Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Polèmica competencial
El TC tomba la normativa catalana contra el 'fracking' i les grans superfícies fora de les ciutats

El TC tomba la normativa catalana contra el 'fracking' i les grans superfícies fora de les ciutats

L'edifici del Tribunal Constitucional al carrer Domenico Scarlatti de Madrid

El TC tomba la normativa catalana contra el 'fracking' i les grans superfícies fora de les ciutats

Els magistrats argumenten que s'envaeixen competències de l'Estat.
​L'executiu català prendrà mesures «per la via que sigui» perquè els objectius que perseguien les lleis tombades pel TC es mantinguin.
  • ACN

Actualitzada 25/04/2016 a les 21:55

El ple del Tribunal Constitucional ha estimat parcialment el recurs d'inconstitucionalitat que el govern espanyol va presentar contra la Llei 2/2014 del Parlament de Catalunya de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic i que, entre altres, prohibeix la pràctica del 'fracking' a Catalunya i l'establiment de superfícies comercials de més de 800 metres quadrats dins de les trames urbanes. En concret, el TC declara nul l'article 167.1 i la disposició transitòria 8a de la llei argumentant que envaeixen les competències de l'Estat. Tres magistrats s'han pronunciat en contra del sentit de la sentència. Són la vicepresidenta del Tribunal Constitucional, Adela Asúa, que ha redactat un vot particular al que s'ha afegit el magistrat Fernando Valdés Dal-Ré, i el magistrat Juan Antonio Xiol, que ha redactat el seu propi vot particular.
L'article 167.1 de la Llei del Parlament és el que estableix la prohibició de l'exploració, investigació i l'extracció de jaciments d'hidrocarburs mitjançant la fractura hidràulica del 'fracking'.
Segons el TC, l'Estat és qui té les competències per autoritzar o prohibir aquesta tècnica, com posen de manifest sentències anteriors. Els magistrats fan referència a sentències contra les lleis que prohibien el 'fracking' a Cantàbria, La Rioja i Navarra.
Argumenten que l'autorització per a l'ús del 'fracking' d'acord als requisits tècnics i a la prèvia declaració del seu impacte al medi ambient és potestat de l'Estat, perquè és l'administració central qui té les competències en matèria de planificació econòmica i en règim miner, energètic i de protecció del medi ambient.
Per aquest motiu estableixen que «la prohibició absoluta i incondicionada de la tècnica de la fractura hidràulica a tot el territori» de les comunitats autònomes és contraria «de manera radical i insalvable» al que puguin establir les lleis estatals.
A més, consideren que la prohibició del 'fracking' per part dels parlaments autonòmics no es pot sustentat sobre les competències autonòmiques d'ordenament del territori i de medi ambient, perquè són normes de rang inferior a les competències estatals de règim miner i energètic i d'ordenació general de l'economia.
D'aquesta manera, segons la sentència, mentre que el 'fracking' està permès per la legislació espanyola «queda prohibit amb caràcter absolut al territori de Catalunya sempre que el seu ús afecti qualsevol àmbit competencial de la Generalitat».

S'0bre la veda per noves superfícies comercials
El TC també anul·la la disposició transitòria 8a prohibeix la implantació d'establiments comercials amb una superfície igual o superior a 800 metres quadrats dins de les «trames urbanes consolidades». Els magistrats consideren que la Llei no justifica aquesta mesura per «raons imperioses d'interès general», tal com exigeix la llei bàsica de l'Estat.
Aquesta disposició deixava en suspens una previsió del decret Llei 1/2009 de la Generalitat que permetia en casos excepcionals la implantació d'equipaments comercials mitjans i grans fora de les trames urbanes consolidades.
Segons el TC la suspensió «equival a una prohibició que s'implantin fora de les trames urbanes consolidades establiments comercials de més de 800 m2, però aquesta prohibició hauria d'estar justificada "per raons imperioses d'interès general» d'acord a la llei estatal.
Per contra, asseguren, la llei catalana «no exterioritza cap motiu per limitar tan fortament la implantació d'establiments comercials de més de 800 m2» i, per tant, la norma contradiu «frontalment» el que estableix la Llei espanyola 17/2009 sobre el lliure accés a les activitats de servei.

Dos vots particulars
Tres magistrats han presentat dos vots particulars. La vicepresidenta Adela Asúa i el magistrat Valdés s'han remès al vot particular que van presentar a sentències anteriors on argumenten que la decisió del TC hauria d'haver ponderat «els interessos eventualment afectats per la concurrència competencial sobre el mateix espai físic, sense imposar una subordinació d'uns a altres».
Antonio Xiol creu que el TC hauria d'haver desestimat el recurs del govern espanyol i declarar constitucional la llei catalana perquè, afirma, la norma tenia com a objecte la protecció d'interessos constitucionals que són competència autonòmica i no deixava buida de contingut la competència estatal bàsica sobre la tècnica del 'fracking'.
Segons Xiol, la sentència fa «una interpretació de les relacions entre l'Estat i les CCAA que tendeix a recolzar-se en el principi de jerarquia i a reformular els criteris fins ara escrupolosament basats en el principi de competència».
 
El Govern garanteix que preservarà el model comercial català i que a Catalunya no hi haurà 'fracking'
L'executiu prendrà mesures «per la via que sigui» perquè els objectius que perseguien les lleis tombades pel TC es mantinguin

El secretari d'Empresa i Competitivitat, Joan Aregio, ha garantit que el Govern preservarà el model comercial català i que a Catalunya no hi haurà 'fracking'. Ho ha dit en declaracions als mitjans després que el Tribunal Constitucional hagi tombat les lleis catalanes contra la fractura hidràulica i les grans superfícies fora de les ciutats. Aregio ha assegurat que el Govern «seguirà prenent totes aquelles mesures per la via que sigui perquè el que es perseguia amb aquestes normatives es mantingui en peu». També ha aprofitat per criticar que les decisions de l'alt tribunal «responguin més a un principi de jerarquia entre l'Estat i les comunitats autònomes que a un estricte repartiment de competències». Així mateix, ha carregat contra el govern espanyol per la seva «vocació purament uniformista».
Aregio ha lamentat que el govern espanyol busqui «uniformar la vida» dels ciutadans en tots els àmbits, en concret posant traves a la capacitat de la Generalitat de dictar normatives mediambientals i atacant el model comercial, un model que ha reivindicat com a bo, «no perquè sigui català, sinó perquè té un ampli consens social tant de les administracions, com del sector i dels propis consumidors». «Que se l'ataqui d'aquesta manera ens sembla que no té cap sentit», ha apuntat.
Twitter DiariMes Twitter

@Diari_Mes

Envia el teu missatge
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43