Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Medi Ambient
Els horts urbans municipals, una bona manera de donar una nova utilitat als solars municipals buits

Els horts urbans municipals, una bona manera de donar una nova utilitat als solars municipals buits

Imatge dels horts urbans municipals del barri tarragoní de Sant Salvador.

Els horts urbans municipals, una bona manera de donar una nova utilitat als solars municipals buits

Ja estiguin destinats a persones jubilades, aturades o a entitats, els horts urbans s’estan estenent per moltes poblacions de tota la província

Actualitzada 14/03/2016 a les 12:41



Quan el Manolo Rodríguez, de 62 anys i veí del barri tarragoní de Sant Salvador, té ganes de menjar una amanida, només cal que es dirigeixi a la seva parcel·la de l’hort urbà i culli un enciam, alguns raves i pastanagues, també tomàquets ben madurs, un cogombre, i algunes fulles de menta per donar-li el toc final. I és que «el millor dels horts és la satisfacció i l’alegria de veure com creixen les teves pròpies verdures», explica el Manolo, somrient com un nen petit. Ell és un dels vint-i-quatre adjudicataris dels horts urbans municipals del barri Sant Salvador de Tarragona, ubicats al costat del Centre Cívic del barri, un descampat que abans s’usava d’aparcament. «A més el tinc al costat de casa, no podria ser més pràctic», afegeix el veí del barri. De petit el Manolo es va criar al camp amb els seus pares, i estar rodejat de verdures i hortalisses el fa sentir-se com a casa. També troba en aquest hobby una manera de distreure’s i fer exercici ara que està prejubilat. «I sobretot saber el què menges, això és molt important», destaca, parlant sobre la millora qualitativa de les verdures conreades per un mateix. Les parcel·les del barri Sant Salvador van entrar en funcionament la tardor del 2014, però en una primera adjudicació van quedar-ne vuit de buides. Els veïns no coneixien prou bé el projecte en un inici, però quan aquest ja estava en ple rendiment, es va tornar a fer una adjudicació i a més d’omplir-se els horts buits, també es va haver d’obrir una llista d’espera.
Però Tarragona no és l’únic municipi de la província que compta amb horts urbans municipals. Després de la crisi econòmica, molts ajuntaments es van trobar que projectes d’obres i construccions en terrenys que ja havien adquirit no es podien dur a terme. Les parcel·les van començar a quedar en desús i la brutícia s’hi acumulava provocant certa problemàtica entre les zones veïnals properes. Una alternativa que va sorgir que donava un ús útil a les parcel·les, i que a més també contribuïa amb el medi ambient, van ser els denominats ‘Horts Urbans’. Cunit és una de les últimes poblacions de la província que s’ha sumat a aquesta iniciativa. El municipi va construir els horts urbans ecològics l’estiu del 2015. Les adjudicacions dels solars es van dur a terme el novembre, però tal i com va passar a Tarragona, de divuit horts disponibles van quedar-ne quatre de vacants. Aquest febrer es va obrir una nova convocatòria per adjudicar les parcel·les que faltaven. «A la primera convocatòria no vam omplir tots els horts perquè els usuaris encara no estaven familiaritzats amb el projecte», explica Ada Carné, una de les dues tècniques que han dut a terme el projecte. A la zona del Plademar, a la carrerada de Santa Coloma, és on es poden trobar aquests divuit horts ecològics. «No es poden fer servir productes químics», comenta amb rotunditat Carné: «És una de les condicions. Però també oferim formació bàsica als adjudicataris en aquest aspecte». De tots els horts, n’hi ha sis destinats a persones jubilades; sis més per a aturats; quatre per a ciutadans que no compleixin cap dels requisits anteriors; un per a entitats; i un per a serveis municipals.

