Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Les conseqüències de l'1-O
Imatge de l'exterior de la façana del Tribunal Constitucional.

El TC suspèn la convocatòria de ple del Parlament del dilluns

Imatge de l'exterior de la façana del Tribunal Constitucional.

El TC declara inconstitucional la Llei del referèndum

El tribunal pren la decisió per unanimitat

Actualitzada 17/10/2017 a les 15:14

El Tribunal Constitucional (TC) ha declarat inconstitucional la Llei del referèndum aprovada al Parlament el passat 6 de setembre. L'alt tribunal ha pres la decisió per unanimitat en el Ple que ha celebrat aquest dimarts. Aquesta llei va ser aprovada pel Parlament el passat 6 de setembre i el TC ja la va suspendre cautelarment el dia 7. Ara, el TC ha declarat per unanimitat la inconstitucionalitat i la nul·litat de la llei.

El TC considera inconstitucional el referèndum organitzat unilateralment per la Generalitat però recorda que la Constitució es pot reformar per les vies que ella mateixa preveu i que «la permanència» de l'estat ha de ser decidida «per tots».

El tribunal, que estima el recurs presentat per l'Advocacia de l'estat, afirma que la norma envaeix competències estatals en matèria de consultes de caràcter referendari i vulnera, entre altres principis constitucionals, la supremacia de la Constitució, la sobirania nacional i la indissoluble unitat de la nació espanyola. Sosté, així mateix, que durant la tramitació parlamentària de la llei, el Parlament de Catalunya va incórrer «en fallides molt greus del procediment legislatiu», afectant d'aquesta manera a la formació de la voluntat de la cambra, als drets de les minories i als drets fonamentals de tots els ciutadans a participar en els assumptes públics mitjançant representants.

La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Andrés Ollero, assevera que «un poder que nega expressament el dret es nega a si mateix com a autoritat mereixedora d'acatament».

La sentència, de 46 pàgines, analitza els vicis d'inconstitucionalitat denunciats per l'Advocacia de l'Estat des de tres diferents perspectives: la competencial, la substantiva i la relativa a la tramitació parlamentària. Vençut el termini per a això, ni el Parlament de Catalunya ni el Govern de la Generalitat van formular al·legacions.

Abans d'entrar en l'anàlisi de la llei, el tribunal realitza algunes consideracions sobre el suposat dret a l'autodeterminació en el qual la norma recorreguda diu que es fonamenta i que naixeria del contingut de determinats tractats internacionals subscrits per Espanya. El dret d'autodeterminació, entès com «'dret' a promoure i consumar la seva secessió unilateral de l'estat en el qual es constitueix Espanya», no està reconegut en la Constitució, i tampoc cal entendre, assenyala la sentència, que forma part del l'ordenament jurídic espanyol per via de tractats internacionals. El tribunal recorda que «el dret de lliure autodeterminació» dels pobles que proclamen el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i el Pacte de Drets Econòmics i Socials (tots dos subscrits per l'estat) ha quedat limitat a «diverses resolucions inequívoques de les Nacions Unides als casos de subjecció de pobles a una subjugació, dominació i explotació estrangeres». Fora d'aquests supòsits, «tot intent encaminat a trencar totalment o parcialment la unitat nacional i la integritat territorial d'un país és incompatible amb els propòsits i principis de la Carta de les Nacions Unides».

Catalunya no té competències en matèria de referèndums
La sentència també explica que «l'institut del referèndum és una via per a la participació directa dels ciutadans en els assumptes públics» sobre el qual l'estat té una competència exclusiva, «qualsevol que sigui la modalitat o àmbit territorial sobre el qual es projecti». No totes les matèries, afegeix, poden sotmetre's a consulta popular autonòmica (sigui o no referendària), i així passa amb aquelles «qüestions fonamentals que van ser resoltes en el procés constituent i que estan sostretes a la decisió dels poders constituïts». En conseqüència, «la redefinició de la identitat i unitat del subjecte titular de la sobirania és una qüestió que ha de canalitzar-se mitjançant el procediment de reforma previst en l'article 168 de la Constitució, per la via del referèndum de revisió constitucional».

Els anteriors raonaments porten el tribunal a afirmar que la llei catalana del referèndum «s'ha dictat sense suport competencial» i resulta inconstitucional «en el seu conjunt, ja que tota ella es dirigeix a la regulació i convocatòria d'un referèndum singular que resulta aliè a les competències estatutàries de la comunitat autònoma».

Igualment, el tribunal considera que la llei en el seu conjunt és, «amb tota evidència, inconstitucional», en contradir explícitament «principis essencials de l'ordenament constitucional: la sobirania nacional, residenciada en el poble espanyol, la unitat mateixa de la nació constituïda en estat social i democràtic de dret, i la pròpia supremacia de la Constitució, a la qual estan subjectes tots els poders públics i també, per tant, el Parlament de Catalunya». Es tracta, afegeix la sentència, d'una infracció constitucional que «no és fruit d'una comprensió equivocada del que la Constitució imposa o permet en cada cas», sinó d'«una manifesta negació del vigent ordenament constitucional».

