Diari Més

Als Quatre Vents

Depenen de nosaltres

Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Creado:

Actualizado:

Coincidències de calendari em porten a tractar avui de dues Jornades diferents però que tenen molt en comú. Són la dedicada a Mans Unides i a la Jornada Mundial del Malalt. El nexe entre les dues és que tant els pobres del món com els malalts necessiten que algú els ajudi. Requereixen solidaritat i depenen de nosaltres.

«Comparteix el que importa», diu el lema d’enguany de Mans Unides. I què és el que importa?: la dignitat de la persona. En ple segle XXI milions de persones pateixen fam i fins i tot en moren.

No són éssers de llocs desconeguts, sinó de països situats a poques hores d’avió, habitants de la «casa comuna» en què s’ha convertit la humanitat per efecte de les noves tecnologies que permeten parlar del veïnatge universal; un llogaret en el qual hi ha de sobres mitjans per donar solució a la fam i combatre amb notable eficàcia malalties comunes.

Unes persones d’aquesta casa comuna depenen d’unes altres. Ocorre al Tercer Món, però també en el nostre entorn immediat, sigui perquè no tenen el més necessari o perquè es troben malaltes.

La jornada dedicada als malalts s’inspira aquest any en unes paraules de l’Evangeli. Són les que va pronunciar Jesucrist a la creu quan, dirigint-se a la seva mare, diu: «Aquí tens el teu fill», i mirant l’apòstol Joan: «Aquí tens la teva mare.» La Mare de Déu comença així la seva missió en la primera comunitat de cristians, i sant Joan representa l’Església, beneficiària de la redempció i de les cures maternals de Maria.

Sí, unes persones estan cridades en diferents moments de les seves vides a tenir cura d’altres o a deixar-se cuidar elles mateixes, en l’aspecte espiritual però també en els seus mateixos sofriments físics.

Aquesta vocació eclesial d’ajuda als malalts ha caracteritzat sempre l’Església, que ha estat històricament la que ha construït els primers hospitals —com el de Sant Pau i Santa Tecla a Tarragona— quan els governs estaven eren lluny d’instaurar un servei estatal de salut. Són molt nombrosos els fundadors d’institucions eclesials que han posat en peu comunitats religioses al servei dels qui pateixen problemes físics o psíquics, siguin ancians, persones discapacitades, malalts crònics…

En acabar les celebracions eucarístiques a l’Hospital Joan XXIII es resa una bonica oració en què s’evoca els malalts i els qui en tenen cura. En aquest sentit aprofito per expressar la meva gratitud a metges, infermeres, sacerdots, membres de la pastoral de la salut de les parròquies i als qui porten a la pràctica la idea que els nostres germans depenen de nosaltres.

tracking