Diari Més

Creado:

Actualizado:

Xavier Sabater, del PSC, em va dir un dia una frase brillant: «De vegades s’arreglen més coses prenent un cafè que al Congrés». Bona cita, oi? Vaig passar anys pensant en com podria entrar en el món literari. Ho vaig fer tot: concursos, enviar manuscrits, cercar un mecenes... Però estava clar que, si no segrestava a Lara i demanava com a rescat 2.000 exemplars, no ho aconseguiria.

Però va succeir com ho va dir Sabater: va sonar el telèfon en una taula de la redacció de Play Boy, a la torre del Godó. A l’altra banda del telèfon hi havia un paio que em va deixar anar un «sóc de l’Editorial Belaqva. Vull que m’escrigui un llibre». Patapum! Ja era escriptor.

En un pub de l’Eixample es reunien un grup de pijas. No sé per què vaig acabar allà. Ep! Que no sóc fatxenda, sóc pobre. Una noia es va acostar per interessar-se per mi i em va preguntar «ets autor?». Quan li vaig dir que sí, llavors vaig lligar.

Abans, recordo que escrivia Hemmingway, Amoròs, Xirinacs o Aritzeta. Ara, el 80 per cent de la gent que m’envolta ja escriu. Anava a fer aquest article dedicat al llibre de Paco Zapater, a qui admiro i estimo, però ell sempre em diu que no sigui adulador. Després de la Bíblia serà el llibre més interessant que heu llegit mai. Ángel Juárez també presenta el seu Un passeig per la vida.

Gran persona, gran vida també. Jo he tret llibre i ara resulta que he rebut un mail dient que presentaran un altre de crims en el qual he participat el mateix dia que es presenta el d’en Paco. En fi, algun dia m’assabentaré de com va aquest negoci de la literatura. Serà millor que truqui a l’Ana Rosa Quintana, ella sí que sap de què va.

tracking