Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Les conseqüències de l'1-O
El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, a les portes de l'Audiència Nacional avui.

Trapero, Sànchez i Cuixart surten de declarar de l'Audiència Nacional per sedició sense mesures cautelars

El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, a les portes de l'Audiència Nacional avui.

Roger Pi de Cabanyes/ACN

L'Audiència Nacional manté acusats d'un delicte de sedició a Sánchez i Cuixart

La magistrada Carmen Lamela diu que es quedarà la instrucció pel delicte de sedició perquè persegueixen canviar il·legalment l'organització de l'estat

Actualitzada 11/10/2017 a les 12:27

L'Audiència Nacional espanyola ha rebutjat declinar la seva competència a favor dels jutjats d'instrucció de Barcelona en la causa per sedició contra el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i els presidents de l'ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, respectivament. La magistrada Carmen Lamela reitera que en aquestes diligències s'està investigant un delicte de sedició que persegueix canviar il·legalment l'organització de l'estat i per tant és competència de l'Audiència Nacional. La magistrada afegeix que, amb la nova informació presentada fa uns dies per la Guàrdia Civil, s'infereix que els fets investigats no constitueixen un fet aïllat, sinó que s'emmarquen dins d'una estratègia complexa «amb la que des de fa temps col·laboren els investigats Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, en execució del full de ruta dissenyat per arribar a obtenir la independència de Catalunya i on tots dos formen part d'un comitè estratègic amb unes funcions concretes a executar».

Els dos investigats van sol·licitar la inhibició a favor dels jutjats d'instrucció de Barcelona amb l'argument que el delicte de sedició no és competència de l'Audiència Nacional. Aportaven sentències dictades per altres tribunals espanyols en matèria de delicte de sedició. Aquestes sentències, segons explica la jutgessa en el seu escrit, no desvirtuen els seus raonaments, ja que en la interlocutòria amb la qual es va declarar competent, ja va explicar que no tots els delictes de sedició són competència de l'Audiència Nacional, sinó únicament aquells que, a més d'atemptar contra els béns jurídics protegits que li són propis, puguin suposar al mateix temps una ofensa contra la forma de govern que persegueix canviar il·legalment l'organització de l'estat, com, segons la magistrada, passa en aquest cas.

La jutgessa cita exemples de delictes de narcotràfic o estafa, que no sempre són competència de l'Audiència Nacional sinó únicament els més greus i que vénen marcats per la llei. Amb aquests paràmetres, la magistrada analitza les sentències aportades per Sànchez i Cuixart per concloure que cap d'aquests casos jutjats i sentenciats per altres tribunals suposaven «un atac a la forma de govern en els termes exposats en la interlocutòria dicatada per aquest jutjat el dia 27 de setembre de 2017».

En la mateixa línia, la magistrada també rebutja l'argument esgrimit pels investigats que la Sala Penal de l'Audiència Nacional o el Tribunal Suprem s'hagin pronunciat en el sentit que l'Audiència Nacional no és competent en matèria de delicte de sedició.

Lamela explica en el seu escrit que amb la nova informació obtinguda després de la seva interlocutòria del 27 de setembre s'infereix que els fets esdevinguts no suposen un fet aïllat, «com volen fer semblar les parts que proposen la qüestió de competència, sinó que s'emmarquen dins d'una estratègia complexa amb la qual des de fa temps col·laboren els investigats Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, en execució del full de ruta dissenyat per arribar a obtenir la independència de Catalunya i on tots dos formen part d'un comitè estratègic amb unes funcions concretes a executar».

La jutge afegeix que en aquesta estratègia dissenyada, «la seva activitat, després de l'aprovació de les lleis de desconnexió i de la llei de convocatòria del referèndum, resultava essencial per dirigir totes les sinergies independentistes en una mateixa direcció que culminés amb la mobilització de la totalitat de la societat catalana que combregava amb la tesi sobiranista i que aquesta mobilització fos de tal envergadura que pogués arrossegar a la massa d'indecisos cap als seus interessos independentistes. Aquesta funció estaria dirigida, entre d'altres per les entitats sobiranistes ANC, presidida per Jordi Sánchez, i Òmnium Cultural, presidida per Jordi Cuixart».

En el seu escrit, al qual es va oposar la fiscalia, Sànchez i Cuixart, deien que les concentracions ciutadanes del 20 de setembre eren una «protesta convocada pacíficament en desacord amb unes actuacions policials». Però la magistrada fa seus els arguments del ministeri públic i la Guàrdia Civil quan afirma que «la finalitat última de les mobilitzacions era la d'aconseguir la celebració del referèndum, sent conscients els intervinents que desenvolupen una actuació al marge de les vies legals impedint l'aplicació de l'ordenament jurídic».

De fet, cita les paraules de Sànchez als concentrats quan va dir que «ningú marxi a casa, serà una nit llarga i intensa», i les de Cuixart demanant que no s'aturés la mobilització.
Temes relacionats
Twitter DiariMes Twitter

@Diari_Mes

Envia el teu missatge
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43