Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, al banc dels acusats el 6 de febrer del 2017, primer dia del judici pel procés participatiu del 9 de novembre del 2014.

Mas al·lega que era «impossible» aturar el 9-N perquè ja no estava en mans de l'administració sinó de voluntaris

Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, al banc dels acusats el 6 de febrer del 2017, primer dia del judici pel procés participatiu del 9 de novembre del 2014.

Mas, Ortega i Rigau, d'esquenes, davant del tres magistrats que formen el tribunal que jutjarà el cas del 9-N

Mas al·lega que era «impossible» aturar el 9-N perquè ja no estava en mans de l'administració sinó de voluntaris

Mas, Ortega i Rigau, d'esquenes, davant del tres magistrats que formen el tribunal que jutjarà el cas del 9-N

Mas diu al TSJC que ell va impulsar el 9-N però era «impossible aturar-lo» perquè ja era en mans de voluntaris

L'expresident de la Generalitat diu que el TC no va concretar la prohibició ni va respondre les al·legacions del Govern i que Rajoy va «ridiculitzar» el procés participatiu

Actualitzada 06/02/2017 a les 14:14

L’expresident de la Generalitat Artur Mas ha assegurat aquest dilluns que quan el Tribunal Constitucional (TC) va enviar la providència el 4 de novembre que suspenia el procés participatiu del 9-N ja era «impossible materialment» aturar-lo perquè no estava en mans de l’administració de la Generalitat sinó de voluntaris. En resposta a preguntes del seu advocat en la primera jornada del judici, Mas ha explicat que durant el 15 dies anteriors es van prendre un munt de decisions per assegurar que els voluntaris tinguessin «l’aparell logístic» per assegurar que la jornada fos un èxit. Tot i així, s'ha atribuït la iniciativa i la màxima responsabilitat política de tirar-lo endavant.
A més, l’expresident ha recordat que, en la seva providència, el TC no avisava de les possibles conseqüències legals de tirar endavant el procés participatiu, tal com havia demanat l’advocat de l’Estat en el seu recurs. I que després que el Govern demanés una sèrie d’aclariments, l’alt tribunal no es va reunir per donar una resposta fins després del 9-N.

De fet, ha dit que després de l'anul·lació de la consulta per part del TC, el 14 d'octubre es va decidir «canviar el format» i es va anunciar un procés participatiu, de naturalesa legal diferent a la consulta, però que «difícilment l'administració podia dur a terme amb garanties». «Calia canviar el format sense renunciar a l'objectiu últim», ha dit més d'un cop. «Vam transformar la consulta en un procés participatiu, amb suport de l'administració però el concurs i protagonisme de 42.000 voluntaris, mantenint la data i la pregunta», ha relatat. «Volíem una cosa seriosa i que el resultat s'entengués a tot arreu», ha reblat.

No obstant, així com «l'administració sola podia fer la consulta inicialment prevista, amb el canvi de format l'administració ja no tenia capacitat per ella mateixa de dur a terme el procés participatiu, perquè era d'una alta complexitat logística», ha admès. «S'havia d'apuntar molta gent per cobrir amb garanties totes les meses, no s'hauria pogut dur a terme sense la participació generosa de 42.000 persones, van ser peça clau i imprescindible», ha assegurat.

Segons ell, aquesta nova aposta era «plenament democràtica i legal», i per això diu que no van «entendre» el recurs davant del Tribunal Constitucional. De fet, al recurs judicial s'hi van sumar «dificultats polítiques», perquè el Govern es va quedar «sol» i va tenir un «conflicte polític d'altíssim nivell» després d'acatar la primera decisió del TC.

Legalitat del procés
Però Mas ha volgut incidir que entre la convocatòria del procés participatiu, el 14 d'octubre, i la seva impugnació davant del TC, el 31 d'octubre, van passar 15 dies on el govern espanyol va «menystenir i ridiculitzar» la iniciativa, fins i tot «se'n va mofar» com una «cosa secundària, menor intranscendent». Però, segons ha insinuat Mas, quan el govern espanyol va veure la importància que agafava el procés i que s'hi apuntaven desenes de milers de voluntaris, va decidir presentar el recurs. No obstant això, aquestes dues setmanes d'indecisió de Madrid van servir perquè el Govern «prengués decisions mentre no hi havia suspensió per assegurar que els voluntaris, protagonistes de la jornada, estiguessin formats i tinguessin preparat tot l'aparell logístic».

