Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Les conseqüències de l'1-O
Imatges de confrontacions entre la Guàrdia Civil i gent durant la jornada del referèndum de l'1-O.

Lesionats l'1-O a Barcelona comencen a identificar els policies espanyols que els haurien lesionat

Imatges de confrontacions entre la Guàrdia Civil i gent durant la jornada del referèndum de l'1-O.

Lesionats l'1-O a Barcelona comencen a identificar els policies espanyols que els haurien lesionat

El coronel Pérez de los Cobos diu que hi va haver violència «directa» de votants i «obstrucció» per part d'alguns Mossos d'Esquadra

Actualitzada 12/01/2018 a les 16:54

Alguns dels lesionats l'1 d'octubre a la ciutat de Barcelona ja han començat a identificar els policies espanyols que els haurien agredit. Gràcies a l'aportació per part del cos policial al jutjat dels números d'identificació policial dels agents que van intervenir, i la correspondència amb els números operatius que portaven a l'esquena, alguns lesionats han utilitzat imatges dels incidents per demanar la declaració com a imputats dels agents concrets que els haurien colpejat.

Després de rebre desenes de denúncies i informes mèdics, el Jutjat d'Instrucció número 7 de Barcelona va demanar a la policia espanyola que li enviés un llistat amb la identitat dels agents que van actuar a cadascun dels 25 col·legis electorals intervinguts de la capital catalana aquell diumenge.

A banda, els Mossos d'Esquadra han aportat, detallat i ordenat nombroses imatges captades per particulars, mitjans de comunicació i càmeres de seguretat, on es poden veure els números operatius d'alguns agents en tres col·legis: el Mediterrània, de la Barceloneta, el Dolors Monserdà, de Vallvidrera, i el Ramon Llull, de l'Eixample. Això ha permès als afectats saber quin agent els hauria agredit.

Un dels policies identificats és un subinspector que va actuar a l'institut Pau Claris i hauria torçat els dits de Marta Torrecillas. Aquest subinspector, número 2 del dispositiu en aquest centre, surt identificat a les imatges. Per això, l'advocat de Torrecillas ha demanat que se'l citi a declarar com a investigat, mentre que la resta de membres del seu escamot sigui interrogat com a testimonis.

Informe de la policia espanyola contra votants i Mossos
Al llistat de la policia espanyola surten més d'un miler d'agents, dividits i ordenats per unitats d'intervenció i amb els col·legis on van actuar, indicant en cada cas els seus comandaments. La mateixa policia també ha remès al magistrat instructor un llistat amb els 40 agents lesionats i els seus corresponents informes mèdics, la majoria per cops i dolors a les articulacions.

Per la seva banda, el coronel Diego Pérez de los Cobos, coordinador màxim del dispositiu dels tres cossos policials l'1-O, assegura en un informe remès al jutge que l'objectiu de l'operatiu policial era intervenir el material, i no pas els votants ni tancar i desallotjar els col·legis electorals, i que la intervenció tingués «la menor afectació possible sobre les persones congregades».

Segons Pérez de los Cobos, des de primera hora d'aquell matí hi havia informacions que apuntaven una «eficàcia molt limitada de l'actuació dels Mossos», informació corroborada poc abans de les 9 del matí quan la policia catalana va demanar suport als cossos espanyols.

Així, els agents espanyols es van trobar concentracions «organitzades i preparades» de centenars o fins a 1.500 persones en alguns casos «exercint la força» o amb «violència directa» per dificultar i alentir l'actuació policial.

Arran d'això, els cossos espanyols es van veure «obligats» a utilitzar eines antiavalots, utilització que es podia haver evitat, segons l'informe, «mitjançant una actuació anterior de tancament de locals per part dels Mossos els dies previs a la votació o a les primeres hores del dia 1».

L'informe acusa de «passivitat i nul·la col·laboració» als Mossos, i fins i tot «d'entorpiment i obstrucció» als cossos policials espanyols. Així, per exemple, assegura que hi va haver «insults» i «agafades» per part de policies catalans a agents espanyols a l'escola Mediterrània de Barcelona, o un mosso que va «entorpir» l'acció de la policia espanyola al centre Pau Claris. A la seu central del Departament d'Ensenyament, no es va comunicar que la consellera, Clara Ponsatí, anava amb un escorta armat.

Les dades que el jutge va requerir a la policia i que ara s'han lliurat han permès fer el creuament entre el número de l'operatiu que portava l'agent que hauria agredit a Marta T. a l'escola Pau Claris. Aquest número, 4U21, es pot veure a les imatges de vídeo que consten en el procediment judicial i que per tant fan inequívoca la seva identificació. Segons la relació aportada per la policia, aquest agent seria el Subinspector 70231.

Una vegada obtingut el número d'identificació personal que correspon, presentarem un escrit al jutjat per tal que el subinspector sigui citat a declarar com a investigat i, si s'escau, ampliarem aquesta petició cap a la resta d'agents participants en l'operatiu al Pau Claris, ja sigui com a investigats o com a testimonis.

En tot cas, la identificació de l'agent en particular així com del responsable de la unitat actuant en casa escola i els agents que en formaven part ens permetrà tirar endavant amb el procediment judicial ja que comptar amb la identificació del presumpte autor és un requisit imprescindible

Segons Xavier Monge, advocat d'Alerta Solidària, «l'informe del coronel De los Cobos posa de relleu que, malgrat es pretenguin excusar, es tractava d'un operatiu policial absolutament desmesurat i preparat per fer front a situacions de violència extrema que en cap cas es van produir; l'absència de cap actitud violenta al llarg de la jornada del referèndum per part dels ciutadans és la major prova que l'actuació policial va ser desmesurada i que no va respectar els principis d'oportunitat, proporcionalitat i mínima intervenció, i que per tan van ser actuacions il·legals, que van vulnerar drets fonamentals i que no estaven justificades en la interlocutòria del TSJC que parlava expressament de no afectar la normal convivència ciutadana».
Twitter DiariMes Twitter

@Diari_Mes

Envia el teu missatge
Comenta el contingut
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43