Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Salut
El director de la Fundació Maragall, Jordi Camí, durant la presentació de l'Estudi Alfa, la major investigació sobre alzheimer que es realitza al món.

La neuroimatge pot predir l'alzheimer amb 15 anys d'antelació

El director de la Fundació Maragall, Jordi Camí, durant la presentació de l'Estudi Alfa, la major investigació sobre alzheimer que es realitza al món.

Toni Albir

La neuroimatge pot predir l'alzheimer amb 15 anys d'antelació

La nova tècnica, que encara està en estudi, suposa «un gir radical» en la investigació de la malaltia
  • EFE

Actualitzada 18/04/2017 a les 20:59

Les proves de neuroimatge poden predir amb 15 o 20 anys d’antelació l’aparició dels primers símptomes de l’alzheimer perquè detecten alguns canvis cerebrals i una fase preclínica silenciosa i sense símptomes, la qual cosa obre la porta al tractament personalitzat de la malaltia.

Segons ha explicat en declaracions a Efe el responsable de la Unitat de Neuroimatge de la Fundación Pasqual Maragall, Juan Domingo Gispert, està nova tècnica, que encara està en estudi, suposa «un gir radical» en la investigació de l’alzheimer.

Gispert ha participat aquesta tarda a Barcelona en la presentació de l’ús actual, evolució i futur de les tècniques de neuroimatge per prevenir l’alzheimer, en la tercera trobada de voluntaris i col·laboradors de l’Estudi Alfa, al qual ha assistit la pràctica totalitat dels 2.743 voluntaris que participen en ell, la qual cosa el converteix en el més gran del món en investigació d’aquesta malaltia.

L’any 2012, els responsables d’aquest programa d’investigació van fer una crida per aconseguir 400 voluntaris, «i en dues setmanes 3.000 persones van mostrar el seu interès de ser voluntaris», ha recordat Gispert.

Els voluntaris que participen en l’estudi, que s’han reunit avui en el Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB), són adults sans d’edats compreses entre 45 i 75 anys, majoritàriament fills d’afectats per l’alzheimer, i que periòdicament se sotmeten a proves genètiques i cognitives, puncions lumbars i proves de neuroimatge.

Gispert ha explicat que a través de la combinació de tècniques de neuroimatge i d’altres marcadors es pot detectar per a cada persona en quin moment de la fase preclínica es troba i quins són els factors que poden contribuir al desenvolupament de la malaltia.

Amb la ressonància magnètica i la tomografia per emissió de positrons (TEP) es poden localitzar al cervell de pacients asimptomàtics les plaques que caracteritzen aquesta demència, ha explicat el responsable de la Unitat de Neuroimatge de la Fundación Pasqual Maragall.

Un subgrup de 400 voluntaris se sotmet també a dos ressonàncies magnètiques, una TEP d’amiloide, una TEP de glucosa i una punció lumbar, que repeteixen, cada tres anys durant dècades, amb l’objectiu d’entendre la història natural de la malaltia i identificar els factors de risc i els indicadors biològics que podrien incidir en el seu desenvolupament.

Entre els voluntaris de l’estudi hi ha Armand Oliva, de 64 anys, que ha explicat en una entrevista amb Efe que es va oferir el 2014 «perquè la ciència i la medicina puguin avançar» i que qualifica la seua experiència com a «molt positiva».

A la seva mare li van diagnosticar la malaltia amb 78 anys, el seu pare va desenvolupar una demència i un oncle matern també va tenir alzheimer.

Oliva ha recordat que van detectar la malaltia a la seva mare quan van veure que «començava a oblidar coses importants i deixava encès el gas o oberta la porta de casa», encara que la pèrdua de memòria «més significativa es va produir en els seus últims dos anys de vida, quan va començar a oblidar fins i tot la seva família.»

El voluntari ha reconegut que les proves a què se sotmet ell són «molt dures», com a test cognitius de diverses hores en els que ha de memoritzar, relacionar conceptes, habilitats matemàtiques en sèries numèriques i explicar històries.

Ha d’anar acompanyat de la seva esposa o algú proper «perquè se sotmet a preguntes sobre la vida quotidiana, i es comparen les seues respostes amb les de l’acompanyant», segons Oliva.

El voluntari està «d’acord» en conèixer els resultats de la investigació personal ja que «això et permet intentar posar remei en cas que la malaltia es desenvolupi».

Tanmateix, no totes les persones volen saber els resultats, per la qual cosa la Fundació respecta la decisió de cada voluntari.

Oliva reconeix «no tenir una por especial a contreure la malaltia» ja que el factor genètic «no és tan determinant», com ha corroborat Gispert, que ha explicat que «l’edat és el principal factor de risc per patir alzheimer».

Una de cada 10 persones majors de 65 anys té alzheimer, segons el neuròleg.

Segons l’Organització Mundial de la Salut, al món hi ha 47,5 milions de persones amb demència i, si no es troba una cura efectiva, es preveu que el 2050 el nombre de casos s’haurà triplicat.
Twitter DiariMes Twitter

@Diari_Mes

Envia el teu missatge
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43