El dimarts 4 de novembre es va rebre al correu electrònic de Presidència un missatge del TC notificant la suspensió del procés participatiu. Però en la notificació no s'advertia de les possibles responsabilitats legals si s'incomplia aquella suspensió, tot i que l'advocat de l'estat ho havia demanat explícitament, i, en canvi, el TC sí que va incloure la resta de peticions del govern espanyol. Dos dies després, el dijous 6, es va rebre la notificació de forma oficial al Palau de la Generalitat, però ningú va demanar per lliurar-la en mà a cap membre del Govern. Mas ha contraposat aquest procediment al seguit just un any després amb la suspensió de la declaració d'inici del procés el 9 de novembre del 2015.

Un dia més tard, divendres 7, el Govern va presentar un recurs de súplica al TC demanant aclariments sobre aquesta segona suspensió. «Com que s'havia reunit de forma immediata per la consulta convocada el setembre, pensàvem que faria el mateix; però no va ser el cas, no vam rebre cap resposta abans de diumenge», ha explicat. Per a Mas, el TC calia que aclarís què s'havia d'aturar exactament, ja que en el procés participatiu hi havia aspectes que no depenien directament de l'administració, sinó dels voluntaris, i que ja s'havien dut a terme i estaven en marxa. Com a exemple d'això, ha posat la web www.participa2014.cat, que ja s'havia replicat a nombrosos servidors de tot el món i diverses entitats l'havien penjat. Així, van decidir no incorporar nova informació a la pàgina, però mantenir-la penjada. «No hi havia cap ànim de cometre cap delicte ni desobeir a ningú», ha explicat.

Respecte el dia de les votacions, Mas ha dit que tal com van anar els fets van pensar que havien actuat «bé». De fet, s'ha preguntat de forma retòrica el motiu pel qual ni el TC, ni un jutjat ni la fiscalia van actuar aquell mateix diumenge per aturar el procés si suposadament era tant evident que era il·legal. El president del tribunal li ha recordat que com a acusat no pot formular preguntes, sinó només respondre-les.

Mas ha admès el comentari de Barrientos i ha afegit que aquell mateix dia el fiscal de guàrdia era Emilio Sánchez Ulled, que és qui encapçala el ministeri públic en aquest procés. Així, ha dit que ni Ulled ni cap jutge o fiscal van demanar aturar cautelarment les votacions d'aquell diumenge. Posteriorment al 9-N, les votacions van seguir fins el 25 de novembre en diversos edificis de la Generalitat, i entremig, el 17 de novembre, la junta de fiscals de Catalunya van emetre un informe on es mostraven contraris a perseguir penalment els organitzadors del procés. Això i les declaracions de Rajoy i el ministre Català van fer pensar al Govern que no hi havia res d'il·legal en el que havien fet.

Iniciativa del president
En tot moment, l'expresident s'ha atribuït la iniciativa política del 9-N i ha assegurat que els membres del Govern van seguir les seves directrius. «La iniciativa va ser meva, i del meu Govern, però les directrius eren meves, i la resta de membres del Govern les van seguir, formulant opinions», ha dit. Així, ha negat que el procés participatiu fos «un caprici individual, una sortida de to o una ocurrència d'última hora», sinó que tenia «arrels profundes i estrictament democràtiques» i era «la conseqüència d'amplis acords parlamentaris, de mandats explícits del Parlament reiterats» i de «mobilitzacions populars immenses amb difícils precedents al nostre entorn geogràfic».

«I tot això després d'eleccions democràtiques que ningú va impugnar i ningú va qüestionar», ha afegit, recordant que la realització d'una consulta era en el programa electoral de diverses formacions que van obtenir majoria absoluta, com CiU, ERC i la CUP, i que la cambra catalana va aprovar la Llei de consultes no referendàries. A més, ha recordat els intents del Govern per negociar amb l'executiu de l'Estat un referèndum acordat.