Des de persones jubilades a joves aturats
A diferència de Cunit, altres municipis destinen els seus horts municipals únicament a persones jubilades. Aquest és el cas dels horts municipals de Torredembarra, del Vendrell, i del Barri Gaudí de Reus. És una manera de donar a aquest sector de la societat ganes de mantenir-se actius, i en molts casos traslladar-los a la seva infància, quan vivien o treballaven al camp amb la seva família. Precisament Torredembarra és el precursor dels horts urbans municipals a la zona. El projecte hi va néixer l’any 2003, com a proposta de l’Agenda 21, diversos anys abans de l’inici de la crisi. Però la finalitat va ser-ne la mateixa, donar un ús social als terrenys municipals del poble. En un principi eren catorze els horts que estaven a disposició de la ciutadania. L’any 2005 se’n van fer cinc més, i el 2012 el nombre d’horts del municipi va augmentar fins als trenta-sis. L’última ampliació va tenir lloc l’any passat, augmentant-ne la xifra fins a les cinquanta-dues parcel·les.
A més d’estar destinats a persones jubilades, alguns dels horts municipals pretenen solucionar necessitats socials i laborals. Cunit és un dels municipis que destina horts a plans d’ocupació per a persones aturades, que tenen l’oportunitat de tornar al món laboral a través de les tasques que requereixen els horts. I Reus fa el mateix als horts dels barris Sol i Vista i Immaculada. A més de tenir-hi accés els veïns del barri, l’institut formatiu Mas Carandell contracta persones que s’encarreguen del cultiu i la gestió de l’hort. A més, el centre també duu a terme accions de formació en agricultura ecològica per a persones aturades. I a Valls, els horts urbans reben fins i tot un nom diferent. «Són horts comunitaris», remarquen des de Serveis Socials. L’hort comunitari de Vilaniu és un projecte de col·laboració entre l’ajuntament, Càritas Interparroquial i la Fundació Vilaniu, destinat a persones en risc d’exclusió social i laboral derivades de Serveis Socials del municipi. A més d’oferir-los formació agrícola i un espai on sentir-se útils, la finalitat de l’hort també es la comercialització dels productes i la derivació dels excedents a Càritas. I prop de Valls, trobem els horts socials i sostenibles de Montblanc. Destinats a persones i famílies en risc d’exclusió social, permeten als mateixos afectats produir-se els propis aliments i tenir un lloc on sentir-se realitzats. Actualment Montblanc compta amb catorze horts familiars, i dos més que Càritas gestiona com a complement del menjador de l’entitat.

Iniciatives privades
Però no tots els horts urbans són municipals. Moltes iniciatives privades han vist en aquests projectes beneficis mediambientals, socials, i una manera de treure rendiment a grans terrenys en desús. Sense anar més lluny, l’empresari reusenc Màxim Blasco Font de Rubinat tenia uns terrenys buits al barri Immaculada. Estaven en desús i ocupats, i va decidir donar-los una nova vida creant els horts urbans de Forques Velles, iniciativa que Blasco ja havia vist anteriorment en altres països. Els horts estan en funcionament des del 2009, i actualment hi ha trenta-quatre de les més de cinquanta parcel·les ocupades. L’encarregat de la finca, Ramon Monné, assegura que tot i que la major part de llogaters de les parcel·les són persones jubilades, també hi ha gent més jove que treballa i que veu en l’hort urbà una via d’escapament del dia a dia de la ciutat.
L’Hort de Reduan de Valls és una iniciativa similar als horts de les Forques Velles de Reus. «Avui en dia la gent prefereix anar al supermercat i comprar la verdura allà, és més fàcil», explica Montserrat Busquets, una de les dues impulsores del projecte, nascut l’any 2013. La finca compta amb un espai prou gran com per a ubicar-hi noranta horts, tot i que actualment n’hi ha vint d’ocupats. «Però amb el temps això anirà canviant. La verdura fresca és més saludable i té molts beneficis. Cada vegada hi ha més gent que se suma a aquesta opinió», segueix la Montserrat. Així doncs, tot i que la major part dels llogaters amb els què compten les seves parcel·les són persones jubilades, tal i com passa a Reus, també n’hi ha que les porten persones joves i famílies amb fills petits, pagant la quota establerta de 35 euros mensuals.



​Universitat verda
El Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili també ha canviat la seva imatge. Un dels seus costats, que havia estat un solar buit a l’espera de ser edificat quan va arribar la crisi, ha passat a ser un hort urbà que va néixer de la mà d’alumnes, professorat i personal universitari que va decidir donar un nou ús al terreny buit. El projecte va néixer l’any 2013 gràcies al finançament de la ‘Cursa Solidària de la URV’, amb l’objectiu de construir un espai de convivència i interacció social on també s’hi poguessin recuperar valors ambientals. «La construcció de l’hort va fer que unissim esforços», explica Susana Borràs, professora de dret i una de les creadores del projecte. I és que gràcies a la col·laboració d’estudiants d’arquitectura es va poder construir la infraestructura. Actualment hi ha 42 usuaris, tant d la comunitat universitària com de les entitats, entre les quals hi ha el Centre de Dia l’Onada i l’Associació d’Asperger del Camp de Tarragona, entre d’altres. «Tothom hi es benvingut», destaca la Susana. L’hort, que està en funcionament des del juliol del 2015, consta de vint-i-una parcel·les, cada una gestionada per tres o quatre persones. A més, actualment tenen en funcionament una campanya de crowdfunding online amb la Fundació Triodos per tal d’aconseguir més finançament per adequar i millorar l’espai. Eduard Isern, comunicador que va estudiar a la mateixa universitat, va realitzar el documental –que es pot veure a continuació- sobre la construcció de l’hort com a Treball de Fi de Grau.


 
Twitter DiariMes Twitter

@Diari_Mes

Envia el teu missatge
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43