Buscador de la Hemeroteca
Català
Secciones

Tarragona Reus Costa Daurada

Tribuna

23.09 + 1-O

  • Josep Maria Buqueras Bach

Actualizada 09/10/2017 a las 19:57

Josep Maria Buqueras Bach

Josep Maria Buqueras Bach

Vull, tinc la necessitat d’explicar dues experiències viscudes recentment i que tinc l’oportunitat de fer-les públiques i ser conscient que tu mateix, lector desconegut o no, també podries explicar la teva història quotidiana. Santa Tecla. 23/09. D’ençà que sóc membre del Senat tarragoní, any 2009, tinc la possibilitat d’anar a les processons patronals de Sant Magí i Santa Tecla.

Protocol·làriament la processó sempre té els seus protagonistes amb aquest orde: tot el seguici popular i la representació eclesial encapçalada pel bisbe Jaume Pujol, acompanyant tots plegats a Sant Magí o al Braç de Santa Tecla. Després va la pubilla/l’hereu, els Magins, les Tecles, nosaltres (els senadors), la representació de totes les forces de seguretat, el cronista oficial de la ciutat, el president del Port, els diputats/senadors que realitzen la seva feina política a Madrid, els diputats del Parlament català o provincials, els consellers comarcals i finalitza òbviament la representació municipal amb la bandera de la ciutat, tancant musicalment i com a colofó de la festa la Banda Municipal. Doncs bé, he viscut any darrere any el fet que quan les autoritats apareixen a la vista de la gent/veïns que estan a les escales de la catedral, la xiulada està garantida. Xiuladissa que ja els darrers anys de l’alcalde Nadal també es produïa. Però, aquest any, ha estat una passejada processal de festa major única, increïble, històrica, estranya, paradoxal, irrespectuosa. El 70/80 per cent en tot el recorregut el crit «votarem» va ser la frase més escoltada, també «Ballesteros dimissió», demostrant el seu desacord amb la postura del Govern municipal davant l’1-O. Si hi havia silenci, era suficient que algú recordés que votaria, i seguidament més d’un es sumava a aquest desig. Vam arribar al carrer Cos del Bou i gairebé en tot el recorregut regnava el silenci, però no, no podia ser.

Davant el local de la Colla Jove, castellers i no, van començar a dir «aquest local, és un centre electoral». Baixada de Peixateria, places del Rei i del Fòrum, arribada al Pla de la Seu amb la seva espectacularitat i grandiositat, moment àlgid on totes les representacions festives llueixen i venerem a Santa Tecla, però quan el Braç ja entrava a la seu catedralícia, també el «votarem» es va sentir una vegada més. Tot plegat em va recordar aquest 23.09 l’obra orteguiana/gasetiana de la rebel·lió de les masses. Molt, molt lamentable, massa dolorós. 1–O: diumenge de votació. 10,05 h.: Surto de Cala Romana com cada diumenge cap a la Vall de l’Arrabassada per disposar de la premsa dominical. L’entorn de la rotonda, davant la benzinera de La Savinosa i voravies/cunetes properes estan plenes d’automòbils. Amb els diaris a la mà em dirigeixo al meu col·legi electoral, aparco on puc. A les 10.35 h. arribo al meu centre electoral que és el CIFO, on en el que més que una filera, hi havia un tap d’unes 300 persones, que més que arrenglerades avançaven en línies de 8/10 persones, que es dirigien a la porta d’accés per poder votar.

Tres hores d’espera donen per molt. Et trobes amb coneguts que potser fa anys que no has tingut ocasió de fer una conversa. De cop i volta, unes senyores demanen pas perquè el Sr. Centelles, de més de noranta anys, vol votar. Altres persones també sol·liciten pas per entrar al centre formatiu, ja que les seves necessitats fisiològiques han de ser satisfetes. 11.50 h. Apareixen ampolles d’aigua, «oreos», pastes salades, en fi l’espera es converteix quelcom més suportable, sobretot, quan una ventolina d’aire fresc ens refresca el matí de xafogor, que fa que més d’un/a es maregi.

Des de l’organització hom demana tres voluntaris per constituir una mesa electoral, que disposin d’un mòbil amb un mínim de 4 MB i la seva disponibilitat d’estar fins que s’acabi l’escrutini corresponent, silenci i en menys d’un minut problema resolt. 13,40 h., finalment entro a l’interior i vaig a la taula que gestiona el director de cine Jesús Mompeó. Voto. Baixo pel camí de la Budellera, saludo al bon amic i exrector de la URV, que ja feia un parell d’hores que havia votat i em manifesta que ha estat dels primers a arribar, i tant (a l’albada: 5.40 h.)

Epíleg. Escrit aquestes línies al matí del dimecres dia 4, després d’un dimarts en què la marea humana contra la violència viu la manifestació més multitudinària els carrers/avingudes de Tarragona. Preciso aquesta data, ja que dia darrer dia estan passant coses a una velocitat del so i els esdeveniments van a una velocitat difícil de digerir. Ahir va parlar el Rei, les cassolades es van avançar a sonar, amb fermesa i turpitud. Sé que molts catalans no es senten representats per Puigdemont, Junqueras, Forcadell, Òmnium Cultural, ACN, quan parlen. És cert. Avui també hi ha catalans que tampoc se senten representats per aquestes paraules reials, ja que no va haver-hi cap ullet, no va obrir cap petita finestra a l’acord. Perquè també és cert que constitucionalistes de prestigi, inclosos membres del TC, han manifestat que la nostra Llei Magna si permet fer referèndums. Rajoy va dir al respecte: «No quiero ni puedo».

Poder podia, però mai ha volgut. Aquesta és la realitat, la mateixa que l’any 2011 hi havia sols un 12% d’independentistes, i ara entorn del 50%. Tot gràcies a les polítiques del Gobierno del PP.
Twitter DiariMes Twitter

@Diari_Mes

Envía tu mensaje
Diari MesDiari Mes es una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43