Diari Més

Posem-hi atenció

Secretària Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, Professora, Psicopedagoga i Pegagoga

Creado:

Actualizado:

Com la majoria de la població estic convençuda que l’educació i la cultura són cabdals perquè les persones i les comunitats puguin desenvolupar-se. Són dos drets bàsics que cal protegir, la vitalitat cultural i educativa d’una societat són el termòmetre del nivell participatiu i lliure dels ciutadans.

L’escola catalana ha tingut i té un paper clau a l’hora d’educar. Tot el professorat i el Departament d’Ensenyament de la Generalitat ens hem esforçat per mantenir la qualitat i la modernitat pedagògica i també hem treballat molt per estar en constant evolució i aconseguir que els nostres alumnes (per tant, la nostra societat) cada cop estigui més cohesionada i que aposti per la igualtat en tots els àmbits. Malgrat tots aquests esforços, actualment s’estan aplicant polítiques contràries a la llengua i la cultura catalana, i aquest no és el camí.

El català és la llengua pròpia de Catalunya i com a tal ha de gaudir de l’estatus i el rol que li correspon com a llengua d’estat, per tant ha de ser la llengua vehicular de tot el sistema educatiu, inclòs l’universitari. Totes les llengües són importants, cal respectar-les i preservar-les però sense oblidar ni arraconar la nostra que és el català. La identitat de la nostra societat evoluciona contínuament i per aquest motiu hem d’incloure i acollir les diverses expressions culturals que coexisteixen al nostre territori. Si gaudíssim de la capacitat de tenir els serveis públics que genera la nostra riquesa tindríem un sistema educatiu de més qualitat, més integrador i més equitatiu, pel simple fet que podríem gestionar més i millor els nostres diners i no hauriem d’estar pendents cada mes si arriba a temps i amb la quantitat suficient la transferència de l’Estat.

Amb la independència no es resoldran tots els problemes, i segurament també hi haurà equivocacions, però es podrà donar resposta a les necessitats de la societat catalana i fer tot allò que l’estat espanyol, amb les seves polítiques, no deixa fer. La cultura i l´educació són dos béns comuns que cal preservar i que han de quedar ben establerts en la nova Constitució catalana. Ja hem esgotat els esforços de reformar l’Estat espanyol, és perdre el temps. Han estat 300 anys d’intents i no ho hem aconseguit. La nostra paciència s’ha acabat i només demanem que mitjançant les urnes, el poble català pugui decidir si dóna o no suport a la independència. L’alternativa és anar suportant els alts costos de la dependència amb Espanya i quedar-se com fins ara: amb un gran dèficit fiscal, una manca d’inversions per part de l’Estat, canvis constants de les lleis d´educatives, l’ofegament financer de la Generalitat derivat d’un finançament inadequat i un llarg etcètera de greuges. Jo vull construir un futur millor per al nostre país, i tu?

tracking