Diari Més

Dia Mundial de l'Aigua

La natura com a solució per a reduir l'escassetat d'aigua i el canvi climàtic

El Dia Mundial de l’Aigua, que se celebra avui, posa el focus en les opcions que ofereix la natura per garantir els recursos hídrics

La zona humida dels Muntanyans, a Torredembarra.

La natura com a solució per a reduir l'escassetat d'aigua i el canvi climàticPT Costa Daurada - Joan Capdevila

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Sequeres llargues, pluges intenses, o inundacions. Són diversos els fenòmens meteorològics adversos i extrems relacionats amb l’aigua que sovint apareixen als mitjans de comunicació. De vegades, són notícies de llocs remots i d’altres, però, ens toquen ben de prop. I és que el canvi climàtic i l’activitat humana està passant factura al cicle de l’aigua. Amb l’objectiu de generar consciència sobre aquest fet i de presentar solucions que poden garantir un accés més equitatiu a l’aigua, l’Organització de les Nacions Unides ha decidit dedicar el Dia Mundial de l’Aigua 2018, que se celebra avui arreu del món, a aquelles solucions que ens aporta la natura i que poden ajudar a disposar de més aigua i a no malgastar la que tenim.

Sota el lema Nature for Water, el Dia Mundial de l’Aigua vol consciènciar sobre els recursos sostenibles que ofereix la natura que poden ajudar a solucionar els reptes en matèria d’aigua que la humanitat afronta en un futur pròxim. I és que en un món cada cop més superpoblat —s’estima que al 2050 la població mundial haurà crescut en dos bilions de persones—, l’estrès hídric serà encara més acusat.

Les xifres

UN Water, la delegació de l’ONU que s’encarrega de les qüestions relacionades amb l’aigua i que organitza el Dia Mundial, alerta que la demanda global d’aigua haurà augmentat un 30% respecte de l’actual, a causa de l’augment de la població. Ara bé, el mal ús d’aquest bé tan preuat i tan escàs juntament amb el canvi climàtic està fent que les reserves d’aigua de les quals disposa la Terra siguin cada cop més reduïdes i que, si no es prèn la iniciativa ara, la situació d’aquí 20 o 30 anys sigui totalment insostenible.

Cal tenir en compte que actualment 1,9 bilions de persones viuen en zones severament afectades per l’escassetat d’aigua i aquesta xifra podria augmentar fins als 3 bilions de persones al 2050. A més, s’ha de sumar el fet que 1,8 bilions de persones tenen accés a una aigua per beure que no ha estat tractada i que s’ha contaminat amb aigua residual. De fet, el 80% de l’aigua que retorna al medi ambient ho fa sense haver estat tractada prèviament.

A tot això, se li ha de sumar els efectes que té l’activitat humana en la natura i que causen un perjudici enorme a les reserves d’aigua. UN Water estima que entre el 64 i el 71% de les àrees humides s’han perdut des de 1900 a causa de la petjada que deixem els humans en el nostre dia a dia. Així mateix, l’erosió que es produeix als camps de cultiu s’enduu entre 25 i 40 milions de tones de la capa més superficial de la terra, cosa que redueix la productivitat de les collites i la capacitat que té el sòl per regular l’aigua, el carboni i els nutrients. A banda, els adobs i vessaments contenen grans quantitats de nitrogen i de fèsfor, que contribueixen a la contaminació de l’aigua que resta al subsòl.

El resultat d’aquest panorama és una afectació cada cop més gran per part de fenòmens adversos com sequeres o inundacions. De fet, es calcula que, de cara al 2050, el nombre de persones que tenen risc de viure una inundació haurà pujat dels 1,2 bilions actuals als 1,6 bilions, cosa que suposarà el 20% de la població mundial. L’altra cara de la moneda la trobem en les sequeres. Actualment, 1,8 bilions de persones estan afectades per la desertificació i la degradació de la terra i el 65% dels boscos del planeta pateixen els efectes d’aquesta degradació.

