Buscador de la Hemeroteca
Català
Secciones

Tarragona Reus Costa Daurada

El Senyor ve damunt d'un ase

  • Jaume Pujol
Arquebisbe de Tarragona

Actualizada 06/04/2017 a las 22:03

La Passió de Nostre Senyor Jesucrist va ser objecte de l’atenció preferent dels evangelistes i, des de llavors, de tots els cristians. Ha estat motiu d’estudi d’historiadors i teòlegs, així com un tema d’inspiració d’artistes i escriptors.

Benet XVI, el Papa que va escriure una obra en tres toms sobre Jesucrist, en abordar el Diumenge de Rams es fixa en un detall: Jesús, quan es va acostar l’hora definitiva, va entrar a Jerusalem muntat en un ase, que a més era prestat. «No arriba en una sumptuosa carrossa reial, ni a cavall, com els grans del món, sinó en un ase que li van deixar.»

Només després de la seva mort i resurrecció els deixebles van comprendre que d’aquesta manera Jesús complia la profecia de Zacaries: «No tinguis por, ciutat de Sió, mira que ve el teu Rei muntat en un pollí de somera.»

El Papa observa que el text de Zacaries continua dient: «Ell destruirà els carros d’Efraïm i els cavalls de Jerusalem; trencarà l’arc de combat i proclamarà la pau a les nacions.» La lliçó per a nosaltres és clara si ens fixem en la consideració que mereix habitualment un ase: un animal pacífic, de càrrega, no esvelt ni presumptuós. Moltes guerres d’altres temps les van lliurar genets que s’enorgullien de les seves muntures. Però l’Evangeli ens diu que el Rei cavalca sobre un ase i que la pau sortirà victoriosa de les guerres.

Així hem de valorar l’actitud de ser sembradors de pau al món, que és la tasca de tot cristià: persones que no busquen el poder sinó el servei, que no presumeixen perquè la gent els miri, sinó que tenen posats els ulls a ajudar els altres sabent descobrir les seves necessitats.

Jesús ens va dir que qualsevol cosa que fem pels nostres germans ho fem a ell. Seguint amb el Diumenge de Rams podem fixar-nos ara en com va ser rebut en arribar a les portes de la Ciutat Santa: amb gran goig, amb palmes i branques d’olivera, fent catifes de carrer en manifestació d’homenatge.

¿Rebem amb alegria les persones que vénen a veure’ns o ho fem com si fos una obligació o una nosa? L’alegria cristiana no pot quedar-se en una alegria interior, que seria molt dubtosa sense manifestacions externes. Els altres són de la família, fills de Déu i per tant germans nostres. Heus aquí una reflexió que ens pot ajudar en la festivitat d’avui, pòrtic de la Setmana Santa.
Twitter DiariMes Twitter

@Diari_Mes

Envía tu mensaje
Diari MesDiari Mes es una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43