La llei impugnada contradiu la supremacia de la Constitució en predicar de si mateixa que «preval jurídicament sobre totes les normes que puguin entrar en conflicte amb ella». No obstant això, «cap poder constituït pot pretendre situar-se per sobre de la norma fonamental». La supremacia que la llei aprovada fa poc més d'un mes pretén per a ella mateixa prové de la consideració que la normativa fa del poble de Catalunya com a «subjecte polític sobirà», afirmació que està en oberta contradicció amb l'article 1.2 de la Constitució, segons el TC. «Ni el poble de Catalunya és 'titular d'un poder sobirà, exclusiu de la nació espanyola constituïda en estat', ni pot, per la mateixa raó, ser identificat com un 'subjecte jurídic que entri en competència amb el titular de la sobirania nacional'» .

Pel que fa al referèndum d'autodeterminació vinculant, al qual es refereix la llei impugnada, el tribunal afirma que «el que a tots afecta, és a dir, la permanència o no d'aquest estat comú en què Espanya va quedar constituït, no podria, arribat el cas, sinó ser reconsiderat i decidit també per tots; el contrari comportaria, amb la ruptura de la unitat de la ciutadania, la fallida, en termes jurídico-constitucionals, de la nació de tots».

La sentència reitera que la Constitució admet «la seva revisió total», però aquesta només es pot dur a terme «en el marc dels procediments de reforma» que el text constitucional preveu. «És plena l'obertura de la norma fonamental a la seva revisió formal, que poden sol·licitar o proposar, entre altres òrgans de l'estat, les assemblees de les comunitats autònomes». «Una altra cosa suposaria -afegeix la sentència- alliberar el poder públic de tota subjecció a dret, amb un dany irreparable per a la llibertat dels ciutadans». Això últim, conclou, és «el que ha consumat el Parlament de Catalunya en aprovar la llei impugnada».

El Parlament de Catalunya, amb «desconeixement ple» de la lleialtat constitucional i del principi democràtic, «s'ha situat completament al marge del dret, ha entrat en una inacceptable via de fet, ha deixat declaradament d'actuar en l'exercici de les seves funcions constitucionals i estatutàries i ha posat en risc màxim, per a tots els ciutadans de Catalunya, la vigència i efectivitat de totes les garanties i drets que preserven per a ells tant la Constitució com el mateix Estatut». D'aquesta manera, ha deixat als ciutadans «a mercè d'un poder que diu no reconèixer cap límit».

Inconstitucionalitat derivada de la tramitació parlamentària
La sentència també realitza un detallat relat del que va passar en la sessió celebrada pel Parlament de Catalunya el passat 6 de setembre i arriba a la conclusió que, durant la tramitació, es va vulnerar, de manera «absoluta o radical» el procediment legislatiu ordenat en el Reglament de la pròpia cambra.

La proposició que va donar lloc a la Llei 19/2017 «es va tramitar i va aprovar al marge de qualsevol dels procediments legislatius previstos i regulats en el reglament». Els magistrats afirmen que la majoria parlamentària, amb el suport de la Mesa i de la Presidència de la cambra, es va servir del que estableix l'article 81.3 del reglament «per improvisar i articular 'ad hoc' un insòlit camí en el curs del qual quedaven completament al seu arbitri les possibilitats d'intervenció i els drets de la resta dels grups i diputats». A l'empara de la previsió reglamentària que permet l'alteració de l'ordre del dia, la majoria parlamentària «va innovar el reglament mateix i va arbitrar per al cas un 'procediment' inèdit que va concebre i va imposar a la seva conveniència». En altres paraules, afirma el TC, es va produir la «supeditació i consegüent degradació de tot el dret a l'imperi de la majoria, fora de cap norma».

Pel que fa a la decisió de la Mesa de no sol·licitar el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, el Tribunal assenyala que la petició de l'informe «no pot ser suprimida per la cambra sense minva de la integritat del propi procediment legislatiu i alhora dels drets dels representants a exercir aquesta concreta facultat que la llei els confereix i que s'incorpora al seu estatus jurídic-constitucional». El ple, però, va cancel·lar «sense més» aquesta facultat «per exclusiu imperi» de la majoria i malgrat les protestes de la minoria i de l'advertència expressa del mateix Consell.

Tot això, porta el tribunal a afirmar que «en la tramitació parlamentària del que va acabar sent la Llei 19/2017 es va incórrer en fallides molt greus del procediment legislatiu, que van afectar sens dubte la formació de la voluntat de la cambra, els drets de les minories i els drets de tots els ciutadans a participar en els assumptes públics mitjançant representants».

Per últim, el tribunal reitera a les autoritats i càrrecs públics de la Generalitat el seu deure, ja expressat en la providència del 7 de setembre, d'«impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que pogués suposar ignorar o eludir la decisió d'aquesta sentència», que té «plens efectes davant de tots».
 
Temes relacionats
Twitter DiariMes Twitter

@Diari_Mes

Envia el teu missatge
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43