Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Referèndum 1-O
Imatge d'arxiu del

La Guàrdia Civil deté el secretari general de Vicepresidència i d'Economia i Hisenda, Josep Maria Jové

Imatge d'arxiu del secretari general de vicepresidència i d'Economia i Hisenda, Josep Maria Jové, sortint del Palau de la Generalitat.

El TC imposa multes d'entre 6.000 i 12.000 euros diaris als membres de la Sindicatura Electoral

Els 12.000 euros són per a cada un dels set membres de la Sindicatura Electoral i pel secretari general de Vicepresidència i Economia, Jose Maria Jové

Actualitzada 21/09/2017 a les 17:49

El Tribunal Constitucional (TC) ha imposat multes d'entre 6.000 i 12.000 euros als membres de la Sindicatura Electoral. La decisió s'ha pres per unanimitat però tres magistrats han emès un vot concurrent que significa que, tot i estar d'acord amb la decisió final, tenen una argumentació diferent. Les sancions de 12.000 euros són per als set membres designats pel Parlament (cinc més dos suplents) per configurar la Sindicatura Electoral, i les de 6.000 euros són per als quinze síndics territorials. En la resolució, s'adverteix que les sancions es començaran a cobrar si «es persisteix en l'incompliment» just l'endemà de la publicació de l'acord al BOE. El TC també sancions amb 12.000 euros el secretari general de Vicepresidència i Economia, Jose Maria Jové (detingut dimecres per la Guàrdia Civil), i amb 6.000 euros a la cap de l'Àrea de Processos Electorals i Consultes Populars, Montserrat Vidal Roca, investigada a la mateixa causa. Aquesta és la primera vegada que, després de la reforma de la Llei del TC el 2015, s'apliquen multes a aquells que no compleixin les seves resolucions.

El Tribunal Constitucional ha imposat multes d'entre 6.000 i 12.000 euros diaris als membres de la Sindicatura Electoral i dos membres del Govern. En total, les sancions afecten 22 membres de la sindicatura de l'1-O, el secretari general de Vicepresidència i Economia, Jose Maria Jové (detingut dimecres per la Guàrdia Civil), i la cap de l'Àrea de Processos Electorals i Consultes Populars, Montserrat Vidal Roca.

Les sancions més elevades són per als set membres designats pel Parlament per organitzar les votacions del referèndum (cinc titulars i dos suplents) Les de 6.000 euros per a la resta de síndics territorials (15), nomenats posteriorment per la mateixa Sindicatura Electoral.

La decisió s'ha pres per unanimitat però tres magistrats han emès un vot concurrent per fixar la seva posició. Això significa que es mostren d'acord amb la decisió final presa pel plenari però que amb una argumentació diferenciada.

En la resolució, el tribunal expressa que les multes «no tenen la finalitat de sancionar sinó d'obligar el compliment de les seves resolucions». Per això, els magistrats apunten que només començaran a imposar-se «en cas de persistir en l'incompliment» a partir de les deu del matí del dia següent a la publicació al BOE de la resolució.

El TC també demana a la fiscalia que investigui tant els membres de la sindicatura electoral catalana com els síndics territorials. Paral·lelament, però, la Fiscalia Provincial de Barcelona ja s'ha querellat contra els cinc membres de la Sindicatura Electoral i demana al jutge que els citi com a investigats pels delictes d'usurpació de funcions públiques, desobediència i malversació de fons públics (que inclou presó).

El ple concedeix al fiscal i als afectats un termini de tres dies per informar. Un cop rebudes les al·legacions, dictarà una resolució «aixecant, confirmant o modificant les multes diàries prèviament adoptades».

En el cas de les multes als dos alts càrrecs, el TC afirma que s'imposaran de manera diària fins que justifiquin davant del tribunal que han «revocat les resolucions adoptades, paralitzant per complet tota actuació considerada com a incompliment de la suspensió del referèndum». També insta la fiscalia a investigar-los per si pot exigir responsabilitats penals.

Primeres multes del TC
Fins al 2015, el TC tenia capacitat de deduir testimoni a la fiscalia, és a dir, demanar-li que investigués per si detectava que s'estava incomplint alguna de les seves resolucions. A partir de la llei del tribunal (l'any 2015), s'afegeixen noves atribucions als magistrats que, ara, tenen capacitat d'imposar mesures coercitives com la suspensió de càrrecs o les multes. Fins al moment, no havien fet ús d'aquestes noves atribucions.

El dijous 7 de setembre, el Parlament va aprovar, entre d'altres, l'acord que designava els integrants de la Sindicatura Electoral. Un tràmit que, immediatament, va ser recorregut pel govern espanyol davant del TC. L'alt tribunal va deixar suspendre cautelarment la mesura, tal i com li demanava l'advocacia de l'Estat.

Després d'aquesta decisió, però, es van designar els membres de cada demarcació. Un moviment que, des de l'Estat, van interpretar com un incompliment de la mesura del TC. Per això, van tornar a recórrer als magistrats per impedir que la sindicatura –responsable d'organitzar les votacions- continués fent passos.

La setmana passada, en un ple extraordinari, els magistrats van decidir per unanimitat obrir la via de les mesures coercitives que, entre d'altres, els permet suspendre càrrec o multar-los. Van donar un termini de 48 hores als cinc membres de la Sindicatura Electoral per tal que expliquin com estan donant compliment a les resolucions. Davant d'una resposta insatisfactòria, han decidit imposar les multes a tots 24 càrrecs.
Temes relacionats
Twitter DiariMes Twitter

@Diari_Mes

Envia el teu missatge
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43