canviat quan hem adquirit companyies que tenien més pes i més proximitat a Barcelona. Abans teníem una única fàbrica i una oficina de vendes. Ara tenim diversos centres en diferents zones i per això hem triat Barcelona. Tarragona no ha perdut pes, hem hagut de variar la ubicació. No té més importància.
Twitter DiariMes Twitter

@Diari_Mes

Envia el teu missatge
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43