Diari Més

Creado:

Actualizado:

«El fracàs repetit de les consultes demoscòpiques electorals de diferents votacions», ha comportat, malgrat el discurs justificatiu de les empreses encarregades de la feina en discussió, una evidència inapel·lable, la predicció política és una tasca on l’encert cada cop és més difícil per unes raons fora de control dels analistes. La realitat evident entenc que té dues vies de comprensió, per una part l’economia, doncs el lògic és que qui encarrega l’enquesta el que vol és «obtenir» uns resultats favorables i, per tant, s’apliquen criteris a vegades poc rigorosos, i per altra banda, la mateixa evolució sociològica, on la ciutadania cada cop més canviant, havent-se finiquitat variables com el «vot captiu» o «vot familiar».

Segurament el problema és polièdric i té moltes més lectures, però l’evidència deixa clar que no valen determinades premisses emprades fins a la data i que ha passat a millor vida, per la seva inaplicabilitat pràctica com ha quedat perfectament demostrat, agradi o no, als que encarreguen els estudis i els que els fan. La conseqüència de tot l’anterior és que s’està produint un canvi de mentalitat social que costarà saber delimitar per tornar a una fiabilitat contrastada en molts dels temes que avui són producte de discussió i, fins fa poc, eren acceptats sense cap problema per la majoria social. Per altra banda, qualsevol societat democràtica necessita les enquestes d’opinió, a ser possible el màxim d’independents i, per tant no estaria de més que els responsables de torn posessin tots els mitjans per reconduir un «fracàs» que crec que com a societat no ens podem permetre i per tant, el «crit d’atenció» de la seva publicitació mediàtica, constitueix un fet imprescindible per la nostra societat.

La desfeta en l’opció de caràcter polític no hauria de ser l’exemple a seguir a l’hora de fer altres treballs demoscòpics que per la seva transcendència no ens podem permetre que siguin «falsos», per tant, la tasca a desenvolupar hauria de permetre reconduir el «crèdit» cap a unes empreses importants per la nostra convivència diària. En els darrers temps molts han estat les anàlisis fallides, sustentats o no en treball i estudis de tot tipus, així la crisi bancària o immobiliària, però també variables sobre cap on va la societat són fets que haurien de garantir una objectivitat irrenunciable. Tampoc es pot oblidar «l’afany de manipulació» que també amaguen moltes d’aquestes vies negatives a l’hora de marcar unes tendències que és possible que no tinguin res a veure en el que vol realment la ciutadania i, també aquí, s’haurien de fer esforços per buscar una independència imprescindible. En definitiva, l’ofici de predicció no pot ser exclusivament un negoci, amb uns clients concrets que a més volen imposar els seus criteris, siguin polítics o de qualsevol altre caire, sinó que s’hauria de recuperar la credibilitat per una feina vital, deixant de costat el pur mercantilisme i avançar cap a una independència ara massa condicionada. La feina a fer per tornar a la fiabilitat imprescindible, suposen que és difícil però, ben segur que la necessitat de comptar amb empreses serioses que busquen uns resultats, en funció d’un treball objectiu amb variables de tot tipus, hauria de ser la meta irrenunciable per no confondre «la predicció» en quelcom més proper a un negoci manipulador, com tots els que proliferen a l’hora de vendre l’anàlisi personal via consulta telefònica-televisiva.

tracking