Casar-se amb les emocions dels nuvis

Cada boda té una història pròpia en les fotografies que realitza José Pleguezuelos. El giny ha dut a aquest artista de la imatge nupcial a ser seleccionat per prendre part de la primera exposició nacional que es realitza d’aquest tipus de fotografia a Espanya. «Vaig més enllà del típic posat, intento plasmar les emocions, i quina història hi ha darrera d’aquella parella, més que captar una imatge d’una fotografia de boda pròpiament dita», explica el fotògraf.

La instantània seleccionada –que il·lustra aquest text– representa precisament un moment on la planificació no ha fet acte de presència. És l’instant d’un dels molts moments d’un casament. S’hi pot veure una parella on tant ell com ella es troben abraçats a les seves respectives mares després de fer-los entrega dels regals nupcials. «Vaig voler captar un moment que és difícil de poder capturar. Aquí es pot copsar el plor en aquest moment d’emocions; primer va ser la mare d’ella qui va començar a plorar i després la mare d’ell vadur a terme la mateixa escena». Un enllaç nupcial que va tenir lloc l’octubre de l’any passat en una casa rural on es va dur a terme la celebració d’aquesta parella tarragonina, el Miguel i la Nara.

La possibilitat de prendre part d’aquesta mostra, que integraran una cinquantena de professionals, arriba després que Pleguezuelos sumi dos anys intensos de treball captant i coneixent la història de les parelles molt abans que comenci in situ el treball artístic. Molt abans, el creatiu, però, ja havia dut a terme «prebodes», un prolífic període de formació on havia après al costat del talent d’altres professionals nacionals i internacionals abans de començar la seva trajectòria en solitari. «La pràctica em va treure la por a pensar de si era capaç de dedicar-me a això, a finals de 2014 va ser quan vaig dur a terme el primer enllaç», comenta Pleguezuelos.

La selecció d’aquesta instantània també ha estat possible després d’aconseguir una menció d’honor per part del col·lectiu de fotògrafs de boda del qual hi forma part des de fa un any. Ara, la seva imatge seleccionada es podrà veure a partir d’aquest dijous a Barcelona fins el proper 27 de novembre, després del seu pas per València. També es podrà copsar a Madrid, Granada i a Vitòria, on conclourà el febrer de l’any vinent. Obres d’art, impreses en suport d’alumini amb un format de 30x45 cm.

El José planteja la sessió molt abans dels primers clics als nuvis: són moments de conversar, de conèixer aspectes sobre la seva vida, o els seus amics més propers. «Vull mostrar que un altre tipus de fotografia de boda és possible, captar els sentiments i inculcar uns altres valors». I afegeix que «estem acostumats a pensar la boda amb un seguit de paràmetres estipulats pensant que serà una cerimònia on hi haurà un banquet i les fotografies posteriors». Per aquest motiu, exposa, «plantejo la fotografia des de temps abans, estic en ple contacte amb ells i m’implico a nivell personal i emocional en el què faci falta en qualsevol detall de l’esdeveniment. Sempre els dic que ells es casaran per primera vegada, però jo porto dos anys casant-me ja molts cops», afirma.

Pleguezuelos explica que les seves fotos són com «narrar un conte, amb una successió, on tot va encaixant i té un sentit des de la primera fins a la darrera foto, cerco captar aquells moments que ells m’hagin pogut explicar prèviament». La mostra que ara es celebra per primera vegada neix clarament amb una vocació de continuïtat, la de poder fer que artistes com el José i d’altres indrets de l’Estat puguin mostrar la seva fotografia amb el concepte d’«obra d’art», tal i com exposa el propi tarragoní.

Històries pròpies, imatges pròpies i sentiments propis que es reflecteixen en un dels moments més especials. Amb aquesta exposició, el José, un dels dos representants de Catalunya, espera poder plasmar i captivar els visitants expressant quelcom més que una imatge extreta d’un àlbum de fotos que ja ha quedat el record de les persones que decideixen contraure matrimoni. És, també, una manera diferent d’expressar el «Sí, vull».