Diari Més

Creado:

Actualizado:

Com a tarragoní però també com alcalde de Tarragona, em dol la mort del mestre Pere Godall. Aquest insigne tarragoní, nascut el 1920, va formar part d’una generació que de ben joves van haver de combatre per la ciutat i la democràcia amb les armes a mà defensant-la del feixisme. El seu compromís (i el de tots els que com ell van assumir la defensa dels valors de Tarragona en un moment dificilíssim de la nostra història) amb la causa de la llibertat no ha de ser oblidat mai. Recordo que fa uns anys vaig tenir l’oportunitat d’assistir a una trobada de supervivents de l’anomenada lleva del biberó, és a dir, de joves que amb 16, 17 o 18 anys es van trobar immersos en l’infern de la batalla de l’Ebre.

Després d’escoltar un episodi particularment dramàtic, en què un dels supervivents va explicar com van suportar durant hores el bombardeig de l’artilleria franquista, una de les persones que seguien la reunió va dir en veu baixa: «No hauria aguantat això ni per un milió d’euros.» L’avi que acabava d’explicar la seva vivència es va girar ràpidament cap a ell, va somriure, i li va etzibar: «Tens raó. Nosaltres tampoc ho haguérem fet per un milió d’euros». Està clar el que sentia i el que volia dir. No ho van fer per diners, ni per interès egoista, ni per obtenir cap rèdit personal. Ho van fer perquè creien, honestament, en el que estaven defensant, en la dignitat i en la justícia de la seva causa. Això els va permetre suportar l’insuportable. I aquesta és la convicció, el que anomeno compromís no egoista amb Tarragona, que entenc que cal impulsar ara més que mai.

Els objectius i reptes essencials que tenim a curt termini són immensos. Començant pels Jocs Mediterranis (i tot el que suposaran de generació de nous fluxos de visitants i de promoció exterior de la ciutat), l’impuls comercial que és la reobertura del Mercat Central, el projecte de la Savinosa, el de la Tabacalera, l’arribada esperada d’Ikea a la ciutat, el pla de la Bulladera que ens permetrà continuar configurant una ciutat de mesura humana, les perspectives que se’ns obren amb la inauguració immediata de Ferrari Land, l’arribada de creuers turístics al Port, el futur complex del consorci de Vila-seca i Salou (amb els milers de nous llocs de treball que crearà), etc.

Una tasca de govern i de gestió que té per objectiu final disposar de les eines i recursos imprescindibles per continuar bastint una ciutat amable, amb solucions reals al greu problema de l’atur i amb prestacions i serveis socials de la màxima qualitat. Aquest compromís no egoista que defenso convençut ens apel·la a tots: equip de Govern, partits a l’oposició, moviment associatiu, entitats socials, grups d’emprenedors, empresaris, associacions veïnals, etc. Tarragona ens necessita a tots i a totes i no es pot permetre obviar ni una sola aportació en positiu que sigui en clau de ciutat. Benvingudes, doncs, totes les aportacions perquè si aquests projectes estratègics finalment arriben a bon port, no serà mèrit de l’equip de govern sinó que serà un èxit col·lectiu fruit de l’esforç de tothom. Si no ho fem així, qui hi perdrà serà el global de la ciutat. Ni un determinat partit polític ni una coalició de Govern, sinó la ciutat i, especialment, els tarragonins i tarragonines.

Aquells que tenen com a única estratègia les desqualificacions i l’atac sistemàtic vers el govern de la ciutat, fan un mal favor a Tarragona. Posar en risc el futur de tots i totes a canvi de dubtosos rèdits electorals és egoista i obscè. Que quedi ben clar que en cap moment demano un xec en blanc. En absolut, la crítica és necessària i imprescindible en democràcia.

No demano adhesions acrítiques ni les vull, només defenso que allò que afecta els interessos generals de la ciutat i que ens hauria d’unir a tots quedi al marge de la lluita política partidista de curta volada. De la política en minúscula. De la vella política encara que es disfressi de nova i revolucionària. I per què?, perquè ens fa perdre oportunitats i perquè determinats comportaments, declaracions i actituds són aprofitats pels adversaris de Tarragona per intentar desviar i portar les inversions (i tot el que es deriva d’elles) cap a un altre lloc. Per la meva part, em comprometo a assumir aquest compromís no egoista de manera inequívoca.

Des de la voluntat de diàleg i l’acceptació de totes les propostes constructives vinguin d’on vinguin. Si entre tots som capaços de situar-nos en aquest grau lleialtat, estic convençut que generarem la confiança necessària per garantir inversions i projectes doncs només des de la coherència es poden assolir bons resultats. Fa poc em va fer reflexionar una conversa que vaig tenir amb un esportista tarragoní. Em deia, «alcalde, quan no assoleixo les meves marques, continuo entrenant amb tenacitat per intentar-ho un altre cop. Quan finalment ho aconsegueixo, la satisfacció i felicitat són indescriptibles.» Fem nosaltres el mateix, posem passió, donem el millor que tenim i guiem-nos únicament pel compromís amb Tarragona i amb el progrés i benestar dels tarragonins i tarragonines. Jo hi estic disposat.

tracking