Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Mobilitat
Rodalies del Camp de Tarragona tanca el segon any amb 184.000 usuaris

Rodalies del Camp de Tarragona tanca el segon any amb 184.000 usuaris

L'estació de Tarragona, en una imatge d'arxiu.

Cristina Aguilar

Rodalies del Camp de Tarragona tanca el seu segon any amb 184.000 usuaris

El director general de Transports i Mobilitat, Pere Padrosa, admet que esperava una xifra més elevada i lamenta la incapacitat d'actuar sobre la infraestructura

Actualitzada 28/03/2016 a les 10:49

Les dues línies del servei de Rodalies del Camp de Tarragona van tancar aquest 2015, el seu segon any de funcionament, amb un balanç final de 184.000 usuaris. Una xifra superior als 118.000 usuaris de 2014 –es va posar en marxa al mes de març-, però que no arriba a les previsions inicials de la Generalitat, que esperava una quantitat «més alta», segons ha reconegut el director general de Transports i Mobilitat, Pere Padrosa. Malgrat això, fa un balanç positiu des de la seva posada en funcionament perquè, considera, permet treure «el màxim fruit possible» dels recursos existents posant a disposició dels usuaris un nou servei de transport públic. Amb tot, Padrosa insisteix que la impossibilitat d'actuar sobre la infraestructura, titularitat d'Adif, limita la possibilitat d'introduir millores. En aquest sentit, ha supeditat la resolució de bona part dels problemes que pateixen línies com la R-16, que connecta Barcelona i Tarragona amb les Terres de l'Ebre, a la finalització de les obres de desdoblament de la via.
«Ateses les circumstàncies d'explotació del servei de Rodalies crec que ha anat raonablement bé», ha declarat Padrosa a l'ACN, tot i reconèixer que la percepció de satisfacció per part dels usuaris pot resultar inferior a «l'esforç considerable en relació a la capacitat i les possibilitats que tenim». La idea, segons subratlla, era poder oferir el «servei» i donar una "prestació econòmica" amb la integració tarifària, complementant la xarxa amb la intermodalitat que ofereixen les línies de busos. En altres paraules, oferir una «racionalitat de servei, amb el que sigui, amb intermodalitat, però que n'hi hagi, que la gent tingui l'expectativa que de servei en té».
Reconeix, però, que l'«excel·lència» en la prestació, els estàndards que han de permetre els usuaris i la societat en general «oblidi que el transport públic forma part de la seva vida perquè està interioritzat», sense tenir consciència que les activitats econòmiques es veuen condicionades pel funcionament d'aquest servei públic, queden encara una mica lluny. «Traiem el màxim fruit possible d'allò que tenim», ha subratllat Padrosa, qui creu que, progressivament, el servei de tren anirà incorporant «totes les expectatives que pot donar de sí i de moment no dóna».
De fet, considera que la prioritat, més enllà d'incrementar la capacitat del servei en termes quantitatius, la prioritat ha de situar-se en l'eix de la qualitat. No es tracta només d'una qüestió de filosofia. «Fins que sapiguem i siguem conscients que la qualitat del servei és la que esperem i exigim del nostre operador i, sobretot, amb aquell que no tinguem relació contractual, l'amo de la infraestructura que és Adif, respongui a les necessitats servei, no hem de fer esforç quantitatiu perquè l'únic que podríem generar és una frustració en les persones. Hem de ser conscients del que tenim, el que podem fer i ser molt cursos que el que fem ho fem ben fet. I en aquesta direcció treballem», argumenta.
En aquest sentit, la Generalitat continua reiterant l'argument que ha repetit des que va assumir la titularitat del servei ferroviari a Catalunya i que el mateix conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, no es cansa de remarcar. «Si tinguéssim la capacitat de gestionar allò que tenim com a servei, ho podríem fer millor. Ni que sigui amb punts de microcirurgia podríem treure més partit d'aquesta infraestructura tan malmesa que tenim», rebla el director general. Ara, recorda, «l'amo de les vies» –Adif- no ha de donar explicacions al titular, que ha de respondre davant dels usuaris, tot i assegurar que Renfe s'esforça per millorar les prestacions.

Adif i el desdoblament pendent
On les crítiques s'han fet sentir de forma més clara durant els últims temps és en relació amb les línies ferroviàries que connecten les Terres de l'Ebre. Padrosa assegura que són conscients de la situació, però s'escuda novament amb la discrecionalitat d'Adif i les llargament esperades obres de desdoblament de la via, que encara no arriben. «No defugim el mal funcionament de la R-16. En relació amb el que tenim avui, no tenim massa més capacitat de fer-ho excel·lent. Altra cosa és, quan acabarà Adif les obres de més de 40 quilòmetres de tram de via única que permetria l'excel·lència de poder tenir un tren ràpid de capacitat i de cadència horària natural en relació amb la resta d'una part important del territori de Catalunya?», es pregunta. Recorda que s'han establert, en nombroses ocasions, terminis definitius que mai s'han complit. «Es van fent obres però la quantitat no és la que ens agradaria per la rapidesa», precisa. Padrosa confia que puguin estar enllestides coincidint amb el desplegament de la integració tarifària a tot Catalunya, d'aquí un any i mig, on encara no estan incloses les Terres de l'Ebre.
Davant la possibilitat que la Plataforma Trens Dignes de les Terres de l'Ebre plantejava, precisament, per aprofitar aquesta posada en marxa del servei de Rodalies del Camp de Tarragona i prolongar-la, puntualment, fins a les Terres de l'Ebre, incrementant els serveis, el director general es mostra prudent. Recorda que s'està elaborant una auditoria del sistema per determinar la viabilitat de mesures com aquesta. «Hem de veure quants usuaris tenim en relació amb el servei. És una qüestió política però també hem de tenir racionalitat al posar el servei sabent quants viatgers podem portar de mitjana: la mitjana coherent des del punt de vista de la rendibilitat entre cost i benefici social tingui una explicació per als contribuents de la resta de territoris», especifica. De moment, sosté que la possibilitat tècnica que els trens de Rodalies que aparquen al baixador de Mont-roig –i que la Plataforma demana que ho facin a l'Aldea allargant la línia- no es pot materialitzar perquè està condicionada a la capacitat d'ús horari de la via per altres combois de llarga distància, sigui de mercaderies o passatgers, determinada per Adif. Malgrat tot, Padrosa creu que les actuacions de «microcirurgia», fruit de l'auditoria de sistema, podrien permetre modificar l'organització de les tripulacions sense demanar un major esforç als treballadors i millorar els serveis actuals en aquesta línia.
Twitter DiariMes Twitter

@Diari_Mes

Envia el teu missatge
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43