Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tribunals
Imatge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya TSJC llegint la sentència del judici del 9-N, imatge d'una pantalla el 13 de març de 2017

El TSJC condemna a Mas a dos anys d'inhabilitació per la consulta del 9N

Imatge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya TSJC llegint la sentència del judici del 9-N, imatge d'una pantalla el 13 de març de 2017

El TSJC condemna a Mas a dos anys d'inhabilitació per la consulta del 9N

Ortega i Rigau han estat condemnades a 1 any i 9 mesos i 1 any i mig d'inhabilitació respectivament

Actualitzada 13/03/2017 a les 15:19

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat l'expresident de la Generalitat Artur Mas a 2 anys d'inhabilitació, l'exvicepresidenta Joana Ortega a 1 any i 9 mesos i l'exconsellera Irene Rigau a un any i mig, pel procés participatiu del 9 de novembre del 2014. Tots tres han estat condemnats pel delicte de desobediència i absolts del de prevaricació. A més de les condemnes per inhabilitació de càrrec públic, Mas haurà de pagar una multa de 36.500 euros, Ortega de 30.000 euros i Rigau de 24.000 euros. El president del TSJC, Jesús María Barrientos, ha fet la lectura pública de la decisió del tribunal, que s'ha pres per unanimitat. La sentència es pot recórrer al Tribunal Suprem.

En la sentència s'afirma que el que s'ha sotmès a judici és exclusivament la desobediència a l'ordre de suspensió del Tribunal Constitucional (TC) del 4 de novembre del 2014, i no la convocatòria del procés participatiu ni el fet d'haver col·locat les urnes el 9 de novembre. Pel al tribunal, la providència del Constitucional contenia «un mandat suficientment explícit, clar i directe com per imposar al seu destinatari, de forma inexcusable, la suspensió i el cessament de tota activitat administrativa encaminada a la realització del denominat procés participatiu».

De fet, els magistrats Jesús María Barrientos (que n'ha estat el ponent), Carlos Ramos i Eduardo Rodríguez, consideren que el mandat del TC era «tan explícit i inexcusable» que la seva efectivitat «no es podia veure alterada, ni ajornada, pels mecanismes d'atac decidits pel Govern», en referència al recurs presentat. De fet, la Sala Civil i Penal considera que la sol·licitud d'aclariment només responia a un «subterfugi». A més, consideren que el contingut de la providència era «d'una claredat meridiana per a qualsevol intel·ligència mitjana», més encara per als membres d'un executiu assessorats per juristes.

El tribunal conclou que Mas, com a «destinatari i primer obligat» pel mandat constitucional, «no només no va dictar cap tipus de resolució ni va efectuar cap anunci de suspensió» del procés participatiu, sinó que conjuntament amb Ortega i Rigau van «observar un catàleg de conductes» que totes elles demostren «la seva ferma determinació de contravenir la providència del TC» i portar a terme el procés participatiu «en tota la seva dimensió i fins a l'esgotament», posant a la seva disposició «tots els recursos públics necessaris».

Entre aquestes «conductes», el tribunal detalla el manteniment del web ‘participa2014.cat', de la campanya de publicitat institucional i del repartiment de correspondència oficial; l'aportació i subministraments del material de votació, és a dir, les urnes, els sobres i les paperetes; l'elaboració i instal·lació de programes informàtics i subministrament del material tecnològic i suport tècnic; la contractació d'una assegurança de responsabilitat civil de cobertura per als voluntaris; l'ús de centres públics amb seus de votació i la instal·lació d'un centre de premsa.

«No se sosté» que quedés en mans dels voluntaris
Durant el judici, una de les tesis principals de la defensa va ser que, després de la providència del Constitucional, el procés participatiu va quedar en mans de voluntaris. Una tesi que, segons el tribunal, «no se sosté a partir de la verificació de la ingent, per no dir frenètica, activitat preparativa desplegada en execució d'altres tants contractes públics, generadors tots de compromisos de pagament que van ser carregats contra la Generalitat».

El tribunal no dubta del «protagonisme molt rellevant» que van tenir els voluntaris en aquella jornada, però afegeix que durant el judici es va deixar constància que la seva designació es va tramitar a través del web institucional i que per aquesta mateixa via van rebre les instruccions.

Absolució de prevaricació
A més del delicte de desobediència, la Fiscalia i l'acusació popular també demanaven penes per prevaricació. En aquest cas, però, el tribunal absol els tres acusats, ja que conclou que l'arbitrarietat que els atribueixen se centren en la seva decisió de no fer efectiva la suspensió ordenada pel TC. Així, la sala considera que en aquestes conductes no pot afirmar la presència d'elements d'il·legalitat que excedeixin o desbordin la inherent al fet desobedient. Això impedeix una condemna afegida per prevaricació, ja que no es pot castigar doblement una conducta.

Mas, «autor directe i material»; Ortega i Rigau, «cooperadores necessàries»
La sentència de la Sala Civil i Penal del TSJC considera que Artur Mas com a «autor directe i material» del delicte de desobediència i a Ortega i Rigau com a «cooperadores necessàries». En el cas de Mas, el tribunal afirma que sobre ell, com a president de la Generalitat, «requeia la major intensitat en el deure de suspensió d'activitats» imposada pel TC, «en la mesura que havia estat l'artífex de la convocatòria inicial».

Això justifica, segons el tribunal, que Mas tingui una pena major que Ortega i Rigau. I entre les dues acusades, els tres magistrats consideren que l'exvicepresidenta té una responsabilitat «superior» en la desobediència, pel «control superior que va exercir en tot moment dels mecanismes organitzatius i arquitectònics del procés participatiu».

D'aquesta manera, el tribunal ha condemnat Mas a una pena de multa de 12 mesos amb una quota diària de 100 euros i una responsabilitat personal subsidiària d'un dia de privació de llibertat per cada dues quotes no abonades, i una inhabilitació especial per a l'exercici de càrrecs públics de 2 anys.

Ortega ha estat condemnada com a «cooperadora necessària» a les penes d'una multa de 10 mesos amb una quota diària de 100 euros i una responsabilitat personal subsidiària d'un dia de privació de llibertat per cada dues quotes abonades, i una inhabilitació especial per a l'exercici de càrrecs públics d'1 any i 9 mesos.

I l'exconsellera Irene Rigau ha estat condemnada com a «cooperadora necessària» a les penes d'una multa de 8 mesos amb una quota de 100 euros i una responsabilitat personal subsidiària d'un dia de privació de llibertat per cada dues quotes no abonades, i una inhabilitació especial de càrrec públic d'un any i mig.

El fiscal va demanar una pena de 10 anys d'inhabilitació per a Mas i de 9 per a Ortega i Rigau
Tots tres també han estat condemnats a pagar a parts iguals la meitat de les despeses del procés, excloses les de l'acusació popular. La sentència, però, encara no és ferma i es pot presentar recurs de cassació davant del Tribunal Suprem.

 
Temes relacionats
Twitter DiariMes Twitter

@Diari_Mes

Envia el teu missatge
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43