La resposta, a la natura

Per evitar que aquestes estimacions que ofereixen diversos estudis siguin una realitat en un futur pròxim, cal prendre la iniciativa i comprometre’s a fer alguna cosa a favor del medi ambient i del planeta. De fet, aquest és l’objectiu de jornades com la d’avui: moure consciències i promoure un canvi en el nostre dia a dia, que per petit que sigui, pot tenir un impacte positiu ja en el present i sobretot en el futur. La nostra contribució a salvar la Terra i els seus recursos pot ser d’allò més àmplia i repercutir en diferents sectors. Des del reciclatge fins a la mobilitat, tots i cadascun dels aspectes de la nostra vida quotidiana pot fer un canvi cap a un model més sostenible. Coneixedors d’això, cada any l’ONU escull un tema sobre el qual gira el Dia Mundial de l’Aigua. Enguany, se centra en les solucions basades en la natura. Ara bé, què són exactament?

Reforestar boscos i prats, recuperar les zones humides o crear zones de vegetació pròximes als cursos de l’aigua perquè funcionen com a amortidors entre els ecosistemes aquàtics i terrestres. Aquests són només alguns exemples de mesures basades en la natura que es poden aplicar per a millorar la disponibilitat i la qualitat de l’aigua.

Des d’UN Water alerten que aquestes propostes «no són una panacea a l’hora d’afrontar els crítics reptes relacionats amb l’aigua a mesura que la població global creix». Però afegeixen que «poden proporcionar opcions innovadores i econòmicament eficients per substituir infraestructures hídriques insuficients o obsoletes».

Com ajuda la natura a l’aigua?

Cadascuna d’aquestes solucions basades en la natura té efectes positius diversos en un aspecte relacionat amb l’aigua. Pel que fa a l’accessibilitat i disponibilitat dels recursos hídrics, el fet de protegir i fomentar les zones humides i les conques subterrànies d’aigua permet emmagatzemar aigua de manera més efectiva i econòmica que construint pantans i preses.

Pel que fa a la qualitat de l’aigua, aquesta pot millorar i estar menys contaminada si se segueix una agricultura basada en la conservació, que protegeix el sòl de l’erosió i dels adobs que es filtren i contaminen l’aigua del subsòl. Així mateix, reforestar les ribes pròximes als cursos de l’aigua té un efecte beneficiós sobre la seva qualitat, ja que la filtra de possibles impureses i agents contaminants.

Un altre dels efectes que tenen aquestes solucions està relacionat amb la gestió dels riscos. I és que el canvi climàtic i l’acció humana són causants de les inundacions i desbordaments de rius en episodis de pluges fortes i aiguats. Per evitar-los, la reforestació hi té molt a fer, ja que impedeix que l’aigua es mogui per la terra arrasant amb tot el que troba, de manera que les masses d’herba i de vegetació esdevenen un dic de contenció natural i ajuden a filtrar l’aigua cap al subsòl.

Infraestructures en convivència

Aquestes solucions es coneixen com a infraestructures verdes, al ser sistemes naturals o seminaturals. Si bé en alguns casos poden ser substitutòries de les anomenades infraestructures grises —aquelles construïdes pels humans—, el cert és que juntes poden conviure i fer un cicle de l’aigua més eficient. Així doncs, a l’inici del cicle, uns boscos saludables i una agricultura sostenible assegura una bona qualitat del sòl. Les preses i els pantans garanteixen l’abastiment d’aigua i la creació d’energia neta a la vegada que regulen cabdal dels rius. Les zones humides, com les riberes, purifiquen l’aigua, asseguren la seva qualitat i pal·lien els efectes de les crescudes. Aquesta purificació es complementa amb la que es fa a les plantes de tractament per acabar-la de fer apta per al consum humà o per a retornar-la a la natura en unes condicions òptimes.

tracking