En aquest sentit, després de la segona suspensió del TC, Mas ha dit que es va veure en la tessitura de «contraposar dos deures»: el de seguir els «mandats parlamentaris explícits i reiterats i d'un moviment que anava més enllà del Govern», i el d'atendre una resolució del TC. «Havíem de calibrar la importància de les decisions», ha opinat. «Davant la impossibilitat d'aturar algunes coses, davant de la imprecisió del TC i la magnitud de la mobilització, el meu deure era garantir les votacions amb pau i tranquil·litat», ha afegit. «Vam entendre que havíem complert la resolució, perquè contenia un deure imprecís no reiterat», ha conclòs, reiterant que tothom sabia que ni la consulta ni el procés participatiu eren vinculants jurídicament ni tindrien conseqüències legals. També ha citat, després d'una pregunta del seu advocat, un informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional que deia que seria «impropi» utilitzar el dret penal per aturar un procés de participació ciutadana.

Mas ha conclòs el seu interrogatori reiterant que va ser «el màxim responsable de tot, de la idea i de tirar-la endavant, de com substituir o evolucionar la consulta perquè es pogués dur a terme l'objectiu últim que era la participació».

Ni Rajoy ni Catalá seran testimonis
Mas, igual que Ortega i Rigau, s'ha negat a respondre les preguntes de l'acusació popular, liderada ara per dos sindicats de la policia espanyola, i les de la fiscalia, al·legant que el ministeri públic segueix ordres polítiques del govern espanyol, com es demostraria, segons ell, perquè els fiscals catalans inicialment es van oposar a la presentació de la querella i només ho van fer després de rebre l'ordre directa dels fiscals de Madrid. El president del tribunal, Jesús María Barrientos, ha dit a Mas que no calia que argumentés la seva negativa, ja que hi té tot el dret, i també li ha argumentat que per la seva posició «institucional» ell no podia fer preguntes als acusats. La resta de defenses no han fet preguntes a cap dels acusats que no eren els seus clients.

Abans de Mas, en el torn de les qüestions prèvies, la fiscalia ha demanat que testifiqui un responsable de Fujitsu, que va aportar suport tècnic al procés participatiu, i que s'inclogui una nova prova que consisteix en una pàgina web de la Generalitat amb informació sobre el 9-N.

L'advocat de Mas, Xavier Melero, ha reiterat la petició d'incloure com a testimonis el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i el ministre de Justícia, Rafael Catalá, que el dia abans i just després del 9-N van treure importància a les votacions i no li van donar cap transcendència jurídica. També ha demanat que s'aporti un informe del 2015 del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) sobre el 9-N i l'informe de la junta de fiscals de Catalunya, del 17 de novembre, que desestimava presentar una querella, tot i que després van haver de rectificar pel mandat directe de la Fiscalia General de l'Estat. L'advocat d'Ortega, Rafael Entrena, també ha demanat aquest informe dels fiscals catalans, perquè «és transcendent veure l'evolució del parer de la fiscalia». L'advocat de Rigau, Jordi Pina, ha demanat que s'aporti un certificat del Departament d'Ensenyament que llista els 556 centres educatius de la Generalitat que van servir de punts de votació, i que van suposar només el 42% del total.

El fiscal Emilio Sánchez Ulled s'ha oposat a aquesta última petició, com ja va fer inicialment el TSJC, perquè «la fiscalia té mecanismes interns per prendre decisions i no aporta res als fets». També s'ha oposat a la declaració de Rajoy i Catalá «perquè no aportarien res, és innecessari».

Després d'un breu recés per a la deliberació, el tribunal no ha acceptat com a proves ni l'informe de la junta de fiscals ni la declaració com a testimonis de Rajoy i Catalá.

El judici ha començat amb prop de tres quarts d'hora de retard perquè Mas, Ortega i Rigau s'han demorat en el seu passeig des de la plaça Sant Jaume fins al passeig Lluís Companys. El tribunal ha preguntat si trigarien gaire i ha dit que si arribaven més tard de les 9.30 hores caldria convocar una vista oral breu per parlar sobre possibles mesures, cosa que no ha fet falta.

A la sala de vistes, entre el públic destacava el fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, i la fiscal en cap de Barcelona, Ana María Magaldi, així com l'esposa de Mas, Helena Rakosnik, i l'escriptor i periodista proper a C's Arcadi Espada. A les sales de premsa s'han aplegat al voltant de mig centenar de periodistes.
Temes relacionats
Twitter DiariMes Twitter

@Diari_Mes

Envia el teu missatge
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43